Donald Trump ha posat sobre la taula una idea tant contundent i desbaratada com difícil d’encaixar en el mapa: convertir l’estret d’Ormuz en territori dels Estats Units. El president nord-americà ho va anunciar divendres durant un acte de caràcter polític a la Nassau County Police Academy, a Garden City, Long Island, on havia acudit per parlar de seguretat i donar suport als republicans de Nova York, després de tornar a proclamar que l’Iran està sent derrotat en la guerra iniciada el 28 de febrer. "Després que acabem de derrotar l’Iran [...] declararé molt aviat l’estret d’Ormuz territori dels Estats Units", va afirmar. Però la idea sembla tan absurda, fins i tot, que no és clar si la frase representa una nova política de Washington, si el que Trump volia transmetre seriosament que els EUA consideren que exerceixen el control militar de facto de l’estret, una nova escalada retòrica del republicà. O, fins i tot, si el president podria estar fent broma.
🇺🇸🇮🇷 Trump: “Muy pronto declararé el estrecho de Ormuz territorio de los Estados Unidos”. pic.twitter.com/va5L5qre7z
— Alerta Mundial (@AlertaMundoNews) August 14, 2026
Trump ho va dir durant un míting polític a Nova York. Després de proclamar que "molt aviat" declararia l’estret d’Ormuz territori nord-americà, va afegir "és cert", cosa que va deixar deliberadament ambigua la frontera entre la boutade i l’amenaça política. The Guardian assenyala que immediatament després de les paraules no quedava clar fins a quin punt anava de debò ni si anunciava una nova política de l’Administració. Posteriorment, un alt càrrec de la Casa Blanca va explicar que Trump estava fent broma i que el president no s’havia reunit amb els seus assessors per estudiar cap pla per convertir Ormuz en territori nord-americà, segons va publicar el periodista del Wall Street Journal Brian Schwartz.
Però el cas és que Trump ho va dir, i la declaració no és una ocurrència sobre un tros de mar qualsevol. Ormuz és una de les peces més sensibles de l’economia mundial. És el coll d’ampolla que connecta el golf Pèrsic amb el golf d’Oman i el mar d’Aràbia, encaixonat entre l’Iran, al nord, i Oman, al sud. En el primer semestre del 2025 hi passaven una mitjana de 20,9 milions de barrils diaris de cru i productes petrolífers, l’equivalent aproximadament al 20% del consum mundial de combustibles líquids i a una quarta part de tot el petroli comercialitzat per mar. També hi circulava aproximadament una cinquena part del comerç mundial de gas natural liquat. Només la idea que Trump pugui intervenir Ormuz pot fer tremolar les benzineres de mig món.
L’Iran respon que l'estret és i serà seu
Teheran no ha interpretat les paraules de Trump com a cap broma, va respondre immediatament. El viceministre d’Exteriors iranià, Kazem Gharibabadi, ha assegurat que l’estret "era, és i serà" iranià i ha advertit que l’Iran continuarà imposant el bloqueig mentre els Estats Units no acceptin, segons la versió iraniana, la realitat de la seva derrota. El ministre d’Exteriors, Abbas Araqchi, també ha afirmat que encara no s’ha pres cap decisió per reprendre les negociacions amb Washington.
El xoc de relats és paradoxal: Washington diu que els Estats Units estan guanyant la guerra i controlen Ormuz, i Teheran diu exactament el mateix. I, mentrestant, el trànsit comercial continua molt per sota dels nivells previs a la guerra. L’estret s’ha convertit així en una arma de negociació. L’Iran disposa de la seva proximitat geogràfica i capacitat militar per dificultar el trànsit marítim; els Estats Units, de la superioritat naval i del bloqueig dels ports iranians. Enmig queden els petroliers, les asseguradores, els grans importadors d’energia i, finalment, els consumidors.
Per què Trump diu que Ormuz és seu?
