El Sant Sepulcre de Jerusalem ha tancat avui les seves portes davant de la decisió de l'administració israeliana de cobrar-li l'impost dels béns immobles, del que fins ara exempt. Les principals esglésies cristianes, que gestionen conjuntament aquest monument, un dels principals llocs sagrats del cristianisme, s'han posat d'acord en prendre aquesta decisió, que vol denunciar que la mesura té un origen polític.
Contra els cristians de Terra Santa
En una conferència davant del temple, Theophilos III, patriarca de Jerusalem; Francesco Patton, custodi de Terra Santa, i Nourhan Manougian, patriarca armeni de la ciutat, van llegir un escrit de protesta i van anunciar el seu tancament. Van afirmar que a Jerosalem hi ha una campanya contra els cristians que "ha assolit recentment un nivell sense precedents, amb les escandaloses ordres de la Municipalitat de Jerusalem de segrestar béns de les esglésies, propietats i comptes bancaris, per fer front a impostos municipals punitius".
Contra els acords internacionals
"Nosaltres, els líders de les Esglésies a càrrec del Sant Sepulcre i de l'statu quo dels diferents llocs sagrats cristians a Jerusalem -el Patriarcat Grecoortodox, la Custòdia de Terra Santa i el Patriarcat Armeni- seguim amb gran preocupació la campanya sistemàtica contra les esglésies i les comunitats cristianes a Terra Santa", van assenyalar els tres líders religiosos. Les últimes decisions de l'Ajuntament, segons apunten, "trenquen els acords existents i les obligacions internacionals que garanteixen els drets i privilegis de les Esglésies, amb el que sembla un intent de debilitar la presència cristiana a Jerusalem". Les principals víctimes d'aquestes decisions, adverteixen, seran "les famílies empobrides que quedaran sense menjar i habitatge i els nens que no podran anar a escola".
Ni en temps dels otomans
Wadi Al-Huseini, el guardià de les claus del Sant Sepulcre, que l'obre i tanca cada dia, va assenyalar a Efe que l'Alcaldia "està demanant a les Esglésies que paguin moltíssims diners en impostos, això no ha passat mai, ni en el període Otomà, ni en el Mandat Britànic ni amb el jordà". Es tracta de l'impost municipal de béns immobles sobre "centres religiosos, escoles i hospicis de pelegrins," va explicar. "Els grecs, catòlics i armenis m'han demanat que tanqui l'església, així que he demanat a tothom que surti i he tancat. Espero que es resolgui el problema. Si no, es faran nous passos i el Papa demanarà als pelegrins que no viatgin a Terra Santa fins que se solucioni", va advertir. El dipositari de les claus va assenyalar que "mai abans no s'ha tancat l'església per motius polítics" i es va mostrar esperançat que "aviat es resolgui el problema i es pugui tornar a obrir".
Vinculat al problema de la capitalitat
La ciutat de Jerusalem va quedar dividida entre àrabs i jueus amb la constitució de l'Estat d'Israel. Però en la guerra dels Sis Dies, la part oriental de la ciutat, la palestina, va ser conquerida per Israel, que el 1980 va declarar Jerusalem com a capital "eterna i indivisible" del país. Nacions Unides no ha reconegut mai l'annexió i la resolució 478 del Consell de Seguretat la va decretar contrària al dret internacional. Els palestins, per la seva part, pretenen instal·lar a Jerusalem Oriental la capital de l'Estat palestí. El recent reconeixement per part de Donald Trump de Jerusalem com a capital d'Israel, en contra de la doctrina de Nacions Unides, ha provocat més pressions de l'administració israeliana per controlar el territori. I el Sant Sepulcre es troba, justament, en la línia divisòria entra la ciutat jueva i l'àrab...