Alemanya viu un terratrèmol polític. La CDU, el gran partit democristià, ha entrat en una crisi quan manquen només tres setmanes per a les eleccions federals del 23 de febrer. La decisió del nou líder, Friedrich Merz, de posar a debat parlamentari una proposició per restringir la immigració, que va rebre el suport dels ultres de l’AfD i finalment va ser derrotada, ha provocat un enfrontament amb l’excancellera Angela Merkel i el sector centrista del partit. Dotze diputats democristians van decidir no participar en la votació i per això no va prosperar. El cop a Merz és sonor a les envistes dels comicis. A hores d'ara ningú sap on pot dur aquesta crisi, però una recent enquesta de l’institut Insa apunta a un cert increment del suport a l’AfD i l’SPD del canceller socialdemòcrata Olaf Scholz.

Alemanya està colpida pels interrogants, perquè el que està passant —impulsat pel canvi de presidència als EUA— és molt gros. S’estan trencant els codis que es van instaurar després de la Segona Guerra Mundial amb la derrota del nazisme i l’ocupació nord-americana, que semblaven granítics i que fins fa relativament poc es veien positius. Aquests dies podeu anar a veure la pel·lícula Setembre 5 als cinemes, que en descriure els atemptats terroristes de Munic, vistos des del periodisme, explica molt bé com s’acabava d’instaurar el model que ara sembla que s’escrostona.

L’AfD a Bloomberg

La nova CDU ha enterrat la consigna de fer cordó sanitari als ultres, mentre el Govern dels EUA, per boca d’Elon Musk, dona suport de forma descarada precisament a l’AfD. El món ha canviat. La líder d’aquesta formació, Alice Weidel, que és una anti-Merkel furibunda, ha estat entrevistada a la televisió Bloomberg, far del món econòmic nord-americà i occidental, i ha carregat amb duresa contra la burocràcia de Brussel·les mentre es definia com a “llibertària conservadora”. Molt hostil amb l’Estat, populista, llibertària i gens tributària de l’estatisme nazi, lesbiana i alhora anti-LGTBI, hi ha aparegut amb una imatge continguda com la que practica la presidenta italiana, Giorgia Meloni, quan surt a l’exterior.

 

 

Per què el Govern de Trump s'immisceix de forma tan punxant en les eleccions d’Alemanya? Per què Musk, que és un càrrec governamental, ha arribat a participar via telemàtica en un míting de l’AfD i ha interferit en un altre país? Només s’explica perquè en realitat apunten a la Unió Europea, i volen que a Alemanya hi governin els euroescèptics, millor encara si són llibertaris conservadors. La UE no pot funcionar si el motor germànic no hi està compromès i no l’arrossega. Si Alemanya, i també Itàlia, es lliguen més als EUA que no pas a Brussel·les, la idea de la UE queda en entredit, deuen pensar en algun despatx de Washington. I els perdedors, en aquest cas, serien el projecte europeu i particularment Emmanuel Macron (França) i Pedro Sánchez (Espanya), tot i que el líder del PSOE ja fa temps que va de gairell.

Scholz Merz Alemanya Bundestag EFE
El canceller Olaf Scholz, a la dreta, escolta el líder de la CDU, Friedrich Merz, al Bundestag / EFE

El món econòmic recela

El món econòmic alemany recela d’aquest terratrèmol polític que està prenent cos, i en aquest sentit només cal llegir el Frankfurter Allgemeine o els articles d’opinió del diari econòmic Handelsblatt. Critiquen que Merz ha posat en perill la seva prevista victòria electoral o que s’ha equivocat en situar la immigració sobre el taulell quan, segons ells, el que li convenia era debatre la mala situació de l’economia. Coincideixen en això amb Angela Merkel. En canvi, Merz ha rebut l’aplaudiment de la CSU, el partit aliat de Baviera, coincidint amb el fet que es detecta al carrer una certa pulsió de revolta. 

L’electorat alemany és molt racional i poc emocional, a diferència dels votants mediterranis, per això encara no es pot saber què passarà al país fins que el pòsit estigui més reposat. A Alemanya hi ha un visible cansament del tripartit d’esquerres (SPD, Verds i Liberals), ara totalment trencat per la mala evolució de l’economia, però això es barreja amb la crisi de la globalització, cada dia més explícita, que se suma a una mala maror de les classes mitjanes per l’impacte desastrós que ha tingut al país la guerra d’Ucraïna. Alemanya no havia viscut una situació econòmica tan dolenta des de la postguerra.

En 20 dies s’ha de veure si en surt tocada de mort, l’esquerra governant, si l’electorat entén la nova via de la CDU, per ara dubitativa, o si triomfen els aires de revolta populista. Ho podreu detectar en les enquestes, que a Alemanya són fiables.

Foto principal: El president de la CDU, Friedrich Merz, i el de la CSU de Baviera, Markus Söder / @Markus_soeder