Un enfrontament armat entre les forces de Tailàndia i Cambodja ha esclatat aquest dijous a la seva frontera comuna, on una disputa territorial antiga ha revifat. Els combats s’han estès a sis punts diferents de les províncies tailandeses de Surin, Ubon Ratchathani, Buriram i Sisaket, i han inclòs fins i tot atacs aeris, amb ambdues parts acusant-se mútuament de ser els instigadors de l’escalada. Segons el Ministeri de Salut tailandès, 12 persones han perdut la vida i desenes han resultat ferides. L’exèrcit de Tailàndia ha denunciat que tropes cambodjanes van obrir foc a Surin i que sis soldats amb llançacoets es van col·locar davant una base operativa. Per la seva banda, el president del Senat cambodjà i exmandatari del país, Hun Sen, ha acusat Bangkok de ser l’originador de l’agressió. A continuació, analitzarem les claus que han conduït a aquest nou episodi de tensió.
1. Els orígens del conflicte
L’origen immediat d’aquest nou esclat de violència es remunta al passat 28 de maig, quan una disputa pel control d’una zona boscosa remota va desencadenar un intercanvi de trets entre militars tailandesos i cambodjans, que es va allargar uns deu minuts i va causar la mort d’un soldat de Cambodja. Aquest episodi va posar fi a més d’una dècada de treva, durant la qual la controvèrsia sobre la delimitació de la frontera s’havia gestionat principalment per la via diplomàtica. L’incident va tenir lloc a Chong Bok, una àrea conflictiva que les dues nacions reclamen i que acull diversos temples d’origen khmer, com el de Ta Muen Thom i Ta Krabe. Des d’aleshores, l’escalada ha estat constant, amb acusacions creuades i reforç militar a la frontera. L’explosió recent de mines antipersones, aparentment col·locades fa poc temps i que han deixat diversos soldats tailandesos ferits, ha estat el desencadenant final que ha precipitat l’esclat armat d’aquest dijous.
2. L’escalada
Cap a les 8:20 hora local, soldats tailandesos i cambodjans han començat a enfrontar-se al voltant del temple de Ta Muen Thom. Les dues parts es responsabilitzen mútuament d’haver iniciat l’intercanvi de foc i afirmen haver respost en defensa pròpia. El que havia començat com un xoc puntual s’ha estès en qüestió d’hores a almenys sis punts fronterers, amb una intensificació significativa dels combats: avions tailandesos han bombardejat objectius militars de Cambodja, mentre que les forces cambodjanes han respost amb míssils. Mentre que Tailàndia parla de 12 morts, Cambodja, de moment, no ha facilitat dades sobre víctimes, en uns enfrontaments que tenen lloc a centenars de quilòmetres de les capitals respectives.
3. Una disputa històrica
La base del conflicte territorial entre Tailàndia i Cambodja es remunta a l’acord signat el març de 1907 entre el Regne de Siam —nom històric de Tailàndia— i l’antiga potència colonial francesa, que aleshores administrava l’actual territori cambodjà. L’objectiu d’aquest tractat era delimitar la frontera mitjançant l’intercanvi de determinades regions. No obstant això, segons les autoritats tailandeses, l’aplicació real d’aquella línia divisòria es va fer amb desviacions significatives respecte al que establia el text, especialment en àrees com el temple de Preah Vihear i altres zones frontereres estratègiques. Aquesta discrepància ha estat motiu de tensió recurrent i ha degenerat periòdicament en episodis de violència armada, com els combats intermitents entre els anys 2008 i 2011, que es van saldar amb prop d’una trentena de morts. La disputa continua latent, sense una resolució definitiva, i condiciona les relacions entre ambdós estats fins al dia d’avui.
4. Crisi política interna
El conflicte territorial també ha tingut repercussions directes en l’escenari polític de Tailàndia. Arran dels fets ocorreguts al maig, l’1 de juliol passat el Tribunal Constitucional va suspendre temporalment la primera ministra Paetongtarn Shinawatra, després que es filtrés una trucada telefònica en què criticava el paper d’un comandant de l’exèrcit a la frontera amb Cambodja. La conversa, mantinguda amb l’expresident cambodjà Hun Sen, ha obert una investigació sobre si Shinawatra va cometre una “greu falta ètica”. La seva suspensió ha deixat la direcció del país en mans del veterà dirigent Phumtham Wechayachai, que exerceix de manera interina mentre avança el procés judicial. A més, la primera ministra afronta una segona investigació paral·lela de l’agència anticorrupció del país pel mateix afer.
5. Cop d'estat?
La intensificació del conflicte amb Cambodja i la inestabilitat política interna ha reactivat els temors d’una nova intervenció militar a Tailàndia, un país amb una llarga tradició de cops d'estat. L’Exèrcit tailandès ha protagonitzat nombroses interrupcions de l’ordre democràtic al llarg del segle XX i XXI, incloent-hi els cops de 2006 i 2014 que van enderrocar els governs de Thaksin Shinawatra i Yingluck Shinawatra, pare i tieta, respectivament, de l’actual primera ministra suspesa. Diversos analistes assenyalen que els militars podrien estar aprofitant l’escalada bèl·lica per qüestionar l’autoritat del govern civil i posar en dubte la capacitat de la seva líder per gestionar la crisi. “Ara, una vegada més, els militars estan suggerint obertament que el govern civil és feble i que la primera ministra és tan inexperta que no pot fer front a aquesta situació”, advertia a finals de juny l’expert Joshua Kurlantzick, del laboratori d'idees britànic Consell de Relacions Exteriors.