Irlanda liberalitzarà una de les lleis antiavortament més restrictives del món per una majoria abassegadora. Els votants, doncs, han reclamat el canvi en el que fa dues dècades era un dels països europeus més conservadors socialment. El resultat ha estat favorable al "sí" amb un 68% dels vots, davant el 32% en contra i un 64,9% de participació.
A mig matí, molt abans del final de l'escrutini, el líder del principal grup d'activistes antiavortistes, Save the 8th, John McGuirk, ha admès la derrota de la seva campanya per mantenir l'esmena constitucional que negava fins ara el dret de les dones irlandeses a interrompre l'embaràs.
Si es confirma, el resultat serà l'última fita en un camí de canvi per a un país que només va legalitzar el divorci per una majoria exigua el 1995, abans de convertir-se en el primer a adoptar el matrimoni gai mitjançant el vot popular fa tres anys.
Thank you to everyone who voted today. Democracy in action. It's looking like we will make history tomorrow.... #Together4Yes
— Leo Varadkar (@campaignforleo) 25 de maig de 2018
"Tot indica que farem història demà", ha dit a Twitter el primer ministre, Leo Varadkar, que està a favor del canvi legal.
Eliminar la vuitena esmena
El Govern ha demanat a l'electorat que es pronunciï sobre l'eliminació de l'anomenada "vuitena esmena", inclosa el 1983 a la Constitució, i que garanteix de la mateixa manera el dret a la vida del "no nascut" i de la mare.
D'acord amb aquesta provisió, la llei promulgada el 2013 per l'executiu, la primera en la història d'Irlanda, només permet la interrupció de l'embaràs en circumstàncies excepcionals, com quan la vida de la mare corre perill, que inclou l'amenaça de suïcidi, però no preveu casos d'incest, violació o malformacions del fetus.
Si desapareix la "vuitena esmena", el Govern, al poder des del 2011, redactarà una nova legislació que podria permetre l'avortament en totes les circumstàncies durant les primeres dotze setmanes d'embaràs i, en casos excepcionals, fins a les vint-i-quatre setmanes.
Els partidaris del sí sostenen que la llei no funciona, ja que milers d'embarassades d'aquest país continuen viatjant cada any a l'estranger per avortar, mentre es preveuen penes de presó de fins a 14 anys per a les dones i els professionals de la sanitat que el practiquin al marge de les normes actuals.
Els grups provida i l'Església catòlica s'hi oposen perquè entenen que la reforma obrirà la porta als anomenats "avortaments a la carta" i la fi d'embarassos de no nascuts amb malformacions físiques o psíquiques i, per tant, s'eliminarà el seu "dret constitucional a la vida".