Mentre les delegacions dels Estats Units, Ucraïna, Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia es reunien aquest diumenge a Ginebra per abordar el polèmic pla de pau de 28 punts que ha acaparat l’atenció internacional durant tota la setmana, el president nord-americà Donald Trump ha tornat a sacsejar el tauler amb una publicació incendiària a la seva xarxa Truth Social. En el missatge, el líder de la Casa Blanca ha carregat amb duresa contra l’expresident Joe Biden, però també contra els dirigents ucraïnesos, a qui ha acusat d’ingrats per, a parer seu, no valorar prou els esforços diplomàtics dels Estats Units per posar fi al conflicte. “El ‘lideratge’ d’Ucraïna ha expressat zero gratitud pels nostres esforços, i Europa continua comprant petroli a Rússia”, ha escrit Trump, en un to agre que posa encara més pressió a les negociacions.

En la mateixa publicació, Trump ha insistit a presentar-se com l’únic líder capaç d’evitar el conflicte, tot assegurant que va “heretar una guerra que mai hauria d’haver passat, una guerra en què no guanya ningú, especialment els milions de persones que han mort tan innecessàriament”. Fidel al seu estil provocador, el president nord-americà ha tornat a situar Biden com a responsable principal del conflicte, reiterant que si ell hagués estat al Despatx Oval en el moment de la invasió russa del febrer del 2022, “Putin mai hauria atacat!”. Trump acusa el seu predecessor d’haver projectat debilitat davant Moscou i assegura que el líder rus va percebre en ell una oportunitat: “Va veure l’adormit Joe i va dir: ‘Ara és la meva oportunitat!’”.

Tot i les acusacions llançades per Trump, les autoritats ucraïneses han reiterat en múltiples ocasions el seu agraïment als Estats Units pel seu paper com a mediador, i aquest diumenge no ha estat una excepció. Pocs minuts després de la publicació del missatge del president nord-americà, el secretari del Consell Nacional de Seguretat i Defensa d’Ucraïna, Rustem Umerov, ha respost amb un to conciliador tant a la xarxa X com a Telegram. “Agraïm que els nostres socis nord-americans treballin estretament amb nosaltres per entendre les nostres preocupacions per arribar a aquest punt crític i esperem fer més progressos avui”, ha escrit. Umerov també ha fet referència al debat al voltant del pla de pau de 28 punts, que ha generat una gran polèmica a Kíiv per haver-se negociat a l’esquena d’Ucraïna. “Les nostres propostes actuals, tot i que encara no estan finalitzades, inclouen moltes prioritats ucraïneses”, ha afegit.

Trump acusa el govern d’Ucraïna de ser un desagraït, però resulta difícil reclamar gratitud quan, a més de precedents similars com el de la cimera d’Alaska —en què Vladímir Putin va erigir-se en el gran vencedor—, l’última proposta de pau posa clarament l’accent en els interessos del Kremlin. Tant és així que, durant la matinada de diumenge, diversos membres del Partit Republicà s’han contradit públicament sobre l’origen i la naturalesa del document. El senador Mike Rounds va afirmar que el secretari d’Estat, Marco Rubio, li havia comunicat que la proposta provenia de Rússia i no era fruit de l’administració Trump. “Rubio ens ha trucat aquesta tarda i ens ha deixat molt clar que som els destinataris d’una proposta que es va lliurar a un dels nostres representants. No és la nostra recomanació, no és el nostre pla de pau. És una proposta que es va rebre”, va explicar. A aquestes paraules s’hi va sumar el senador republicà Angus King, que va assegurar que “el pla de 28 punts filtrat no és la posició de l’administració, sinó la llista de desitjos dels russos”. En resposta a aquestes declaracions, Rubio ha sortit a desmentir-los a través d’una publicació a X. El secretari d’Estat ha insistit que “la proposta de pau va ser redactada pels Estats Units”, si bé ha reconegut que incorpora aportacions tant de Rússia com d’Ucraïna.

Condicions inadmissibles

Surti d’on surti, del Kremlin o de la Casa Blanca, el que és innegable és que el pla de pau s’acosta més a les aspiracions maximalistes de Rússia que a les demandes d’Ucraïna. El text proposa que Moscou mantingui el control total de les regions de Luhansk i Donetsk —les dues províncies que formen el Donbàs—, tot i que Kíiv encara conserva prop d’un 12% d’aquest territori. La proposta, a més, preveu que aquestes àrees passin a considerar-se zones desmilitaritzades, sense presència formal de tropes russes, però amb control polític i administratiu per part del Kremlin. En el cas de Kherson i Zaporíjia, dues altres regions fortament castigades pels combats, el pla manté gairebé sense alteracions les actuals línies de control, tot i recollir una vaga promesa per part de Moscou de retornar parcialment algunes zones ocupades. Diverses fonts citades pel Financial Times han assegurat que el document està “massa inclinat cap a Rússia” i que, per a Ucraïna, acceptar-lo seria equivalent a una derrota diplomàtica.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!