ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
Unes 300 persones refugiades al teatre de la ciutat ucraïnesa de Mariúpol van morir en el bombardeig rus del passat 16 març, han assegurat aquest divendres les autoritats locals, que es basen en els testimonis dels supervivents. "Hi ha informació de testimonis directes que van morir entorn de 300 persones al Teatre del Drama de Mariúpol com a resultat del bombardeig d'un avió rus," ha anunciat el Consell Municipal de la ciutat, assetjada per forces russes, al seu canal de Telegram.
"Volíem creure fins al final que tothom va aconseguir salvar-se. Però les paraules dels que eren dins de l'edifici en el moment de l'atac terrorista diuen el contrari," prossegueix el missatge. Unes 130 persones van ser rescates amb vida del refugi antiaeri construït sota el teatre de la ciutat portuària, segons va informar la setmana passada la comissionada de Drets Humans del parlament ucraïnès, Liudmyla Denisova. Segons les autoritats ucraïneses, al soterrani del teatre solien refugiar-se entre 1.000 i 2.000 persones, però no han estat capaces de determinar el nombre de persones que es trobaven dins en el moment del bombardeig. Per això, es desconeix el nombre dels que poden trobar-se encara sepultats sota la runa.
Les tropes russes controlen ja la part aquest de la ciutat, que ha estat arrasada pels combats i en la qual romanen assetjats uns 100.000 habitants sense gairebé aigua, electricitat, i subministraments bàsics com aliments o medicines. El Ministeri de Defensa rus va atribuir la destrucció del teatre a l'ultradretà batalló ucraïnès Azov, que va acusar d'haver volat el teatre com a provocació, mentre Moscou va dir que va bombardejar l'edifici perquè en ell s'amagaven combatents.
EFE
Les noves sancions a Rússia
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europa eviten concretar noves sancions a Rússia per la invasió a Ucraïna. Malgrat la pressió del president dels Estats Units, Joe Biden, perquè la Unió Europea vagi més enllà amb les sancions, els 27 allunyen de moment la possibilitat de restriccions en el gas i el petroli rus, una mesura que ha generat les primeres fissures entre els líders europeus en l'àmbit de les sancions. En les conclusions de la trobada, acordades després d'un debat amb Biden, els 27 insisteixen que estan preparats per avançar "ràpidament" cap a noves sancions, però remarquen que ja han adoptat restriccions "significatives" i que ara fa falta centrar-se a tancar les escletxes que hi puguin haver per evitar-les.
En les conclusions de la trobada, els líders europeus acorden crear un fons per donar suport a les "necessitats" del govern ucraïnès i per a la reconstrucció del país. A més, aposten per organitzar una conferència internacional per aconseguir finançament per a aquest fons de solidaritat amb Ucraïna. Respecte a la petició d'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea apunten prendre nota de les "aspiracions" i "l'elecció europea d'Ucraïna" i insten l'executiu europeu a avaluar la sol·licitud. Es tracta del mateix posicionament que els líders van adoptar en la cimera informal a Versalles, en la qual van tancar la porta a l'entrada del país en el club comunitari.