Contra tot pronòstic, Donald Trump s'imposava en les eleccions presidencials dels Estats Units, i contra tot sentit aparent, la majoria republicana al Senat i al Congrés no li garantiran un mandat estable, d'entrada. El Great Old Party (GOP) manté la majoria a la cambra alta, on aquest dimarts s'hi repartien 34 senadors dels 100 existents. Però Trump s'haurà de guanyar a partir d'ara a cadascun dels previsibles 51 representants del GOP per poder tirar endavant lleis. La tasca no serà fàcil, després que Trump hagi desafiat mantres republicans com la distància amb el president rus, Vladimir Putin, o la política de lliure comerç.

La polèmica va aprofundir-se al partit després que Trump entrés al cos a cos amb Paul Ryan, el diputat del GOP a la Cambra de Representants. Trump va dir que Ryan era un candidat "dèbil i ineficaç" que en comptes de fer campanya en contra del seu líder, havia de invertir el temps "equilibrant el pressupost i creant llocs de feina". El congressista es va tancar en rodó a fer més actes electorals per ell, però no a donar-li suport. Al seu torn, l'empresari va trencar llavors els llaços, lliure de "les manilles" per aplicar la seva idea d'Amèrica. Amb to desafiant, Trump va dir al GOP que ell els ensenyaria a guanyar.

Així i tot, la manca de suports del GOP cap a Trump no va venir tant per la banda de les polítiques, sinó per un presumpte escàndol d'abús a dones. Les frases denigratòries aparegudes en un vídeo del 2005 havien colpejat l'opinió pública duent una quinzena de senadors a demanar-li que cedís la presidència en favor de Mike Pence, el seu vicepresident. Entre ells s'hi trobaven John Thune, per South Dakota, o John McCain. Inclús, l'exsenador Arnold Swalzeneger havia afirmat que per primera vegada no votaria el seu partit, com tampoc ho faria l'expresident George W. Bush, qui ha reconegut haver votat en blanc. 

La importància radicava en què la batalla pel Senat s'havia associat al llarg la cursa electoral a la pugna per la presidència. Assumit que Hillary Clinton era la preferida de les enquestes, la candidata demòcrata buscava la victòria a la cambra alta. L'objectiu era garantir-se una legislatura estable i no patir alguns dels vets a Barack Obama després que el 2014 les cambres es tornessin vermelles davant de l'auge dels republicans. Aquests també havien percebut la vinculació entre Senat i presidència, fins al punt que alguns van distanciar-se de Trump per no veure's esquitxats per la derrota que els sondejos vaticinaven per l'empresari.

La qüestió és que els republicans tenien molt més a perdre, numèricament. Dels 34 seients en joc, 24 eren republicans i 10 demòcrates. Ara les xifres han decidit que senadors com Marco Rubio (Florida) o Rand Paul (Kentucky), que van disputar-se la cursa presidencial amb Trump, revalidessin. D'entre ells, 47 estan a hores d'ara en mans demòcrates, i 49 en republicanes. Encara queden 4 per repartir, conforme l'escrutini s'acaba de realitzar en quatre estats: Missouri i New Hampshire, liderats per la formació de Hillary, i Pensilvània i Nevada, per la de Trump. Aquest arribaria a l'absoluta, amb 51. 

Així, l'hegemonia a la Casa Blanca anirà acompanyada per un bicameralisme simètric, també hegemònic. Això implica un pes igual del Senat respecte del Congrés i un seguit d'atribucions de rellevància per al primer. En endavant, aquestes passaran per la renovació d'alguns magistrats del Tribunal Suprem, així com l'elecció d'alguns càrrecs  diplomàtic. En el primer cas, Obama volia rellevar un dels jutges del Suprem que havia mort recentment, i col·locar-hi en el seu lloc a Merrick Garland. D'haver guanyat Hillary, s'esperava que aquest prengués possessió aviat. A més, quedava confirmar el nou ambaixador nominat per a Cuba. 

Així, Trump haurà de seduir el Senat també pren part en la promulgació de les lleis, com els pressupostos. De fet, un dels aspectes que podria quedar en suspensió amb el triomf dels senadors del GOP és el Obamacare. L'expresident va trobar resistència per impulsar-lo, i els republicans que s'oposaven amb més força quedaven a l'espera de poder tombar-lo en el futur. Ara trobaran l'ocasió, com també la d'acabar amb l'aixecament de l'embargament al règim cubà. Aquesta qüestió preocupava alguns empresaris que havien finançat campanyes de congressistes i senadors perquè es tanquessin en rodó a les relacions amb l'illa.

Catherine Cortez, primera hispana

La exfiscal general de Catherine Cortez Masto serviria per desentelar la derrota demòcrata. Aquesta faria història, després de fer-se amb el seient a la cambra alta per Nevada. Cortez Masto conserva el lloc que fins ara ostentava Harry Reid, imposant-se a l'aspirant republicà Joe Heck. Els avis de Cortez Masto van ser immigrants que van arribar als EUA des de l'estat mexicà de Chihuahua. Per això, la candidata ha apuntat que la creixent influència dels hispans és un senyal que els temps estan canviant a Nevada.

Gran part de la campanya de Cortez s'havia centrat en la població hispana, que a l'estat arriba al 28,1% del total d'habitants. A més, havia comptat amb el el suport del grup mexicà Els Tigres del Nord i el Sindicat Culinari, una organització que aglutina treballadors del sector serveis, molts d'ells hispans. A ells ha dirigit idees com la reforma migratòria, l'educació, les assegurances de salut i la millora del salari mínim, que són alguns dels punts més repetits en els seus discursos. No obstant això, Cortez formarà part de la minoria de senadors que veuran les polítiques amenaçades per Trump, nou president de la Casa Blanca, tot i que antiestablishment.