Des del novembre de 2020 Etiòpia pateix els efectes de la inestabilitat política derivada de la guerra amb la regió septentrional de Tigre. Si bé la causus belli va ser la convocatòria d’eleccions a la província en plena pandèmia, aquest conflicte no deixa de ser fruit de les fortes disputes ètniques per a controlar l’aparell governamental. A més, els intents del president i Premi Nobel de la Pau Abiy Ahmed (de l’ètnia Oromo) de centralitzar el poder mitjançant la creació d’un partit únic ha estat un al·licient més, ja que ha desestabilitzat el sistema de coalicions ètniques que havia dirigit el país des de la dècada de 1990.

La República Democràtica Federal d’Etiòpia està integrada per gairebé dues desenes de diferents ètnies i comunitats religioses. Totes elles conviuen dins un sistema governamental federalista dividit en dotze regions organitzades en funció de la població i el grup ètnic que hi viu. Tanmateix, els dos grans grups: els Oromo i els Amhara que representen el 60% de la població d’un país amb 100 milions d’habitants, són els qui recentment controlen l’Estat, la qual cosa accentua les tensions nacionalistes entre els diferents territoris.

Aquest control, però, recentment ha entrat en una profunda crisi. La suposada ràpida conquesta de Tigre que comptava amb l’ajuda d’Eritrea s’ha girat en contra de les tropes del govern. En els últims mesos, aquests han perdut un gran nombre de tropes i la major part de zones ocupades, fet que ha propiciat el retorn de les tropes de Tigre a la seva capital: Mekele.

Per la seva banda, la crisi humanitària derivada de la guerra ha propiciat una accentuada falta d’aliments, violacions per part dels soldats envers els habitants de les zones en conflicte i assassinats ètnics massius. Segons les Nacions Unides, aquesta situació lluny de solucionar-se afecta directament més de cinc milions de persones i, en termes numèrics, ha propiciat el desplaçament de centenars de milers de persones cap a altres zones segures (sobretot Sudan) i la mort per inanició de més de 300.000 persones.

Les darreres derrotes i el consegüent estancament del front han comportat per Abiy Ahmed l’aparició de vells problemes socials i territorials íntimament relacionats amb el conflicte del nord del país, però que tenen la seva singularitat i context particular. Així, en les últimes setmanes les tropes de Tigre s’han aliat amb els rebels Oromo del Front d’Alliberació d’Oromo, en guerra amb el govern des de 1970 per aconseguir la independència d’Oromia. Aquest no és un problema menor pel president (el qual paradoxalment és d’aquest grup ètnic), ja que aquesta és la regió més poblada del país i, donada la seva importància estratègica i comercial, la pèrdua del control d’aquest territori suposaria una possible derrota governamental i una més que probable divisió del país en múltiples estats basats en factors lingüístics, culturals i religiosos. Factors que, al mateix temps, podrien desestabilitzar els països veïns del Corn d’Àfrica: Somàlia i Sudan principalment, i podrien suposar l’inici de futurs enfrontaments entre els nous estats sorgits del desmembrament d’Etiòpia.

Els intents del president per a frenar l’escalada bèl·lica dins les seves zones de control impliquen promoure una mobilització general del país i emprar estratègies de coerció social com les utilitzades a Tigre. Per exemple, destaquen pràctiques com l’arrest de periodistes, tancar internet, prohibir l’accés a personal humanitari d’altres països i assassinar i empresonar dissidents, entre ells l’opositor Jawar Mohammed. Tampoc s’ha estalviat d’enviar a Oromia tropes provinents d’Eritrea, la seva nova aliada però enemic històric d’Etiòpia després de les constants guerres entre ambdós estats.  

L’escalada de violència i confrontació iniciada a Tigre ha posat en evidència les mancances del sistema polític etíop per a posar fi als conflictes armats, la incapacitat del president i  Premi Nobel de la Pau per a donar resposta a les problemàtiques que van multiplicant-se a mesura que s’allarga la guerra, així com els profunds problemes ètnics que històricament ha arrossegat Etiòpia. Tot i que les confrontacions s’havien pogut minimitzar considerablement en les últimes dues dècades a causa del creixement econòmic, la llavor de nous conflictes esperonats per les victòries de les tropes de Tigre està més que present, fet que no dona moltes raons per creure en una ràpida resolució pacífica del conflicte.