El Senat dels Estats Units ha fet un pas endavant aquest dimarts aprovant una resolució per demanar que s'investigui el president de Rússia, Vladímir Putin, i les Forces Armades russes per possibles crims de guerra a Ucraïna. La resolució no té la mateixa força que una llei, encara que serveix per recolzar les investigacions que ha iniciat la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (CPI) a petició d'uns 40 països, entre ells Espanya. El text de la resolució aprovada pel Senat condemna "els crims de guerra, els crims de lesa humanitat i la violació sistemàtica de drets humans que estan cometent les Forces Armades russes i els comandants militars, sota la direcció del president Vladímir Putin".  Així mateix, expressa el suport del Senat a qualsevol investigació sobre crims de guerra o crims de lesa humanitat que es dugui a terme contra Putin, el seu Govern o les Forces Armades Russes.

La resolució va ser impulsada pel senador republicà Lindsey Graham, que a començaments de mes va dir en una entrevista en televisió que l'única manera d'acabar amb la guerra a Ucraïna era que algú a Rússia "tragués del mig" Putin. La Casa Blanca va haver de respondre dient que assassinar a líders estrangers no forma part de la política dels Estats Units.

En les últimes hores, també s'ha anunciat que Joe Biden visitarà Europa la setmana que ve per "reforçar la seva cooperació amb l'OTAN i la Unió Europea davant de la guerra a Ucraïna", alhora que promet intensificar l'ajuda a aquest país. Concretament, el president nord-americà arribarà a Brussel·les dijous 24 de març, quan participarà en una cimera|ci extraordinària convocada per l'OTAN i també en una altra reunió de líders de la Unió Europea (UE) que ja estava prevista.

Sancions de Rússia

Hores abans de la decisió del Senat, Rússia havia anunciat un paquet de sancions contra els Estats Units. En concret, ha carregat contra el president nord-americà, Joe Biden, i altres importants alts càrrecs o dirigents dels EUA. Entre ells es troba també el secretari d'estat, Antony Blinken. Aquestes sancions del Kremlin es veuen com una resposta a les mesures de Washington contra Moscou per la invasió d'Ucraïna. La decisió que ha pres Rússia és la conseqüència "inevitable" de la tendència "extremadament russòfoba que manté l'actual govern dels Estats Units", ha afirmat el ministre rus d'Afers Exteriors en un comunicat. En total, hi ha tretze responsables nord-americans afectats per les noves sancions russes.

Comissió de l'ONU

Just una setmana després que comencés la invasió russa, el 4 de març el Consell de Drets Humans de l'ONU va aprovar una resolució per la qual es crearà una comissió independent d'experts per investigar les violacions de drets humans perpetrats per Rússia en la seva agressió a Ucraïna, que segons Kíiv constitueixen crims de guerra i contra la humanitat. La resolució del Consell, que està format per 47 països, va ser aprovada amb 32 vots a favor, 13 abstencions (entre elles les de la Xina, Cuba i Veneçuela) i únicament 2 vots en contra (la mateixa Rússia i Eritrea). "Sabem qui són els criminals de guerra i qui és el seu cap suprem", així ho va assegurar l'ambaixadora d'Ucraïna a l'ONU a Ginebra, Eugenia Filipenko, en el moment en què va presentar la resolució. També va destacar la importància d'aconseguir que els responsables dels abusos retin comptes: "És l'única manera que no es repeteixi en cap lloc del món".

Paper d'Espanya

Ahir dimarts, el Consell de Ministres va acordar la tramesa de la Petició d'Espanya del Tribunal Penal Internacional perquè investigui si s'han comès crims sota la seva jurisdicció a Ucraïna. La portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha explicat que es tracta d'una proposta conjunta arran de l'agressió de Rússia. "Putin haurà de retre comptes davant del Tribunal Penal Internacional per possibles crims de guerra o de lesa humanitat a Ucraïna", ha dit la ministra.

"Farem tot el que estigui a les nostres mans i utilitzarem totes les eines de l'Estat per combatre la guerra de Putin", ha recalcat Rodríguez, que ha destacat una vegada més la força de "la unitat i la resposta europea" per fer front a aquesta ofensiva: "Aquesta guerra de Putin es lliura a les fronteres amb Europa i, per tant, la resposta ha de ser europea".