Donald Trump ha assegurat aquest diumenge que el govern provisional iranià instaurat després de la mort de l’aiatol·là Ali Khamenei ha demanat obrir converses amb Washington i que ell ha acceptat. “Volen parlar i he accedit, així que parlarem amb ells. Haurien d’haver-ho fet abans. Haurien d’haver cedit abans en una cosa que és molt pràctica i fàcil. Han esperat massa”, ha dit en una entrevista telefònica amb The Atlantic des de Mar-a-Lago. El president nord-americà no ha volgut concretar quan es produiran els contactes. “No li puc dir això”, ha afirmat, abans de recordar que diversos interlocutors iranians de les negociacions prèvies han mort en els bombardejos. “La majoria d’aquesta gent ja no hi és. Alguns dels que estàvem tractant ja no hi són perquè ha estat gran, ha estat un gran cop. Haurien d'haver-ho fet abans. S’han passat de llestos”, ha reblat.
Trump també ha estat preguntat per la durada de la campanya de bombardejos iniciada dissabte i per si aquesta pot influir en un eventual aixecament intern contra el règim. “He d’estudiar la situació quan passi. No es pot contestar aquesta pregunta”, ha respost. Tot i la incertesa, ha expressat la seva confiança que un aixecament popular acabarà enderrocant la República Islàmica i ha al·ludit a suposades celebracions als carrers de l’Iran i al suport de la diàspora en ciutats com Nova York o Los Angeles. Trump ha assegurat que la població és conscient del risc: “Saben que és molt perillós. Saben que els he dit que es quedin tots a casa seva. Crec que és un lloc molt perillós ara mateix”. “La gent està cridant als carrers amb alegria, però alhora estan caient moltes bombes”, ha afegit.
Crítiques en l’àmbit nacional
En clau interna, Trump ha minimitzat l’impacte polític de l’ofensiva i ha assegurat que no condicionarà les midterm del novembre. “Tenim la millor economia que s’hagi vist mai al país. No se sent més perquè persones com vostè no escriuen sobre això adequadament, però l’economia està en un estat magnífic”, ha etzibat a l’entrevistador, Michael Scherer. També ha intentat treure ferro a la possibilitat d’un encariment sostingut de l’energia i ha defensat que l’efecte sobre el preu del petroli no hauria de ser tan dur per a les butxaques dels nord-americans: “Podria haver provocat un gran augment del preu del petroli si les coses haguessin anat malament”. “Veurem el que passa. La gent feia 47 anys que ho desitjava. Fa 47 anys que assassinen gent i ara se’ls ha girat en contra”, ha reblat.