La quantitat de vegetació a l’Antàrtida –considerada durant dècades un desert blanc pràcticament inert– és notablement més gran del que es pensava. Un estudi inèdit presentat aquest dilluns al Brasil indica que el continent austral compta amb prop de 107.000 hectàrees de flora, una extensió lleugerament superior a la superfície de Berlín. L’estimació s’ha obtingut gràcies a un mapeig exhaustiu de les zones lliures de gel durant els estius antàrtics entre 2017 i 2025, elaborat per la xarxa científica MapBiomas.
L’Antàrtida té una superfície total d’unes 1.366 milions d’hectàrees; d’aquest immens territori, menys de l’1 % –uns 2,4 milions d’hectàrees– queda lliure de gel a l’estiu. Segons l’estudi, aproximadament el 5 % d’aquestes àrees allotgen alguna forma de vegetació. La recerca identifica quatre tipus principals de formacions vegetals: líquens, molses, algues terrestres i gramínies, que broten sobretot a illes, zones costaneres i a la península Antàrtica, tot i que també apareixen a cims muntanyosos del continent interior.
La resposta a l'escalfament global
El mapeig ofereix noves pistes per entendre com respon aquest ecosistema extrem a l’escalfament global. Les diferències climàtiques extremes entre les zones costaneres i l’interior ajuden a contextualitzar la distribució de la flora. Mentre les illes antàrtiques registren temperatures màximes estivals d’entre 1 °C i 3 °C –segons dades recollides entre 1958 i 2024–, a les zones muntanyoses centrals les màximes se situen entre -15 °C i -30 °C, i les mínimes poden caure fins als -35 °C. Aquestes condicions limiten severament el creixement vegetal, que només és possible durant un breu període estival.
La coordinadora del projecte, la investigadora brasilera Eliana Fonseca, destaca que aquest és el primer mapa complet de vegetació del continent basat en dades per satèl·lit d’alta resolució. Segons Fonseca, es tracta d’una eina “crucial” per seguir els impactes del canvi climàtic, ja que les zones lliures de gel tenen un paper essencial per a la fauna, inclosos els pingüins i altres espècies que depenen d’aquestes àrees per nidificar durant l’estiu. “Els animals construeixen els seus nius allà on no hi ha gel, per això és important identificar aquests sectors per monitorar la salut dels ecosistemes”, explica.
“Actua com un termòstat natural"
A més d’oferir indicadors sobre la productivitat dels ecosistemes antàrtics, el mapa ajudarà a detectar quines zones són més vulnerables a les alteracions climàtiques. Fonseca recorda que l’Antàrtida juga un paper clau en la regulació del clima global: “Actua com un termòstat natural. Les masses d’aire fred i sec que s’hi formen repercuteixen en les temperatures i les precipitacions de l’hemisferi sud”.
El nou mapeig, però, no ha estat exempt de dificultats. La manca de radiació solar durant l’hivern antàrtic impossibilita treballar la meitat de l’any, ja que el gel cobreix la vegetació i impedeix observar el terreny. Fins i tot a l’estiu, fenòmens com el ‘sol de mitjanit’ –que projecta ombres canviants sobre les muntanyes– compliquen la interpretació de les imatges per satèl·lit i fan necessari un processament addicional per evitar errors.
Quan arriba l’hivern, tota la vegetació mor a la superfície i només queden espores, llavors i estructures microscòpiques que permeten que les plantes rebrotin cada estiu a les mateixes zones. Per Fonseca, aquest cicle reforça la importància de monitorar amb precisió els períodes curts en què la vegetació és visible: “La incidència solar ha estat un dels principals reptes del mapeig, però també el que confirma com és de fràgil aquest ecosistema”.
L’estudi, pioner en el seu abast i metodologia, aporta una nova perspectiva sobre un continent que continua sent fonamental per a la salut climàtica del planeta i que, alhora, mostra signes cada vegada més visibles de transformació.