Una jutgessa federal dels Estats Units va revocar aquest el dimecres la congelació de fons ordenada pel govern de Donald Trump a la Universitat Harvard, una victòria per a aquesta institució, la més antiga dels Estats Units, convertida en el símbol de la croada del president contra alguns centres d'educació superior. La jutgessa Allison D. Burroughs, del tribunal federal de Boston, ha declarat il·legal la congelació de més de 2.000 milions de dòlars en subvencions provinents dels fons federals a Harvard per part del Govern de Trump per suposat antisemitisme i la seva política de diversitat que afectaven programes de recerca mèdica, entre d'altres.

Violació de la Primera Esmena de la Constitució

Burroughs, del Tribunal de Districte de Boston, que ja va qüestionar anteriorment el bloqueig dels fons, ha emès un dictamen que obliga el Govern de Trump a revertir aquesta mesura i que suposa una victòria per a la prestigiosa universitat, encara que s'espera una apel·lació, segons mitjans locals. La jutgessa considera que la mesura va violar la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que protegeix la llibertat d'expressió. Segons Burroughs, la connexió entre la recerca finançada pels fons federals i el problema de l'antisemitisme al campus de Harvard és mínima, i l'ús d'aquest argument per part del Govern va ser considerat "una cortina de fum per a un atac ideològic selectiu contra les principals universitats del país".

Missatge dirigit als jutges

La jutgessa, en una interlocutòria de 84 pàgines, va considerar necessària la lluita contra l'antisemitisme, però també el dret a la lliure expressió, i va sentenciar que no s'ha de "sacrificar un en l'altar de l'altre", a més a més, va animar altres jutges en situació similar a "actuar per salvaguardar la llibertat acadèmica". En aquest sentit, va instar altres jutges a vetllar perquè "no se sotmetin inadequadament recerques importants a cancel·lacions de fons arbitràries i processalment febles, fins i tot si s'arrisquen a (desfermar) la ira d'un govern compromès amb la seva agenda a qualsevol cost", segons recull The New York Times.

Els arguments de Trump

El bloqueig va ser part d'una sèrie d'accions de l'administració Trump, que des del seu retorn a la Casa Blanca, va intensificar els seus atacs a Harvard, acusant-la de ser un "bastió de la ideologia woke" i de no actuar amb suficient decisió enfront d'incidents d'antisemitisme, especialment després de protestes estudiantils contra la guerra a Gaza. Com a represàlia, el Govern federal va retirar subvencions clau i va revocar certificacions lligades a l'admissió d'estudiants internacionals. Harvard és una de les universitats que han vist amenaçat el seu finançament pels informes del Grup de treball federal per a combatre l'antisemitisme creat per Trump, organisme que l'acusa de "discriminació positiva" i de no donar cabuda al que el Govern descriu com a "diversitat d'idees".

La defensa de Harvard

La universitat va denunciar que el càstig financer era un intent il·legal d'influenciar i controlar les seves decisions acadèmiques i que amenaçava la recerca fonamental en medicina, ciència i tecnologia. Harvard va defensar que les exigències de Trump d'eliminar programes de diversitat i de reformar la política d'admissió violaven la seva independència universitària i la llibertat acadèmica. Harvard va interposar una demanda en la qual va argumentar que la retallada de fons afectava programes de recerca mèdica, científica i tecnològica, i Trump va redoblar la seva pressió intentant prohibir al centre la matriculació d'estudiants estrangers, mesura que Burroughs va bloquejar de manera indefinida.

Una victòria significativa

Totes dues parts havien reclamat una decisió sumària sense judici i la jutgessa va realitzar una audiència clau al juliol en la qual ja va avançar que s'inclinava per donar la raó a Harvard i no al govern, però no va emetre una decisió. El veredicte marca una victòria significativa per a Harvard i per al principi d'autonomia universitària, encara que l'administració Trump ha promès apel·lar la decisió. La sentència impedeix que el Govern utilitzi la retallada de fons federals com a represàlia ideològica, i posa límits als intents de condicionar la política i el contingut acadèmic dels centres educatius per motius polítics.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!