La Casa Blanca ha actualitzat recentment el seu lloc web oficial, i entre les novetats més comentades destaca la nova versió de la secció dedicada a la història de l’edifici. El canvi, impulsat per l’administració de Donald Trump, no s’ha limitat a un simple repàs històric: el web incorpora ara una cronologia amb nous “moments destacats” que reflecteixen, sobretot, la mateixa visió de l’expresident sobre la seva etapa i la dels seus rivals polítics.
La pàgina presenta una línia del temps amb fites clàssiques, com la col·locació de la primera pedra de la Casa Blanca el 1792 o la reconstrucció posterior a l’incendi provocat per les tropes britàniques durant la guerra angloamericana de 1812. També s’hi recorden transformacions arquitectòniques significatives, com l’ampliació de l’Ala Oest sota el mandat de Franklin D. Roosevelt el 1934 o la conversió de l’antiga piscina presidencial en sala de premsa durant la presidència de Richard Nixon el 1970.
L'empremta personal de Trump
Tanmateix, Trump ha volgut deixar-hi també la seva empremta personal. El web detalla amb tot luxe de detalls algunes de les reformes i remodelacions que ell mateix va promoure durant la seva etapa a la Casa Blanca: des de la renovació del Jardí de Roses, fins a la redecoració del Despatx Oval amb nous motius daurats i elements decoratius que, segons l’exmandatari, simbolitzen “l’esplendor i la fortalesa dels Estats Units”. Fins i tot s’hi menciona la demolició parcial de l’Ala Est per construir-hi un saló de ball amb capacitat per a mil persones, una obra encara envoltada de controvèrsia.
El web també destaca la construcció d’un pavelló de tennis de 111 metres quadrats als jardins del sud, finalitzada el 2020 i “supervisada personalment” per Melania Trump, un detall que reforça la presència de l’exprimera dama en el relat oficial del mandat.
Però el que més ha cridat l’atenció és la inclusió d’una sèrie d’entrades dedicades als tres últims presidents demòcrates –Joe Biden, Barack Obama i Bill Clinton–, totes elles amb un to crític o polèmic. En el cas de Biden, la cronologia recull dos episodis especialment delicats: d’una banda, l’incident en què un agent del Servei Secret hauria trobat una bossa amb cocaïna a l’Ala Oest, vinculat en el text a Hunter Biden, qualificat de “drogoaddicte confés”; i de l’altra, la celebració del Dia de la Visibilitat Transgènere, que segons el web va coincidir “amb el Diumenge de Pasqua de 2024”, acompanyat d’una fotografia del president amb una persona trans.
La Casa Blanca perd el to institucional
Pel que fa a Barack Obama, l’administració Trump destaca com a “moment històric” una reunió de 2012 amb membres dels Germans Musulmans, als quals qualifica d'“organització promotora de l’extremisme islamista” amb vincles amb Hamàs, catalogada com a terrorista per diversos països.
Finalment, el relat inclou el famós escàndol Lewinsky com una de les fites de la història moderna de la Casa Blanca. L’episodi descriu la relació entre Bill Clinton i Monica Lewinsky, aleshores becària, com un “romanç revelat” que va portar a investigacions per perjuri i a un procés d’impeachment per obstrucció a la justícia, acompanyat d’una fotografia dels dos al Despatx Oval.
La iniciativa de Trump ha generat debat entre analistes i mitjans nord-americans, que veuen en aquesta versió digital de la història una reinterpretació política del passat recent. La Casa Blanca, que tradicionalment havia mantingut una narrativa institucional i transversal, es converteix així en un nou escenari de la pugna entre republicans i demòcrates, ara traslladada al terreny simbòlic i digital.