Donald Trump ha anunciat un acord amb Dinamarca i Groenlàndia que, segons el president dels Estats Units, atorga a Washington el "control permanent" sobre la seguretat del territori àrtic. El pacte impediria que països considerats adversaris dels EUA hi establissin bases o despleguessin tropes i també permetria bloquejar inversions en sectors sensibles. Trump ha assegurat, a més, que el seu govern començarà "de manera immediata" el procés per desenvolupar una presència militar significativa a l’illa.
El president nord-americà va donar a conèixer l’acord divendres a través de Truth Social, on va afirmar que el pacte aborda "per complet" les preocupacions de seguretat nacional de Washington respecte de Groenlàndia. Segons va escriure, "cap adversari podrà tenir mai una base ni presència militar a Groenlàndia, ni realitzar inversions sensibles allà, sense la nostra aprovació expressa per escrit".
BREAKING NEWS: I am pleased to announce that the United States of America has entered into an Agreement with The Kingdom of Denmark, and Greenland, that gives the United States permanent control over security, and all other needs, in Greenland, completely addressing ALL of our…
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) September 19, 2026
El Departament d’Estat nord-americà va precisar posteriorment que aquestes restriccions tenen especialment la Xina i Rússia en el punt de mira. "Aquest acord garanteix que la Xina i Rússia no poden tenir una base a Groenlàndia, que no poden enviar-hi tropes i que existeixen els mecanismes necessaris per impedir qualsevol inversió en sectors sensibles", ha declarat a l'agència France-Presse un funcionari del departament sota condició d’anonimat.
Un acord que Trump defineix com a "indefinit"
Trump ha assegurat que l’acord tindrà una durada "indefinida" i que no representarà "cap cost" per als Estats Units. El president també va afirmar que Washington tindrà "per sempre la capacitat total de fer el que sigui necessari a Groenlàndia" per garantir la seguretat tant del territori com dels Estats Units. "Col·laborarem amb el poble de Groenlàndia en el seu desenvolupament i construcció. Aquesta solució és excel·lent per als Estats Units d’Amèrica, Dinamarca, Groenlàndia i tots els nostres aliats", va escriure.
La formulació de Dinamarca i Groenlàndia ha estat més continguda. Els dos governs han confirmat que les tres parts preveuen signar la setmana vinent, coincidint amb l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, un acord destinat a reforçar la seguretat a l’Àrtic i a l’Atlàntic Nord. Un cop signat, el pacte haurà de superar els tràmits parlamentaris necessaris abans d’entrar en vigor.
Forventet aftale om styrket sikkerhed i Arktis og det nordatlantiske område pic.twitter.com/qYN1jcRS8m
— Statsministeriet (@Statsmin) September 18, 2026
La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, va celebrar "la perspectiva d’un bon acord per a Groenlàndia, el Regne de Dinamarca i els Estats Units" que reforci la seguretat compartida a l’Àrtic i l’Atlàntic Nord i que també beneficiï l’OTAN i Europa. Frederiksen va remarcar que l’acord ha de reconèixer "la sobirania i integritat territorial del Regne, així com el dret del poble groenlandès a l’autodeterminació". El primer ministre de Groenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, va destacar que el pacte "reconeix els interessos" del territori i el seu "paper en la cooperació internacional". "Ens beneficiarà a tots", va afirmar.
Washington vol reforçar la seva presència militar
Els Estats Units ja disposen d’un ampli marge per desplegar forces i instal·lacions militars a Groenlàndia gràcies a l’acord de defensa signat amb Dinamarca el 1951 i actualitzat el 2004. Aquest marc permet ampliar la presència militar nord-americana sempre que les autoritats siguin informades.
Per aquest motiu, encara no està clar quin serà l’abast exacte de les noves facultats que incorporarà el pacte anunciat per Trump respecte de l’acord actual. El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, l’ha descrit com un compromís que "aborda totes les nostres preocupacions de seguretat nacional respecte de Groenlàndia".
Diversos mitjans estatunidencs han assenyalat que Washington pretén obrir tres noves bases militars al sud de Groenlàndia, que se sumarien a la base de Pituffik, situada al nord del territori. Aquesta ampliació encaixaria dins de les possibilitats que ja ofereix l’acord de defensa vigent.
Mesos de tensió per les aspiracions de Trump
El nou pacte arriba després de mesos de negociacions entre els Estats Units, Dinamarca i Groenlàndia sobre l’expansió de la presència militar nord-americana en aquest territori autònom del Regne de Dinamarca. Trump ha manifestat reiteradament el seu interès per Groenlàndia. Ja el 2019, durant el seu primer mandat, va plantejar la possibilitat que els Estats Units compressin l’illa i fins i tot va cancel·lar una visita d’Estat a Dinamarca després que les autoritats daneses rebutgessin aquesta opció.
Les tensions van tornar a augmentar després del seu retorn a la Casa Blanca. En el moment de màxima confrontació, Trump va arribar a plantejar la possibilitat d’"utilitzar la força" per apoderar-se del territori, una declaració que va provocar preocupació entre els socis europeus i dins de l’OTAN.
Posteriorment, Dinamarca, Groenlàndia i els Estats Units van crear un grup de treball que ha desembocat en l’acord anunciat ara. El contingut definitiu del pacte haurà de concretar fins on arriba aquesta nova capacitat nord-americana sobre la seguretat de Groenlàndia i quina relació tindrà amb el marc de defensa que ja està en vigor.