Els moviments diplomàtics s’acceleren al voltant d’una trobada històrica entre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el president rus, Vladímir Putin, que podria tenir lloc en les pròximes setmanes amb la mediació dels Estats Units. Tot i que encara no hi ha data ni escenari confirmats, la Casa Blanca ha admès que els preparatius ja han començat i que Putin ha assegurat personalment a Donald Trump la seva disposició a seure a taula amb Zelenski, però l'executiu rus ha rebaixat les expectatives afirmant que aquesta cimera “s'ha de preparar minuciosament”.
Per a Trump, aconseguir una trobada amb Zelenski i Putin és un dels seus grans objectius personals i polítics, allò que més anhela des que s'ha adonat que acabar amb aquesta guerra “és més difícil del que pensava” i que no pot acabar-la “en 24 hores” com va prometre que faria a partir del 20 de gener. El magnat americà es mostra especialment optimista amb la possibilitat d’una trobada trilateral amb Putin, assegurant des de fa setmanes que això passarà “aviat” i que, sinó, “la guerra no acabarà”. “Crec que, si tot surt bé, tindrem una trilateral”, va afirmar davant dels mitjans, convençut que hi ha una “possibilitat raonable” d’aturar la guerra. Fins i tot va confessar a Macron, en un xiuxiueig a la Sala Est de la Casa Blanca: “Crec que (Putin) vol arribar a un acord. Crec que vol arribar-hi per mi, entens? Per molt estrany que soni”.
Budapest, la seu més probable, però incòmoda
Segons fonts de l’administració nord-americana, Budapest és ara mateix la ciutat que compta amb més opcions per acollir la reunió trilateral entre Trump, Putin i Zelenski. La tria té una càrrega simbòlica incòmoda per a Kíiv: la capital hongaresa va ser l’escenari del Memoràndum de Budapest de 1994, en què els EUA, el Regne Unit i Rússia van prometre mantenir la independència, la sobirania i el respecte per la frontera d'Ucraïna a canvi de la renúncia a les seves armes nuclears.
Tot i això, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, aliat de Trump, s’ha mostrat disposat a oferir el seu país com a plataforma de diàleg. Des de l’oposició, el líder Péter Magyar també ha instat el govern a acollir la reunió per reforçar el paper internacional d’Hongria. Altres capitals també es disputen el protagonisme. França ha proposat Ginebra, ciutat amb llarga tradició diplomàtica, i Suïssa s’ha compromès a garantir immunitat a Putin malgrat l’ordre d’arrest emesa per la Cort Penal Internacional. Moscou, per la seva banda, ha suggerit acollir la reunió al Kremlin, una opció inassumible per a Zelenski.
El front comú europeu pressiona per aquest primer pas
Aquest dilluns, Trump va reunir Zelenski i diversos líders europeus a Washington, com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, els presidents de França i Finlàndia, Emmanuel Macron i Alexander Stubb, el canceller alemany, Friedrich Merz, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte. Segons fonts presents, tots van coincidir que una trobada bilateral Putin-Zelenski seria un primer pas necessari abans d’una cimera més àmplia amb Trump i altres actors internacionals. El canceller alemany, Friedrich Merz, fins i tot va suggerir que la reunió podria celebrar-se en un termini de dues setmanes.
Què hi ha en joc?
Més enllà de l’escenari, els aliats europeus ja debaten quin marc de seguretat podria emergir d’un eventual acord. Entre les idees plantejades hi ha garanties militars similars a l’“Article 5” de l’OTAN, amb forces europees desplegades a Ucraïna i cobertura aèria nord-americana, però sense presència de tropes terrestres dels EUA. Aquest article de l'OTAN estableix que un atac a qualsevol dels països membres serà considerat automàticament un atac a tots els aliats, que estarien obligats a intervenir en la seva defensa. Això s'hauria de fer d'aquesta manera i amb “garanties militars semblants” a aquest article, ja que, que Ucraïna no entri a formar part de l'aliança atlàntica és un dels requisits de Putin per acabar amb la guerra. A més, a part de que Ucraïna no entri a l'OTAN, Putin té un altre somni: el Donbàs, i insisteix en la seva demanda de fer-se amb el control de tota aquesta regió a l'est d'Ucraïna, i així poder acceptar congelar la línia del front tal com està.
Tot i la insistència de Trump perquè Ucraïna entregui el Donbàs a Putin, Zelenski es nega rotundament i reafirma constantment la seva negativa: "La Constitució d'Ucraïna declara impossible tant la cessió de territoris com el seu intercanvi”. I, per la seva banda, els líders europeus intenten convèncer Trump que la pau a Ucraïna no pot passar per entregar a Putin el Donbàs. En una roda de premsa el passat diumenge, Ursula von der Leyen va assenyalar que “Ucraïna ha de poder conservar la seva integritat territorial”, rebutjant contundentment qualsevol acord de pau que inclogui el lliurament de territoris per part del país envaït fa tres anys i mig; en aquest cas fent referència a la proposta què Kíiv entregui a Putin el Donbàs. “Les fronteres internacionals no poden canviar mitjançant l'ús de la força”, va etzibar la presidenta de la Comissió Europea.