A només cinc dies pel referèndum a Hongria -el proper 2 d'octubre- sobre si els hongaresos accepten o no les quotes de reubicació dels refugiats acordades per la Unió Europea, surt a la llum una informació que pot fer canviar la mentalitat de molts ciutadans i desembocar en un ball de vots.
Segons publica el diari conservador hongarès Magyar Idõk, molt proper al govern d'aquest país -i que es caracteritza pel seu rebuig constant als refugiats, així com per vincular immigració amb terrorisme- tres terroristes dels atemptats del passat 13 de novembre a la sala Bataclan de París en què van morir 129 persones, s'haurien colat a Budapest com a refugiats.
Una vegada passada la frontera, el qui va ser el cervell dels atacs i el terrorista més buscat fins a la seva detenció a Brussel·les al març, Salah Abdeslam, els hauria recollit en cotxe el 17 de setembre per marxar cap a Àustria, on no hi ha control fronterer.
Els tres terroristes, identificats pel mitjà citat com a Omar Mostefai, Samy Amimour i Foued Mohamed-Aggad, haurien arribat a la capital d'Hongria el 9 de setembre, utilitzant passaports falsos i infiltrant-se entre els milers de refugiats que esperaven a Budapest per continuar el seu camí cap a Alemanya. Les autoritats hongareses van ser incapaces de detectar els documents que, segons el rotatiu de Budapest, eren de "gran qualitat".
Dos mesos després eren a París i trencaven la vida de desenes de famílies que veurien com el seu futur quedaria marcat per aquests terroristes que van aprofitar-se de la situació dels refugiats i van fer-se passar per ells per anar creuant fronteres fins arribar a la capital francesa.
Denunciats per Amnistia Internacional
El govern hongarès liderat per Víktor Orbán sempre s'ha oposat a l'entrada dels refugiats. Diverses vegades ha reforçat els controls a les seves fronteres per forçar-los a emprendre noves rutes i, de fet, Amnistia Internacional ha denunciat avui Hongria pel "tracte degradant" i els abusos als quals les autoritats sotmeten els refugiats quan arriben al seu país.
L'ONG dels Drets Humans s'ha sumat així a altres ONG que ja denunciaven aquesta situació relacionada amb el tracte inhumà i les dures mesures antiimmigració del govern d'Orbán. "Centenars de sol·licitants d'asil esperen a la frontera durant mesos en condicions degradants", subratlla l'informe d'Amnistia, que afegeix que aquests refugiats van ser colpejats i perseguits "com a gossos".
Després de cobrir les seves fronteres amb filats fent de mur, i imposar penes de fins a cinc anys de presó pels refugiats il·legals, la gota que va vessar el got va ser enviar a una "zona de ningú" entre Hongria i Sèrbia tots els immigrants detinguts als primers vuit quilòmetres del seu territori.
Refugiats sí, refugiats no
Precisament aquest diumenge 2 d'octubre, Hongria celebra un referèndum que pretén consultar la ciutadania sobre si estan d'acord -o no- amb les quotes d'entrada de refugiats aprovada pels 28 Estats membres de la UE, uns 160.000 entre tots els països. El fet d'estar subscrites per tots els països, posa en dubte la legalitat de la consulta, que pretén demostrar una vegada més que el seu rebuig a les mesures de Brussel·les.
La pregunta serà la següent: "Vol que la Unió Europea tingui dret a determinar una quota obligatòria de ciutadans no hongaresos a Hongria sense el consentiment del Parlament?".