Tres anys després dels atacs de Hamàs i d’altres milícies palestines contra Israel, el 7 d’octubre continua marcant profundament les dues societats. Aquell dia, unes 1.200 persones van morir i 251 van ser segrestades i traslladades a Gaza, segons les autoritats israelianes. La guerra que va començar després ha deixat més de 74.000 palestins morts, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, una xifra que les Nacions Unides atribueixen a la seva font i que no ha estat verificada íntegrament de manera independent.
El trauma dels supervivents
A Israel, l’atac continua sent percebut com el pitjor fracàs de seguretat de la història del país. La societat reclama saber com va ser possible que Hamàs travessés la frontera i mantingués durant hores el control de diverses comunitats del sud. Una enquesta de l’Institut d’Estudis de Seguretat Nacional israelià (INSS), publicada el mes de setembre passat, mostra que el 75% dels israelians dona suport a una comissió d’investigació estatal sobre el 7 d’octubre. El mateix estudi detecta una profunda desconfiança entre l’opinió pública i les institucions polítiques i militars.
El trauma també continua present en els supervivents dels segrestos. Els últims ostatges van ser alliberats en el marc de l’acord d’alto el foc d’octubre de 2025, però molts encara pateixen les conseqüències psicològiques de la captivitat. Reuters ha recollit aquest aniversari els testimonis d’antics ostatges com Emily Damari, Eli Sharabi, Aviva Siegel i Keith Siegel, que intenten reconstruir les seves vides després de setmanes o mesos de captiveri.
Gaza, destrossada tres anys després
A Gaza, el balanç és molt més devastador. Més de 74.000 persones han mort des de l’inici de la guerra, segons les autoritats sanitàries de la Franja, i una gran part de les infraestructures ha quedat destruïda o danyada. OCHA —Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris— calcula que el 82% de les estructures de Gaza han patit danys. Fins i tot després de l’alto el foc d’octubre de 2025, la violència no ha desaparegut: les Nacions Unides registren més de 1.400 morts palestines des de l’entrada en vigor de l’acord.
El principal interrogant ara és què passarà amb Gaza. El pla impulsat pel president dels EUA, Donald Trump, preveia el desarmament de Hamàs, una retirada progressiva de l’exèrcit israelià, una nova administració palestina i una força internacional de seguretat. Però Reuters assenyala que aquests objectius continuen encallats: Israel manté el control d’aproximadament dos terços de la Franja i rebutja retirar completament les seves forces mentre Hamàs no es desarmi. El grup islamista, per la seva banda, ha mostrat disposició a entregar les armes sota supervisió internacional, però condiciona el procés a la retirada israeliana i a l'existència de l'Estat palestí.
Nili, la unitat que busca els responsables del 7 d’octubre
Israel ha creat una base de dades amb milers de persones que, segons els seus serveis d’intel·ligència, van participar en l’atac del 7 d’octubre. Segons The Wall Street Journal, l’objectiu és localitzar-les per matar-les o detenir-les. La llista inclou membres de Hamàs i altres persones que haurien travessat la frontera aquell dia, encara que no formessin part formalment d’un grup armat.
La identificació ha estat coordinada en bona part per Nili, una unitat conjunta de l’exèrcit israelià i el Shin Bet creada específicament per perseguir els participants en l’atac. Segons The Times of Israel, els seus investigadors han reconstruït els moviments dels atacants a partir de vídeos i fotografies del 7 d’octubre, reconeixement facial i comunicacions interceptades. Una persona només s’incorporaria a la base de dades quan hi ha almenys dues proves que la situen en els fets. Així, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, afirma que uns 4.000 dels 6.000 militants que Israel calcula que van entrar al país el 7 d’octubre ja han estat morts. D’aquests, uns 1.200 haurien mort durant el mateix atac i uns 2.400 haurien estat eliminats posteriorment, segons les seves dades. Això deixaria uns 2.000 participants encara vius.
Cisjordània, transformada
El conflicte també ha transformat Cisjordània. Segons les Nacions Unides, les autoritats israelianes han avançat o aprovat aquest any unes 12.360 habitatges en assentaments de Cisjordània i han aprovat 34 nous assentaments en una sola decisió governamental, la més extensa fins ara, segons detallaven les Nacions Unides. La violència contra els palestins també ha augmentat. Segons dades d’OCHA recollides per l’UNRWA, 1.105 palestins, entre ells almenys 242 menors, havien mort a Cisjordània entre el 7 d’octubre de 2023 i el juny de 2026.
Netanyahu té la vista posada en les eleccions
Tot això arriba en plena precampanya electoral israeliana. Les eleccions del 27 d’octubre seran les primeres des de l’atac i també un judici polític sobre el primer ministre Benjamin Netanyahu. Una part de la societat el responsabilitza dels errors que van precedir el 7 d’octubre i reclama una investigació independent; Netanyahu, però, ha resistit durant anys aquesta demanda.
El conflicte ha canviat Israel i Gaza per sempre. Però encara no ha resolt les preguntes que van quedar obertes aquell 7 d’octubre. Ni qui governarà Gaza, ni com es garantirà la seguretat d’Israel, ni si hi haurà una sortida política al conflicte. I, sobretot, encara no hi ha una resposta clara a la pregunta més difícil: com es pot (re)construir una vida després de tanta destrucció?