La Unió Europea ha decidit fer un pas endavant davant l’escalada de tensions amb els Estats Units per Groenlàndia. Brussel·les ha promès una “inversió massiva” a l’illa i un reforç de les capacitats militars europees amb armament “preparat per a l’Àrtic”, com a resposta a les reiterades insinuacions del president nord-americà, Donald Trump, sobre una possible annexió del territori. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimecres davant el Parlament Europeu que l’executiu comunitari està ultimant un nou paquet de suport a la seguretat àrtica.
Les declaracions arriben en la vigília de la cimera de caps d’estat i de govern de la UE, que haurà d’abordar el nou xoc diplomàtic amb Washington. Von der Leyen ha admès que Europa es troba en “una cruïlla”, obligada a escollir entre mantenir el diàleg o actuar “amb unitat, urgència i determinació” si les amenaces del líder republicà es materialitzen. “Hem d’afrontar el món tal com és”, ha afirmat, advertint que el canvi en l’ordre internacional ja no és conjuntural, sinó “permanent”.
Segons la presidenta de la Comissió, aquest nou escenari global està marcat pel “poder brut” i per una creixent absència de regles compartides. En aquest context, ha defensat que Europa necessita desenvolupar “les seves pròpies palanques de poder” per protegir els seus interessos estratègics i la seva sobirania. Entre les prioritats, ha citat la diversificació de mercats mitjançant nous acords comercials, la construcció d’una capacitat de defensa pròpia “real”, el reforç d’una base industrial “sòlida” i el manteniment de la unitat política entre els estats membres.
Europa, preparada per defensar-se?
Von der Leyen també ha carregat contra la política comercial de l’administració Trump, reiterant que els aranzels anunciats contra vuit països europeus que s’han oposat obertament a l’annexió de Groenlàndia són “un error greu”. Segons ha advertit, aquestes mesures no només perjudiquen les relacions transatlàntiques, sinó que “envalentiran els adversaris” de la UE i dels Estats Units, en una clara referència a Rússia i la Xina. Un missatge que ja havia llançat dimarts durant la seva intervenció al Fòrum Econòmic Mundial de Davos.
En la mateixa línia s’ha expressat el president del Consell Europeu, António Costa, que ha assegurat que els líders europeus estan preparats per “defensar-se” davant “qualsevol forma de coerció”, sigui econòmica, política o militar. “No podem acceptar violacions del dret internacional enlloc”, ha subratllat, enumerant conflictes i territoris com Ucraïna, Groenlàndia, Amèrica Llatina, Àfrica o Gaza.
Tot i el to ferm, Costa ha volgut matisar que la UE no renuncia al diàleg amb Washington. Ha insistit que els Estats Units continuen sent “aliats” i que Brussel·les mantindrà una actitud “constructiva” en les converses, amb l’objectiu d’evitar una escalada que posi en risc l’estabilitat internacional.
Amb Groenlàndia al centre del debat, la crisi posa de manifest fins a quin punt l’Àrtic s’ha convertit en un espai clau de competició geopolítica. La resposta europea apunta a un gir estratègic més ampli: menys dependència, més capacitat pròpia i una voluntat clara de marcar línies vermelles davant qualsevol intent de vulnerar el dret internacional.