El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha instat aquest dijous la Unió Europea a desbloquejar el préstec previst per a Kíiv finançat amb els ingressos generats pels actius del Banc Central Rus immobilitzats des de l’inici de la guerra, el febrer del 2022, una mesura que, segons ha afirmat, enfortiria la posició ucraïnesa tant en el camp de batalla com en unes possibles negociacions amb Moscou. El missatge arriba en plena cimera de caps d’Estat i de govern a Brussel·les, centrada a acordar com garantir el finançament d’Ucraïna a llarg termini. El pla europeu preveu atorgar un crèdit sense interessos de 90.000 milions d’euros entre el 2026 i el 2027, finançat parcialment amb l’efectiu que generen els actius russos immobilitzats. Aquesta ajuda cobriria gairebé dos terços dels 136.000 milions que es calcula que el país necessitarà en suport militar durant aquest període de dos anys.
En cas que els fons no arribin abans del mes d’abril, Ucraïna “es veurà obligada a reduir significativament la seva producció de drons i altres mesures defensives”, ha advertit Zelenski en una roda de premsa posterior a la seva participació a l’inici de la cimera de líders europeus. El president ucraïnès ha insistit que el pla europeu també és clau per evitar que “Rússia faci servir aquests actius com a palanca” en les negociacions actuals per a una eventual pau. “Ucraïna tindrà més confiança en les negociacions si tenim aquest instrument”, ha assegurat. Segons Zelenski, l’objectiu ara és “retirar de la taula tot el que sigui possible i centrar-nos en allò que sigui efectiu per detenir Vladímir Putin”. “Si no hi ha qüestions sobre finançament, podrem centrar-nos en qüestions sobre el Donbàs”, ha dit.
“Realment no volem que sigui un instrument que després quedi en mans dels russos”, ha remarcat Zelenski en referència als actius bloquejats. El president ucraïnès ha defensat que el que decideixi la Unió Europea “influirà altres països” del G7 que també custodien fons russos immobilitzats, com el Japó o els Estats Units, a qui ha instat a prendre mesures similars. En paral·lel, ha tornat a vincular el futur d’Ucraïna a una adhesió plena a la Unió Europea, que ha qualificat de “garantia de seguretat” no només econòmica, sinó també política. A parer de Zelenski, comptar amb una data concreta d’ingrés al bloc comunitari “seria molt important” en el marc d’un eventual acord de pau.
Bèlgica, principal opositor
El veto de Bèlgica continua sent el principal escull perquè la Unió Europea aprovi el pla per finançar Ucraïna amb els actius russos congelats. Aquest país, que acull la firma Euroclear —on es custodien la majoria d’aquests fons—, tem represàlies judicials i econòmiques per part de Moscou. Davant d’aquest bloqueig, Zelenski ha publicat un missatge a les xarxes socials amb imatges d’una reunió amb el primer ministre belga, Bart De Wever, en què assegura entendre “totes les preocupacions de Bèlgica”, però ha insistit que “s’ha de prendre una decisió sobre els préstecs de reparació”. El president ucraïnès també ha volgut expressar el seu agraïment a la població belga pel suport “des del principi de la guerra” i per la seva contribució al programa PURL, amb què països aliats compren armes als Estats Units per enviar-les a Ucraïna.
Together with Prime Minister of Belgium @Bart_DeWever, we discussed mechanisms for using frozen Russian assets. I understand all of Belgium’s concerns; however, a decision on the reparations loan must be made. It is fair and will ensure long-term predictability for Ukraine.
— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) December 18, 2025
We… pic.twitter.com/fCIQa50k9Z