El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha declarat que estaria disposat a reunir-se amb els presidents Donald Trump i Vladímir Putin a Budapest si és convidat formalment, tot i expressar escepticisme per la tria d’Hongria com a seu d’una possible cimera internacional de pau. Zelenski ha fet aquestes declaracions en una compareixença amb periodistes, difosa aquest dilluns, on ha valorat la possibilitat de participar en una reunió trilateral per abordar el futur del conflicte que assola Ucraïna des de la invasió russa a gran escala el 2022.
“Si estic convidat a Budapest –si és una invitació en un format en què ens reunim els tres o, com es diu, diplomàcia de llançadora, en què el president Trump es reuneix amb Putin i després amb mi–, llavors, d’una manera o altra, hi estarem d’acord,” ha afirmat Zelenski.
Trump i Putin, trobada en l’horitzó
Els presidents Trump i Putin han confirmat la seva voluntat de trobar-se pròximament a la capital hongaresa, en un gest que s’emmarca dins els intents del president nord-americà per posar fi a una guerra que ja dura més de tres anys i mig. Des del seu retorn a la Casa Blanca a principis d’aquest any, Trump ha buscat posicionar-se com a mediador clau en el conflicte ucraïnès, amb iniciatives com la reunió anterior amb Putin a Alaska, però fins ara sense resultats tangibles.
Tot i el seu interès per participar en converses multilaterals, Zelenski ha qüestionat la idoneïtat d’Hongria com a seu d’una trobada d’aquesta magnitud, recordant el paper obstruccionista que el seu primer ministre, Viktor Orbán, ha jugat en l’àmbit europeu respecte al suport a Ucraïna. “No crec que un primer ministre que bloqueja Ucraïna a tot arreu pugui fer res positiu per als ucraïnesos o fins i tot aportar una contribució equilibrada,” ha dit Zelenski en referència a Orbán, un dels líders europeus més pròxims al Kremlin.
L’ombra del Memoràndum de Budapest
Zelenski també va aprofitar l’ocasió per recordar el precedent del Memoràndum de Budapest de 1994, un acord pel qual Ucraïna, Bielorússia i Kazakhstan van renunciar al seu arsenal nuclear heretat de la Unió Soviètica a canvi de garanties de seguretat per part dels Estats Units, el Regne Unit i Rússia. L’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014 i la invasió a gran escala del 2022 han posat en dubte aquelles garanties. “Un altre ‘escenari Budapest’ no seria positiu tampoc,” ha alertat Zelenski, invocant el simbolisme negatiu que aquest nom té per a molts ucraïnesos.
En aquest sentit, Kíiv ha proposat diverses alternatives com a llocs de trobada més acceptables per a les tres parts, incloent-hi països com Turquia, Suïssa i el Vaticà. Aquestes opcions són vistes com a més neutrals i lluny dels interessos geopolítics dels actors implicats. La preferència de Trump i Putin per Hongria podria complicar les aspiracions de Zelenski d’un marc de negociació que no beneficiï de forma implícita Moscou.
La diplomàcia de Trump: voluntat sense resultats
Trump, que ha fet de la fi del conflicte ucraïnès una de les seves prioritats de política exterior en aquest segon mandat, ha impulsat reunions bilaterals i múltiples iniciatives diplomàtiques. L’anterior trobada amb Putin a Alaska va generar expectatives, però no es va traduir en cap acord ni avenç concret. Segons fonts pròximes a la Casa Blanca, Trump confia que un format més directe i personal, com la trobada a Budapest, pugui trencar el bloqueig.
Tanmateix, analistes i diplomàtics veuen amb recel aquesta estratègia, que podria deixar fora del procés altres actors clau com la Unió Europea o l’OTAN. A més, la inclusió de Zelenski en un format controlat per Trump i Putin podria limitar el marge de maniobra ucraïnès.
Possibilitat real o gest simbòlic?
Per ara, no hi ha una invitació formal a Zelenski per participar en la trobada. Fonts diplomàtiques ucraïneses han confirmat que Ucraïna estaria disposada a participar en qualsevol iniciativa que comporti un avanç real cap a la pau, sempre que es respectin els principis d’integritat territorial i sobirania.
El fet que el president ucraïnès accepti considerar una reunió amb Putin –després de més de tres anys de guerra intensa, milers de morts i una ocupació russa de grans parts del territori– és una mostra de pragmatisme, però també d’una realitat cada cop més complexa en l’escenari internacional.
La possible cimera Trump-Putin-Zelenski a Budapest reflecteix un nou episodi en l’intent de resoldre el conflicte més greu a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Però les condicions del diàleg, la tria de la seu i els actors implicats continuen sent motius de tensió i debat. Zelenski no tanca la porta, però l’advertència sobre un “nou Budapest” planeja com un avís sobre els riscos de repetir errors del passat.