La península russa de Kamtxatka ha estat escenari aquest diumenge d’un fenomen que no es veia des de fa més de mig mil·lenni: el volcà Kraixeninnikov ha entrat en erupció per primera vegada en 600 anys. L’activació del volcà s’ha produït pocs dies després del potent terratrèmol de magnitud 8,8 registrat davant la costa oriental del país, i ha estat confirmada pel Servei Geofísic de Rússia com la “primera erupció en la història de la investigació contínua”. Segons les autoritats científiques, l’erupció ha començat a les sis del matí (hora local) del 3 d’agost i ha estat monitorada per equips del servei de seguretat i del departament científic de la Reserva Natural de Kronotski, a la mateixa zona. Tot i la magnitud de l’esdeveniment, les autoritats asseguren que no representa cap amenaça immediata, ja que el volcà es troba en una regió envoltada de cons volcànics inactius. Segons ha detallat Olga Girina, directora de l’Equip de Resposta a Erupcions Volcàniques de Kamtxatka, l’última efusió de lava registrada data d’algun moment entre mitjan segle XV i principis del XVI.
New video shows absolutely stunning footage of Krasheninnikov erupting after 600 years.
— Weather Monitor (@WeatherMonitors) August 3, 2025
On August 2, 2025, it recorded its first-ever eruption, with ash soaring up to 5-6 km high. Scientists believe it may be linked to the recent M8.8 earthquake.
📍 Kamchatka, Russia. pic.twitter.com/1CKiSXbeRM
L’estructura del volcà Kraixeninnikov és particularment imponent i complexa: està formada per dos cons estratovolcànics superposats dins d’una caldera de nou quilòmetres de diàmetre, ubicada a la zona oriental del cinturó volcànic de Kamtxatka. Aquest conjunt geològic es troba dins la Reserva Natural de Kronotski, a només 13 quilòmetres al sud del llac Kronotskoie i a uns 200 quilòmetres de Petropavlovsk-Kamtxatski, la capital regional. L’origen de la caldera es remunta a una erupció massiva, amb dipòsits de tefra que reposen sobre material volcànic generat fa uns 39.000 anys, i que es considera relacionat amb aquella explosió primigènia. El con sud, el més antic, es va formar fa uns 11.000 anys i va estar actiu durant 4.500 anys; el con nord, per la seva banda, es va formar en un període similar, tot just després que s’acabés de formar el primer. El volcà rep el nom de l’explorador rus Stepan Kraixeninnikov, una figura clau en l’estudi de la regió de Kamtxatka.
L’activació del volcà Kraixeninnikov s’emmarca en un context de notable inestabilitat sísmica a la península de Kamtxatka. En les darreres 24 hores, s’hi han registrat més d’una desena de terratrèmols destacables, dins d’un total de 65 moviments sísmics, segons dades de l’agència russa Interfax. El més recent, de magnitud 6,8 a l’escala de Richter, ha tingut lloc a uns 277 quilòmetres de Petropavlovsk-Kamtxatski i a només 26 quilòmetres de profunditat, motiu pel qual les autoritats han alertat sobre la possible arribada d’onades de tsunami de baixa intensitat. Aquesta activitat no és aliena a la naturalesa del territori: Kamtxatka és una de les regions amb més activitat geològica del món, situada just en la confluència entre les plaques tectòniques del Pacífic i la nord-americana. Malgrat el seu territori pràcticament despoblat, el seu paisatge salvatge, farcit de parcs naturals, ossos i salmons, atrau cada any viatgers i amants de la natura d’arreu del món.