L’estratègia del president Donald Trump per forçar un canvi de règim a Veneçuela s’està convertint en un embolic polític, legal i estratègic tant dins com fora dels Estats Units. Dilluns al vespre, el president va reunir els seus principals responsables de seguretat nacional i assessors a l’Oval Office amb l’objectiu de definir els pròxims passos d’un pols que, després de mesos de pressió, sembla escapar del seu control.
A Caracas, el president veneçolà, Nicolás Maduro, va aparèixer desafiant davant una multitud en un míting multitudinari de l'estil dels que fa Trump. L’acte va desmentir rumors que apuntaven que podria acceptar una sortida pactada del país. “No volem la pau dels esclaus ni la pau de les colònies”, va proclamar.
Mentrestant, a Washington, la campanya de pressió sobre Veneçuela perd suport intern. L’escàndol provocat pel presumpte segon atac contra un vaixell suposadament vinculat al narcotràfic ha debilitat les bases polítiques de l’operació. El bombardeig ha encès les alarmes al Congrés, on demòcrates i alguns republicans temen possibles vulneracions del dret internacional. L’Administració també afronta un escrutini creixent sobre el paper del secretari de Defensa, Pete Hegseth, una figura ja polèmica per la seva experiència limitada i el seu estil confrontatiu.
Escalada de tensió amb Caracas
L’escalada de tensió amb Caracas es produeix després de més de quatre mesos de pressió política, econòmica i militar, simbolitzada per la presència a la zona del portaavions USS Gerald R. Ford i d’una armada desplegada a les aigües veneçolanes. Però aquesta demostració de força no ha aconseguit desestabilitzar Maduro ni provocar divisions al seu entorn immediat. Trump, que ha advertit de possibles atacs imminents contra objectius vinculats al narcotràfic, es troba ara en una posició delicada: les seves amenaces podrien perdre credibilitat si no van acompanyades d’acció militar, un escenari amb riscos considerables.
Segons fonts opositores veneçolanes, els Estats Units haurien ofert opcions d’exili a Maduro; però el president veneçolà ha resistit, allargant negociacions i crisis successives per desgastar la pressió nord-americana. A Washington creix la pregunta sobre si la Casa Blanca ha subestimat la resiliència del cercle de poder chavista, un error que altres administracions nord-americanes han repetit davant règims autoritaris.
Una intervenció militar a gran escala continua semblant improbable, però l’Administració valora opcions que podrien alterar la correlació de forces sense comprometre un desplegament massiu. Tot i això, un atac selectiu podria reforçar Maduro internament i activar un sentiment nacionalista que dificultaria encara més la pressió externa.
La gestió del cas del vaixell atacat ha afegit tensió a la Casa Blanca. Informes que apunten a un possible “doble atac” han generat crítiques sobre la legalitat de l’operació. Tot i que Hegseth ha negat haver ordenat “matar tothom”, la Casa Blanca ha admès que hi va haver un segon atac, tot defensant que el comandament responsable actuava dins la seva autoritat. Al Congrés, diversos legisladors exigeixen explicacions públiques, i alguns adverteixen que els fets podrien constituir un acte il·legal.
Amb una crisi creixent a Washington i un Maduro reforçat a Caracas, Trump es veu cada vegada més atrapat en un escenari que ell mateix ha contribuït a crear. Cap de les opcions a la taula està exempt de costos, i qualsevol pas en fals podria derivar en un conflicte regional o en un desastre polític domèstic.