Durant dècades, els habitants de Sarajevo han conviscut amb una sospita tant macabra com inversemblant, la d’uns ‘safaris humans’ organitzats durant la guerra de Bòsnia, en què turistes adinerats haurien pagat fortunes per viatjar als turons que envolten la ciutat i disparar contra civils indefensos. Acompanyats per milicians serbobosnians fidels a Radovan Karadzic —posteriorment condemnat per genocidi—, aquests suposats criminals participaven en les matances del setge i després tornaven impunes a les seves vides a Europa o Amèrica. Fins ara cap d’ells no ha sigut investigat ni identificat, i molts han considerat aquells relats com una llegenda urbana de la postguerra, però aquesta història podria tenir un gir decisiu. La Fiscalia de Milà ha obert una investigació pionera després d’una denúncia presentada al febrer pel periodista italià Ezio Gavazzeni, l’exmagistrat Guido Salvini, l’advocada Nicola Brigida i l’exalcaldessa de Sarajevo Benjamina Karic. El document, de 17 pàgines, recull testimonis, proves i pistes sobre un entramat que implicaria ciutadans italians, alemanys, francesos, russos, canadencs, nord-americans i espanyols que haurien pagat desenes de milers d’euros per participar en caceres humanes. Gavazzeni, que va topar amb aquests fets mentre preparava un llibre d’investigació, descriu una realitat esfereïdora que fins ara només flotava entre els rumors i la por, però que avui comença a obrir-se pas als despatxos de la justícia italiana.
La investigació, que es troba encara en una fase preliminar, parteix d’una hipòtesi tan brutal com precisa: desenes de turistes haurien pagat quantitats que avui equivaldrien a entre 80.000 i 100.000 euros per viatjar un cap de setmana a Sarajevo i disparar contra civils per pura diversió. Segons la denúncia, es tractaria de persones aparentment corrents, sovint vinculades a entorns de l’extrema dreta, apassionades de les armes i avesades a practicar la punteria en camps de tir o sortides de caça. Un perfil de turista sàdic que cercava l’adrenalina d’un escenari real de guerra. Entre els testimonis que podrien sostenir aquestes acusacions hi ha un oficial d’intel·ligència eslovè, els pares d’una nena assassinada a l’avinguda coneguda com a Sniper Alley, i un bomber ferit que ja va declarar durant el judici contra Slobodan Milosevic haver vist “tiradors turístics” amb actituds i indumentàries que desentonaven clarament amb les dels combatents locals: “Estic entrenat i sé reconèixer quan algú sense cap coneixement del territori és conduït per algú que sí que el coneix bé”, va afirmar aleshores.
No són uns fets desconeguts
Tot i l’impacte mediàtic que ha tingut ara la investigació oberta a Milà, les sospites sobre els anomenats ‘safaris humans’ no són pas noves. De fet, el 2022 ja es va estrenar un documental titulat Sarajevo Safari, produït per Al Jazeera i dirigit pel cineasta eslovè Miran Zupanic, que va posar sobre la taula acusacions similars. El film recull una sèrie de testimonis que descriuen amb detall com milionaris estrangers podien pagar per viatjar a Sarajevo i disparar contra civils des de les posicions dels franctiradors, sovint acompanyats i protegits per les milícies serbobosnianes. Segons el documental, les tarifes pujaven quan les víctimes eren criatures. La peça cita un exoficial d’intel·ligència nord-americà que afirma haver vist amb els seus propis ulls com civils forasters pagaven per accedir a zones de tir en barris com Grbavica. “Vaig veure com desconeguts entraven a disparar contra ciutadans envoltats, a canvi de diners”, deia. Durant el setge de Sarajevo —una de les pitjors massacres d’Europa des de la Segona Guerra Mundial— van morir 11.541 civils, entre ells 1.601 nens, i més de 60.000 persones van quedar ferides. Ara, dos anys després de la seva estrena, el documental podria convertir-se en una peça clau de la investigació judicial. De fet, no es descarta que el mateix Zupanic acabi declarant davant els tribunals italians.
La possibilitat de desvelar finalment qui hi havia darrere d’aquests suposats 'safaris humans' podria dependre, en gran part, dels documents que van circular entre serveis d’intel·ligència durant el conflicte. Segons es detalla en la denúncia presentada a Milà, la investigació parteix del testimoni d’un exagent dels serveis secrets bosnians, que hauria alertat en el seu moment diversos operatius italians destinats a la zona de guerra. S’esmenten, en concret, tres individus —procedents de Torí, Milà i Trieste— que podrien haver estat coneixedors o fins i tot testimonis indirectes d’aquests fets. La clau, ara, és si hi ha arxius, informes o missatges d’aquella època que ajudin a identificar els participants o facilitadors d’aquestes accions criminals. Mentrestant, el delicte que examina la Fiscalia de Milà és el d’homicidi múltiple amb agreujants de crueltat i motius abjectes, dues qualificacions que, segons la legislació italiana, impedeixen la prescripció. Això obre la porta a una possible persecució penal, encara que hagin passat més de trenta anys dels fets.
Un exgeneral trenca el silenci
Una de les veus que fins ara havia guardat silenci sobre aquests fets ha decidit parlar. Es tracta d’Edin Subasic, exgeneral de brigada de l’Exèrcit bosnià, que aquest dimecres ha confirmat públicament que ciutadans italians amb grans recursos econòmics van participar en caceres humanes durant el setge de Sarajevo. En una entrevista a l’emissora regional N1, Subasic ha assegurat que existia una tarifa concreta per pagar als militars serbobosnians de la República Srpska a canvi de poder disparar contra civils indefensos des de les zones ocupades de Grbavica. “Hi havia preus per tot: homes, dones, nens, embarassades, fins i tot soldats”, ha afirmat. L’exmilitar també ha fet referència al documental del 2022 com una primera aproximació pública al cas, tot i que reconeix que la peça plantejava tantes preguntes com respostes. Subasic creu que alguns dels implicats ja han mort, però adverteix que “els que eren més joves encara poden ser jutjats”.