La Casa Blanca ha presentat aquest divendres la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels Estats Units, un document que estableix les directrius de la política exterior de l’administració Trump i que, de manera explícita, té com a eix central la “restauració de la predominança” nord-americana a Occident. El text defensa amb contundència la reinterpretació contemporània de la Doctrina Monroe que el mateix president Donald Trump va proclamar aquesta setmana: “El poble nord-americà, i no els països estrangers ni les institucions globalistes, serà qui controli el seu propi destí al nostre hemisferi”. El document deixa clar que Washington impulsarà una política exterior centrada en el ‘poder dur’ i la sobirania econòmica, amb una aposta decidida per reconfigurar la seva presència militar a la regió i reforçar la diplomàcia comercial a través de l’ús “estratègic” d’aranzels i acords bilaterals.
La Casa Blanca articula la seva nova doctrina exterior amb dos eixos clau: “Expandir i allistar”.“Allistarem els nostres aliats a l’hemisferi per controlar la migració, aturar el tràfic de drogues i enfortir l’estabilitat i la seguretat terrestre i marítima”, recull el document. Alhora, pretenen “expandir-se” enfortint vincles amb nous socis regionals i projectant-se com “el soci econòmic i de seguretat predilecte” del continent. Malgrat que el focus principal és l’hemisferi occidental, la nova Estratègia de Seguretat Nacional també traça les línies d’actuació en altres àrees geopolítiques. A l’Indo-Pacífic, es marca l’objectiu de “reequilibrar” les relacions econòmiques amb la Xina; a l’Orient Mitjà, aposta per consolidar l’estabilització de l’escenari de seguretat; i a l’Àfrica, la prioritat passa per abandonar un enfocament basat en l’assistència per potenciar-hi el comerç i la inversió econòmica.
Pel que fa a Europa, la nova doctrina exterior nord-americana critica amb duresa la posició d’alguns líders europeus davant la guerra d’Ucraïna, als quals acusa de tenir “expectatives poc realistes” sobre l’evolució del conflicte. Washington defensa com a prioritat estratègica el restabliment de les relacions amb Rússia, i assenyala que l’actual distanciament entre Moscou i les capitals europees és, segons la seva visió, una conseqüència directa de la “manca d’autoestima” que afecta la “civilització europea”. “Volem que Europa continuï sent europea”, assenyala el document, que insta a abandonar “l’enfocament fallit” basat en l’“asfíxia de les regulacions”. En aquest context, l’administració Trump considera que el creixement dels “partits patriòtics” —en referència a l’extrema dreta— és un motiu d’“optimisme”. Ara bé, tot i la secundarització d’Europa en el nou full de ruta estratègic, la Casa Blanca admet que el trencament de l’aliança transatlàntica no està sobre la taula: “No ens podem permetre descartar Europa”.
“Reajustament” militar a Occident
Els Estats Units plantegen, a més, un “reajustament” militar amb especial incidència a l’hemisferi occidental, orientat a “abordar les amenaces urgents” que suposen, segons la Casa Blanca, el tràfic de drogues i la migració “il·legal o no desitjada”. El document advoca per intensificar els desplegaments específics a la frontera sud i no descarta, quan sigui necessari, “l’ús de força letal” com a mesura per substituir les estratègies fallides basades només en l’aplicació de la llei. En aquest context, Washington assumeix que revertir la influència d’altres potències a Llatinoamèrica és una tasca difícil, però identifica una escletxa: governs que no responen a una aliança ideològica, sinó a interessos econòmics. Amb aquests actors, els Estats Units creuen que poden oferir alternatives comercials “més atractives” que les que plantegen països com la Xina o Rússia, reforçant així el seu lideratge geoestratègic al continent.