A Ucraïna, l'arribada de l'hivern torna a estar marcada per la incertesa de quan s'apagaran els llums. A Kíiv, moltes famílies han d'organitzar el dia en funció dels horaris dels talls elèctrics: preparar el sopar, carregar els telèfons, acabar els deures dels infants o omplir recipients d'aigua abans que deixin de funcionar les bombes que la fan arribar als pisos. El fred i la foscor tornen a amenaçar la vida quotidiana de milions de persones, mentre Rússia intensifica els atacs contra les infraestructures energètiques ucraïneses.
La campanya contra la xarxa elèctrica s'ha avançat enguany i arriba amb una intensitat creixent. En les darreres setmanes, els bombardejos russos han afectat centrals de generació, subestacions, línies de transmissió i instal·lacions de gas. El 10 de novembre, els atacs van arribar a deu regions del país i van malmetre cinc grans subestacions, deixant diversos territoris sense subministrament elèctric. Kíiv, una de les zones més afectades, afronta restriccions que també comprometen els serveis de calefacció i aigua.
Ucraïna i els dèficits de subministraments
L'Agència Internacional de l'Energia adverteix que Ucraïna podria patir dèficits de subministrament durant els pròxims mesos. Tot i que el país ha reforçat la seva capacitat de generació i ha incorporat sistemes d'emmagatzematge i fonts d'energia descentralitzades, la sofisticació dels drons russos i la magnitud dels atacs amenacen d'anul·lar part dels esforços de reparació. La protecció de les infraestructures també es veu limitada per la pressió sobre les defenses antiaèries.
El problema no és només generar electricitat, sinó aconseguir que arribi a les llars. Els danys a les centrals i, sobretot, a les xarxes que distribueixen l'energia dificulten el funcionament del sistema. A més, les instal·lacions que encara es poden reparar treballen sota una amenaça constant. Els equips tècnics han d'interrompre les tasques cada vegada que sona una alerta aèria, fet que alenteix una reconstrucció que pot allargar-se durant mesos.
Les conseqüències van molt més enllà de quedar-se sense llum. Sense electricitat, poden deixar de funcionar els ascensors, les bombes d'aigua i els sistemes de calefacció. En un país on les temperatures hivernals poden baixar molt per sota dels zero graus, les interrupcions prolongades poden convertir els habitatges en espais difícils d'habitar. Algunes famílies ja es plantegen abandonar les seves cases o marxar a altres països per passar els mesos més freds.
Per als infants, la situació també altera les rutines més bàsiques: estudiar, descansar o jugar es converteix en una dificultat afegida. Per als treballadors de les centrals i les xarxes elèctriques, mantenir el subministrament s'ha convertit en una cursa contra el temps i els bombardejos.
Ucraïna entra així en el seu cinquè hivern de guerra amb un sistema energètic més preparat que en els primers anys de la invasió, però encara molt vulnerable. Rússia torna a pressionar un dels punts més sensibles de la resistència del país: la capacitat de mantenir la vida quotidiana en funcionament. I, mentre els atacs continuen, per a molts ucraïnesos la qüestió ja no és només com passar l'hivern, sinó si podran fer-ho a casa seva.