A les 19 hores en punt han tancat els col·legis electorals a Hongria, amb una participació històrica. A les 18.30, mitja hora abans del tancament dels col·legis, havia votat el 78,8% dels electors, molt per sobre del 73,5% de la participació en les eleccions del 2002, fins ara la xifra més alta, segons dades de la Comissió Electoral d'Hongria. Es tracta de la jornada electoral més important des de la caiguda del comunisme el 1989, i que ha acabat amb els 16 anys de govern de l'ultranacionalista Viktor Orbán. Tot i que encara no ha acabat l'escrutini dels vots, les enquestes ja donaven un clar avantatge al candidat opositor, el conservador Péter Magyar, i tot apunta que acabarà sent així.
Magyar obté una clara victòria
Tot i que no hi ha hagut sondejos un cop tancats els col·legis, una enquesta feta els últims tres dies abans dels comicis i publicada a les 19 hores, ja donava que l'opositor partit Tisza, de Magyar, hauria aconseguit un 55% dels vots, davant del 38% del Fidesz, el partit del primer ministre Orbán. Segons el Centre d'Investigacions 21, el partit La Nostra Pàtria, d'extrema dreta, hauria aconseguit entrar al Parlament, amb un 5%, justament el llindar necessari per accedir a la Cambra. Aquestes dades ofereixen una orientació sobre les tendències de vot, no es basen en dades reals de la votació d'avui. El recompte de vots al 81% mostra una victòria del partit opositor Tisza, que s'enfila fins als 137 diputats, superant així la majoria absoluta. Fidesz s’enfonsa, amb 55 escons, mentre que l’única formació fora de la lluita bipartidista que es mantindrà al parlament, el Moviment La Nostra Pàtria, és la tercera força amb 7 representants.
Durant més d’una dècada, Orbán ha convertit Hongria en un referent internacional per a la dreta radical, amb una agenda ideològica basada en la defensa d’una identitat nacional homogènia, rebuig frontal a la immigració i limitació dels drets del col·lectiu LGTBI. Per primera vegada, però, aquest model ha topat amb els seus límits. El gran gir d’aquestes eleccions és el perfil del principal opositor. Péter Magyar prové del mateix entorn polític d’Orbán, fet que li ha permès connectar amb votants descontents tant de dretes com d’esquerres. La seva proposta combina regeneració democràtica, lluita contra la corrupció i un retorn —amb matisos— a l’òrbita europea. Aquest posicionament transversal l’ha situat per davant del primer ministre. La caiguda d'Orban és, sobretot, una derrota simbòlica de gran impacte, mentre que per a la Unió Europea obre una finestra d’oportunitat per reconstruir consensos interns en un moment especialment delicat.