Aquest dimarts al matí, Suècia i Dinamarca van registrar fugues al gasoducte Nord Stream, pel qual Rússia proveeix de gas a diferents països europeus. Això va fer que els seus governs haguessin de declarar l'emergència als sectors elèctrics i gasístics després de les fugues registrades. Des del principi, aquestes van ser analitzades amb lupa, ja que era estrany que les canonades es trenquessin. Això va provocar que durant tot el dia anessin creixent les sospites que aquests trencaments no havien estat un accident sinó un acte intencionat. Aquestes tesis es van intensificar després que el Servei Sísmic Nacional de Suècia detectés explosions prop dels gasoductes Nord Stream 1 i 2, ja que les explosions submarines en el mar Bàltic es van registrar poc abans de l'aparició de les fuites, molt poc habituals. Després d'hores d'incertesa i d'analitzar la situació, tant el govern de Suècia com el de Dinamarca han confirmat que creuen que les fuites es deuen a un acte intencionat.
Així, les dues primeres ministres dels països nòrdics s'han manifestat en la mateixa direcció. Des de Cophenage, Mette Frederiksen, ha assegurat que la "clara valoració de les autoritats daneses és que es tracta d'un acte intencionat i no d'un accident", mentre que a Estocolm, l'encara líder del país, Magdalena Anderson, ha apuntat que "probablement" darrere les incidències detectades hi ha un sabotatge. Les dues van coincidir també a evitar assenyalar qui n'hauria pogut ser l'autor i s'han limitat a destacar la gravetat de l'incident. Cal tenir en compte que no es pot parlar d'un atac directe a aquests països, ja que ha tingut lloc fora de les seves fronteres, però els afecta de ple. Mentrestant, Rússia s'ha limitat a lamentar i condemnar la situació, de la qual se'n desentén.
Segueixen les investigacions al gasoducte
Per què les dues primeres ministres coincideixen a dir que es tracta d'un acte intencionat? Tot i que segueixen intentant recollir informació, de moment s'han basat en les mediacions realitzades pels seus serveis sísmics nacionals, que van detectar explosions al voltant de les tres fugues. Abans que aquestes es produïssin, Dinamarca ja havia elevat el nivell d'emergència fins al segon més alt, és a dir, el taronja. Així, augmentaran la seguretat en plantes, edificis instal·lacions elèctriques i gasístiques, entre les quals el Nord Stream. Suècia i Noruega han acabat actuant en la mateixa línia.
Les paraules de Von der Leyen
A Brussel·les ja hi ha hagut reaccions al que ja és dona per fet que es tracta d'un acte intencionat greu. En aquest sentit, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen ha assegurat que si es confirma el sabotatge, hi haurà una "resposta forta". Així, ha avançat que "ara és primordial investigar els incidents, obtenir tota la claredat sobre el que ha passat i per què. Qualsevol interrupció deliberada d'una infraestructura energètica europea activa és inacceptable". Von der Leyen ha pogut parlar amb Mette Frederiksen, la primera ministra danesa, que li ha detallat l'estat de la investigació.