L’argument del president nord-americà no és geogràfic, sinó militar. Trump sosté que els Estats Units exerceixen de facto el control sobre l’estret gràcies al bloqueig naval desplegat durant la guerra. "Tenim el bloqueig. Cap vaixell no passa si nosaltres no volem", va assegurar divendres. Dos dies abans ja havia escrit a Truth Social que els Estats Units tenien el "control total" del pas marítim i havia suggerit: "Crec que ens el quedarem". Washington, efectivament, manté una operació de bloqueig sobre ports i litorals iranians. El mateix Departament d’Estat nord-americà explicava el 29 de juliol que la Marina participa en l’aplicació d’aquest bloqueig mentre l’administració endureix les sancions contra Teheran. Però controlar militarment un espai i tenir-ne la sobirania són dues coses molt diferents.
Es pot convertir Ormuz en territori dels Estats Units?
Sobre el paper, una simple declaració presidencial no pot traslladar l’estret d’un país a un altre. Ormuz està delimitat per les costes de l’Iran i Oman, i el dret internacional marítim estableix un règim específic per als estrets utilitzats per a la navegació internacional. La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar reconeix que els vaixells i les aeronaus tenen dret de pas en trànsit per aquesta mena d’estrets i especifica que aquest pas no ha de ser impedit. L’estret no funciona com si fos una carretera sense amo situada en aigües internacionals. Una part de les seves aigües forma part dels mars territorials dels estats riberencs, però la seva condició de via imprescindible entre dues grans àrees marítimes imposa drets especials de navegació internacional. Les Nacions Unides recorden que els estats que voregen aquests estrets poden regular determinats aspectes del trànsit, però no eliminar arbitràriament el dret de pas. Per tant, la frase de Trump té de moment molt més valor polític i militar que jurídic.
Fer que Ormuz passés a formar part formalment dels Estats Units exigiria molt més que el control naval del pas i xocaria frontalment amb les reclamacions territorials dels estats riberencs, amb el règim internacional de navegació i el dret internacional. Les mateixes Nacions Unides han insistit durant el conflicte que impedir la navegació legal per l’estret constitueix una amenaça per a la pau i la seguretat internacionals i que els vaixells han de poder exercir el dret de pas d’acord amb el dret internacional.
Per què 33 km poden encarir la gasolina a Barcelona?
En el seu punt més estret, Ormuz té només unes poques desenes de quilòmetres d’amplada, però bona part de les exportacions energètiques del golf Pèrsic depenen d’aquesta sortida. I les alternatives són limitades. L’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units disposen d’oleoductes que permeten transportar part del cru fins a ports situats fora del golf Pèrsic, però la capacitat disponible no és suficient per substituir tot el volum que tradicionalment travessa l’estret. Per això l’Administració d’Informació Energètica dels Estats Units considera Ormuz un dels principals chokepoints, o colls d’ampolla, energètics del planeta. Els experts expliquen que quan augmenta la probabilitat que el pas quedi tancat, el mercat no espera necessàriament que desapareguin milions de barrils: n’hi ha prou que augmenti el risc que desapareguin. Els operadors incorporen aquesta amenaça al preu, pugen els costos de transport i assegurança i els futurs del petroli reaccionen. Això és exactament el que està passant. Divendres, després d’una nova setmana de tensió, el Brent va pujar un 1,7%, fins als 88,52 dòlars per barril, mentre que el West Texas Intermediate nord-americà va avançar un 1,4%, fins als 82,40 dòlars. En el conjunt de la setmana acumulaven pujades del 5,9% i del 5,4%, respectivament.
Trump assumeix que els nord-americans pagaran més
La repercussió política ja ha arribat a les benzineres dels Estats Units. El preu mitjà del galó se situava divendres lleugerament per sobre dels quatre dòlars, davant dels 2,98 dòlars anteriors a l’inici de la guerra el 28 de febrer. I Trump no ho nega. Al contrari, ha demanat als nord-americans que acceptin pagar una mica més pel combustible com a preu per impedir que l’Iran aconsegueixi l’arma nuclear. "Mai no em disculparé. Vaig fer el correcte", va assegurar divendres. La frase mostra fins a quin punt Ormuz ha deixat de ser un conflicte remot per convertir-se en un problema domèstic per a la Casa Blanca. La guerra que Washington presenta com una qüestió de seguretat internacional ja es nota directament en la butxaca dels votants, i les eleccions de mig mandat del novembre estan ja a la cantonada.
Trump: For you to pay a tiny little bit more for gasoline, $4, it's okay, I'll never apologize pic.twitter.com/4fYkknzlqT
— Headquarters (@HQNewsNow) August 14, 2026