La tensió entre Veneçuela i els Estats Units ha entrat en una nova fase d’escalada visible, marcada per una intensa campanya militar i propagandística impulsada pel govern de Nicolás Maduro. Des de principis de setembre, les forces armades veneçolanes han difós a les xarxes socials un seguit d’operacions militars que busquen projectar una imatge de preparació davant d’un hipotètic atac nord-americà, mentre Washington exhibeix també la seva força aèria i naval en el Carib.
Segons experts consultats, aquesta mostra de múscul militar –que inclou vols d’avions de combat sobre grans ciutats, maniobres amb foc real i moviments defensius a punts estratègics del país– respon a una doble lògica: d’una banda, reforçar la narrativa interna del règim sobre una amenaça exterior imminent; de l’altra, recordar a actors internacionals que, tot i disposar d’una capacitat militar limitada, Veneçuela està disposada a defensar-se. Ryan Berg, analista del Center for Strategic and International Studies, subratlla a la CNN que, malgrat la clara superioritat dels Estats Units, “no s’ha de ser excessivament confiats”, advertint que el govern de Maduro podria considerar aquesta confrontació com una lluita existencial.
Un dels escenaris clau en aquesta preparació és Caracas, que està sent reforçada amb noves capes defensives. A la carretera Caracas–La Guaira, l’única via terrestre realment viable per a qualsevol força invasora que intentés entrar a la capital, les autoritats han ampliat un conjunt de barreres antivehicle conegudes com a “hedgehogs”, col·locades en un punt estratègic que obliga a reduir la velocitat de qualsevol vehicle blindat. Imatges de satèl·lit i vídeos publicats pel govern corroboren aquests moviments, que s’emmarquen en un “pla de defensa integral” anunciat públicament per Maduro i dissenyat per segmentar geogràficament la protecció de la capital, “carrer per carrer, comunitat per comunitat”.
Veneçuela es reforça
Paral·lelament, Veneçuela ha intensificat la visibilitat del seu sistema de defensa aèria, especialment ara que avions i drons nord-americans operen al Carib. Un radar rus P-18-2M, destinat a detectar aeronaus i míssils entrants, ha estat desplegat a l’illa de Margarita. Més incertes, però igualment rellevants, són les especulacions sobre l’arribada recent d’un avió sancionat pels Estats Units, que segons un diputat rus podria haver transportat sistemes de defensa Pantsir-S1 i Buk-M2E, així com míssils moderns que reforçarien de manera significativa la xarxa defensiva del país.
La preparació no és només tecnològica sinó també humana. A les acadèmies militars, els soldats practiquen atacs amb drons utilitzant simuladors improvisats basats en videojocs comercials, mentre altres unitats duen a terme exercicis amb foc real prop de zones on va actuar recentment la marina nord-americana. A més, el govern ha impulsat campanyes massives de reclutament per ampliar la milícia bolivariana. Tot i que Maduro afirma que ja suma vuit milions de voluntaris, especialistes qüestionen tant l’exactitud de la xifra com el nivell real d’entrenament.
Al mateix temps, el règim exhibeix la seva força aèria davant la població civil. A Maracay, els vianants han observat F-16 sobrevolant el centre urbà, mentre a l’illa Margarita els Su-30 russos han creuat el cel en vol de demostració. Aquestes aparicions, però, tenen un cost estratègic: segons dades citades pel CSIS, els set avions vistos representen prop del 20% dels aparells de combat operatius del país. Amb escassetat de recanvis i manteniment limitat, cada hora de vol és un recurs preciós que s’esgota ràpidament.
En conjunt, aquests moviments mostren un govern que, tot i la seva inferioritat militar, busca enviar un missatge de resistència i determinació, tant cap a fora com cap a dins. El resultat és un clima creixent de tensió regional, on la possibilitat d’un enfrontament, encara que improbable, deixa de ser un escenari merament retòric per convertir-se en un risc que totes les parts semblen estar disposades a contemplar.