Quaranta anys després de la catàstrofe de la planta nuclear de Txernòbil, aleshores a la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, part de l'URSS, l’actual president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha volgut recordar el desastre de 1986 tot advertint contra el “terrorisme nuclear” rus. “Fa quaranta anys, el món va fer front a un dels desastres nuclears més grans, el quart reactor de la Central Nuclear de Txernòbil va explotar. Una quantitat important de material radioactiu va ser alliberat. Centenars de milers de persones han estat patint les conseqüències d'aquella tragèdia durant anys”, ha escrit Zelenski en un missatge que ha compartit a les xarxes socials. El mandatari ha recordat que es va construir un sarcòfag sobre el reactor destruir per tal de contenir la radiació i que més de 40 països han contribuït a segellar-lo per prevenir nous desastres. “Aquestes dues estructures són les que protegeixen contra les fuites de radiació i la contaminació. El seu manteniment i protecció redunden en benefici de tots. Però amb la seva guerra, Rússia torna a posar el món al límit d’un desastre provocat per l’home”, ha assegurat. En aquest sentit, ha recordat que els drons iranians Shahed sobrevolen permanentment l’antiga central nuclear i que un d’ells va impactar contra el sarcòfag l’any passat.

Per aquesta raó, ha subratllat que “el món no ha de permetre que aquest terrorisme nuclear continuï, i la millor manera d’aconseguir-ho és obligar Rússia a aturar els seus atacs insensats”. Zelenski demana, per tant, que “la memòria de totes les víctimes del desastre de Txernòbil perduri”. La Unió Europea també ha aprofitat l’efemèride per denunciar els “incessants” atacs de Rússia contra l’estructura construïda per contenir el reactor explotat de Txernòbil. L’Alta Representant per a la Política Exterior i la Seguretat de la UE, Kaja Kallas, va assegurar dissabte que “els incessants atacs de Moscou soscaven dècades d’esforços internacionals i una inversió de fins a 2.100 milions d’euros per mitigar les conseqüències del desastre”. Kallas va recordar també “la presa de control il·legal i l’ocupació russa” de la central nuclear de Zaporíjia, al sud d’Ucraïna, i destacava que es tracta de la instal·lació nuclear més gran del continent europeu. “Augmenta significativament els riscos per a la vida humana i el medi ambient”, retreia. Per la seva banda, el ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Andrí Sibiha, ha afirmat en un altre missatge a les xarxes socials que “Moscou utilitza les instal·lacions nuclears com eines de xantatge” i que “Rússia ha convertit el perill nuclear en una arma”. 

Rússia no ha après les lliçons de Txernòbil

Davant d’això, fa una crida a “posar fi al xantatge nuclear”: “Fem una crida a tots els Estats que valoren l’estabilitat global. El seu paper a l’hora d’augmentar la pressió sobre l’agressor és fonamental”. El ministre assegura que per a Ucraïna el desastre de Txernòbil no és només història, sinó també un record viu, un sacrifici i una mostra de resiliència. Però diu que les lliçons d’aquell moment tornen a posar-se en dubte, i ha posat l’accent en què les accions de Rússia —des de l’ocupació militar de l’emplaçament de Txernòbil el 2022 fins a la militarització de les instal·lacions nuclears com la de Zaporíjia i el xantatge— suposen una amenaça directa per a la seguretat mundial. “Utilitzar els riscos nuclears com a arma és inacceptable i ha de ser rebutjat amb fermesa. No hi pot haver tolerància per a la coerció nuclear ni el terrorisme. La comunitat internacional ha de romandre unida per exigir responsabilitats a Rússia, reforçar la seguretat nuclear i garantir que les tragèdies del passat mai no es repeteixin”, ha dit Sibiha.

Atac rus el 2025

El febrer de 2025, un atac rus amb drons Shahed iranians va colpejar el Nou Confinament Segur del reactor 4 de Txernòbil, una estructura dissenyada per permetre el desmantellament segur de l’antic sarcòfag al seu interior, i va ocasionar danys importants. Segons els analistes ucraïnesos, l’atac va ser deliberat i ha posat un fre important a un esforç que va costar pràcticament 2.100 milions d’euros per protegir el reactor danyat per l’explosió de 1986. Els resultats de l’atac impliquen que l’NCS ja no compleix plenament la seva funció inicial: aïllar qualsevol possible alliberament de materials radioactius. Tot i que el forat que va provocar l’atac va ser cobert i l’estructura, de 36.000 tones de pes, no va patir cap dany estructural crític, els bombers van haver de perforar aproximadament 330 forats per extingir l’incendi a l’interior després del bombardeig. Això va comprometre encara més la impermeabilitat de l’estructura i l’exposa a danys accelerats per corrosió amb la possible entrada d’aigua. 

El 50% de la membrana sintètica de la cara nord es va cremar i haurà de ser reemplaçada, segons indica un informe de l’ONG ecologista Greenpeace. Aquest fet ha aturat els treballs de desmantellament de l’antic sarcòfag al seu interior i farà més curta la vida útil de l’NCS. “L’atac amb drons russos ha augmentat el risc que el sarcòfag col·lapsi abans que pugui ser desmantellat de forma segura”, assevera Shaun Burnie, de Greenpeace Ucraïna. Les reparacions podrien durar uns quatre anys, amb un cost que el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) estima que podria ser de 500 milions d’euros. Però a parer d’Olga Kosharna, cofundadora del Centre Nuclear d’Experts Anticrisi d’Ucraïna, “les reparacions podrien no tenir molt de sentit si Rússia torna a atacar”, i assenyala que l’explosió d’un míssil rus proper a l’estructura equivaldria a un terratrèmol. “És difícil comprendre la magnitud de les condicions mortals dins del sarcòfag. Hi ha tones de combustible nuclear, pols i runa altament radioactiva”, afegeix Erich Schmeiman, enginyer, autor de l’informe de Greenpeace i que va participar en la creació de l’NSC.