A la primavera de 2023, la imatge del lideratge militar xinès alineat darrere de Xi Jinping transmetia unitat i força. Després de gairebé una dècada al capdavant del Partit Comunista, Xi havia col·locat els seus homes de confiança en els llocs clau del Consell Militar Central, amb l’objectiu de convertir l’Exèrcit Popular d’Alliberament (PLA) en una força de primer ordre mundial. Però fins i tot els seus aliats més fidels no han estat immunes a la seva neteja a fons, que combina motius declarats de lluita contra la corrupció amb la necessitat de demostrar lleialtat absoluta.
En menys de tres anys, Xi ha expulsat o investigat desenes de generals i almiralls que ocupaven llocs clau dins de la jerarquia militar, un nivell de transformació sense precedents en la història recent de la Xina. Entre els últims destituïts destaca el general Zhang Youxia, considerat un dels comandants principals de Xi. Amb la seva sortida i la del general Liu Zhenli, la Comissió Militar Central ha perdut els responsables de preparar les forces per al combat, deixant un buit de lideratge que encara ha de ser cobert.
El perfil de la purga de Xi Jinping
Segons una anàlisi del New York Times basat en mitjans oficials xinesos, dels trenta generals i almiralls que dirigien departaments especialitzats i comandaments regionals al començament del 2023, gairebé tots han desaparegut de la vida pública. Alguns han estat substituïts per nous generals, però molts d’aquests també han desaparegut de l’escena oficial, deixant només set oficials en actiu coneguts. Aquest fenomen evidencia no només la força de Xi, sinó també la tensió que genera dins de l’exèrcit una purga d’aquesta magnitud.
La major part dels afectats tenien responsabilitats operatives directes en diferents sectors militars, inclosos la Força de Coets –responsable del programa nuclear i de míssils convencionals– i la marina. També han estat sacsejats els cinc comandaments regionals creats el 2016 per gestionar les forces armades, entre ells l’Eastern Theater Command, responsable de les operacions al voltant de Taiwan. L’any passat, Xi va haver de designar un nou comandant per a aquest comandament clau.
Aquestes destitucions reflecteixen una combinació de control polític i estratègia personal. El general Zhang Shengmin, l’únic membre restant del Consell Militar amb poder de decisió, s’encarrega ara de mantenir la disciplina política i la lleialtat, després d’haver dirigit gran part de les inspeccions anticorrupció dins de la Força de Coets. La seva experiència en inspeccions polítiques i disciplinàries l’ha convertit en un pilar de la purga i garanteix que el missatge de Xi arribi a tots els nivells de les forces armades: la lleialtat al líder és innegociable.
Per als observadors, la purga és una demostració clara del poder absolut de Xi, però també planteja interrogants sobre la capacitat operativa de l’Exèrcit xinès a curt termini. La sortida sobtada de comandants amb experiència operativa podria debilitar temporalment la preparació per a operacions complexes, com les que podrien implicar Taiwan o altres punts sensibles a l’Àsia. Tot i això, la premsa oficial ha instat els militars a recolzar la decisió i ha reconegut que aquests canvis comporten “dificultats i dolor a curt termini”, assegurant que eventualment en sorgirà un exèrcit més fort i disciplinat.
Objectiu: mantenir el poder
Aquesta purga massiva no només afecta la capacitat militar, sinó també la política interna xinesa. Amb 72 anys, Xi ja planeja un quart mandat com a secretari general del Partit Comunista el 2027, i la consolidació d’aliats fidels dins l’exèrcit és clau per mantenir el seu poder sense rivalitats internes. La neteja de comandaments garanteix que la jerarquia militar s’alineï amb els objectius polítics del líder, però deixa un espai crític per a nous generals que han de demostrar la seva competència i lleialtat simultàniament.
Analistes internacionals remarquen que la magnitud de les purgues podria tenir implicacions més àmplies: un Consell Militar Central amb menys experiència operativa pot influir en la presa de decisions estratègiques, especialment en un moment de tensió creixent a la regió del Pacífic. La Xina es prepara per expandir la seva influència regional i global, però el desequilibri temporal en els rangs superiors de l’Exèrcit podria afectar la seva rapidesa de resposta davant crisis o conflictes.
Al final, el missatge és clar: Xi Jinping manté un control sense precedents sobre la Xina i el seu exèrcit. La lleialtat absoluta és la moneda de canvi dins de les forces armades, i qualsevol sospita de desafecte pot posar fi a la carrera de l’oficial més alt. Tot i els riscos, Xi sembla disposat a assumir-los per garantir que el PLA, quan arribi l’hora de la prova, actuï no només com un exèrcit modern i potent, sinó també com una extensió directa del poder personal del líder.
En resum, la purga militar xinesa és una combinació de consolidació política, control de la disciplina i gestió del poder personal. Xi Jinping no només remodela l’exèrcit per convertir-lo en una força de classe mundial: també redefineix qui té dret a liderar i qui queda fora, deixant una Xina on el poder i la lleialtat van sempre de bracet, i on l’Exèrcit és alhora eina de defensa i instrument polític del màxim dirigent.