La guerra civil de Líbia, lluny d'apaivagar-se, es complica. S'ha proclamat l'estat d'emergència i els diferents actors rivals negocien contrarellotge un acord d'alto el foc per posar fi a una setmana d'intensos combats entre milícies rivals a Trípoli, els pitjors que es lliuren a la capital des que el 2014 es desencadenés l'actual guerra civil. El Secretari General de l'ONU, Antonio Guterres, ha criticat els enfrontaments armats i ha sol·licitat als contendents que respectin els drets humans. Però tot sembla indicar que no hi ha interlocutors vàlids per a una negociació efectiva.

Els enfrontaments, que han segat ja la vida de mig centenar de persones, mantenen atrapats sense accés a l'electricitat i a l'aigua corrent milers de civils, entre ells diversos centenars de migrants amuntegats en centres de detenció.

Els xocs s'han complicat en els últims dies amb l'entrada en el conflicte de milícies procedents d'altres ciutats, en particular de les ciutats-estat de Misrata i Zintan, i les localitats de Tarhouma i Zawia (aquesta última és un dels nuclis de la màfies que trafiquen amb persones a Líbia).

Els últims en sumar-se als esforços en favor d'un acord han estat els membres del Consell d'Ancians de Líbia, que ha format una cèl·lula d'emergència per tractar que totes les parts s'avinguin a negociar.

En declaracions a la premsa local, el seu líder, Mohamad al Mubshir, ha admès avui que la tasca "és "excessivament complicada", ja que "l'absència d'observadors independents fa molt difícil determinar quina de les parts és responsable de la ruptura de l'últim alto el foc".

"S'ha de buscar una solució general per a (la multitud de) grups armats, ja que si no s'aborda ara aquest problema, la situació tornarà a esclatar en el futur," ha agregat.

Els combats, que han segat la vida d'una vintena de civils i han causat més de 200 ferits, van esclatar diumenge passat en una àrea densament poblada del barri meridional de Salehdin, pròxima a l'antic aeroport internacional de Trípoli, la peça estratègica cobejada pels contendents.

La zona està sota el control de la referida "Setena Brigada" i de la milícia Al Kani, abans vinculada al Ministeri de Defensa del Govern d'Acord Nacional (GNA), que sosté l'ONU a Trípoli des d'abril de 2016.

En l'altre bàndol combaten les Brigades Revolucionàries de Trípoli, la Força Especial de Dissuasió (RADA), la Brigada Abu Selim i la Brigada Nawassi, totes elles adscrites als ministeris d'Interior i de Defensa de l'esmentat Executiu, que finança la Unió Europea.

RADA ha acusat a la "Setena Brigada", que pel que sembla compta amb el suport de Salah Badi, un milicià de la ciutat de Misrata al que es considera un dels principals responsables de la guerra civil, de ser una quintacolumna del mariscal Jalifa Hafter, l'home fort de l'Executiu de l'est de Líbia.

La intensitat i l'extensió dels combats es va multiplicar divendres, fins arribar a l'extrem de tancar les pistes d'aterratge i enlairament de la base aèria de Mitiga, únic aeroport que estava en actiu a la capital.

Des d'aleshores, més de 60 famílies estan atrapades, sense accés a l'aigua corrent, l'electricitat i els aliments frescos en l'anomenat "Triangle Suzuki", pròxim a la base militar d'Al Yarmuk, intensament bombardejat.

Milers més s'han vist obligats a abandonar les seves llars i a buscar refugi en escoles i hospitals i en algunes de les ciutats de l'extraradi.

Divendres, la comissió de mediació integrada per les ciutats de Tarhuma, Misrata, Zintan, Zawia i Trípoli va arribar a un nou acord d'alto el foc, que pel que sembla no va ser acceptat per la "Setena Brigada".

Els enfrontaments i la impossibilitat de consensuar un alto el foc han deixat en dubte la capacitat del govern sostingut per l'ONU per controlar les milícies que dominen la capital i han posat en risc el pla de reconciliació de Nacions Unides, que pretenia convocar eleccions aquest mateix any.

Líbia és un Estat fallit, víctima del caos i la guerra civil, des que el 2011 l'OTAN contribuís militarment a la victòria dels diferents grups rebels sobre la dictadura de Muamar al Gaddafi.

En l'actualitat té dos governs, cap dels quals no té legitimitat democràtica. Un a Tobruk, sortit de les eleccions de 2014 i actualment sota la tutela d'Hafter, un antic membre de la cúpula gaddafista que en la dècada de 1980 va ser reclutat per la CIA i va esdevenir el seu principal opositor a l'exili. I un altre a Trípoli, sostingut per l'ONU i format després del fallit acord de reconciliació negociat el 2015 pel llavors enviat especial de l'ONU, Bernardino León.

La divisió ha estat aprofitada pels grups gihadistes per assentar-se al país i per les màfies dedicades al tràfic d'armes, combustible, aliments i persones per dominar l'arruïnada economia nacional.

Les organitzacions de defensa dels refugiats, com Activa Open Arms, han reclamat que no es torni als migrants nàufrags a Líbia, un país on la seva vida és en perill. MSF també s'ha dirigit als països europeus perquè reconeguin que Líbia, "no és un lloc segur" i perquè col·laborin en treure de Líbia els refugiats presos en centres de detenció.

El govern espanyol ha condemnat els enfrontaments i ha manifetat el seu suport al govern del primer ministre Fayez Serraj, però la legitimitat d'aquest cada cop és més discutida.