Tothom en parla i ningú ho acaba de dir. Fins que la setmana passada, el Toronto Star va publicar aquest titular: “Ha perdut el seny Donald Trump? El seu comportament erràtic en qüestiona la salut mental”. El Star és el diari que fa dos anys es va carregar l’alcalde de Toronto, la capital real del Canadà, en descobrir que amagava múltiples addiccions.

Qui es va atrevir a trencar el silenci és Michael Bloomberg, l’exalcalde de Nova York, a la convenció demòcrata, on va demanar el vot per Hillary Clinton: “Votem per una persona assenyada (sane) i competent”. Sane és el contrari d’insane, que vol dir boig.

Bloomberg va obrir la caixa dels trons perquè la salut mental de Donald Trump s'associa ara a una por fonda i fosca: si és president tindrà accés als codis nuclears i serà seva l’última ordre de llançament dels míssils.

"Digueu prou"

El mateix Obama va declarar aquest dimarts Trump "no apte" per al càrrec de president, tot demanant als líders republicans que li retirin el seu suport com a candidat del seu partit.

"Heu de dir prou ", va afegir. "Cada dia, cada setmana, [els líders republicans] heu de distanciar-vos del que diu [Trump]. Si ja l’heu avisat tants cops i tan durament que és inacceptable el que diu, per què encara l’avaleu?". Obama no estava en campanya, no. Era a la Casa Blanca al costat del primer ministre de Singapur, Lee Hsien Loong, que flipava en colors.

El president no va arribar a qüestionar la salut mental de Trump però poc li va faltar.

Addicció

Altres sí que ho fan obertament. “Trump no hi és tot”, ha escrit el (molt) conservador Stephen Hayes al (molt) conservador setmanari Weekly Standard. David Brooks, columnista centrista de The New York Times, també: "Trump està assetjat per múltiples trastorns de la personalitat". Stuart Stevens, cap d'estratègia de la campanya de Mitt Romney, candidat republicà al 2012, s’hi va afegir en una entrevista: “O té un problema amb alguna addicció, cosa poc probable, o bé li falta un bull”.

“Es vanta de la seva pròpia magnificència com mai s’havia vist. Crea i promou teories de la conspiració. Diu mentides fàcilment refutables. Li costa acabar les frases perquè es distreu i bada amb altres pensaments. S’emprenya sense mesura amb la crítica més lleu. Aquest estiu, la seva conducta és més irregular que mai”, sintetitza el corresponsal del Toronto Star.

Narcisisme

El periodista ha preguntat a dos experts. Donen McAdams, professor de psicologia a Northwestern University, treu ferro a la qüestió. La majoria dels qui aspiren a un alt càrrec han de tenir una "bona dosi" de narcisisme, diu, però el cas de Trump li sembla "fora dels límits".

“Posa el seu nom a tot, sempre parla de si mateix...”, explica McAdams, que va fer una anàlisi de la personalitat de Trump per a The Atlantic. "No diria que està malalt... però [el seu] narcisisme és molt extrem”.

Scott Lilienfeld, professor de psicologia a la Universitat d'Emory, és autor d’un estudi sobre el narcisisme dels 42 presidents dels EUA de Washington a Bush Jr. Conclou que la varietat “grandiosa” del narcisisme s'associa a una capacitat superior de gestió de crisi, de persuasió pública i a l'èxit, però també a l'abús de poder, escàndols i processos de destitució. És com el colesterol: hi ha narcisisme bo i dolent.

Sobre Trump, es mulla d’aquella manera. "Crec que sap el que fa i no és que senti veus o té pensaments delirants", però suggereix als votants que es preguntin si el que veuen en Trump els sembla innocent o que causarà problemes al país.

Pànic republicà

Cap dels recents embolics de Trump (especialment les crítiques als pares d’un capità musulmà de l’exèrcit dels EUA mort a l’Iraq el 2004) ha bastat perquè els principals líders republicans li hagin retirat el suport.

Ni el portaveu Paul Ryan, ni el líder de la majoria al Senat líder, Mitch McConnell ni el senador i ex candidat al 2008 John McCain. També Reince Priebus, president del partit republicà; Newt Gingrich, que sempre ha defensat Trump i ara avisa que així mai podrà guanyar Hillary, i Rudy Giuliani, exalcalde de Nova York. Tots han denunciat els comentaris de Trump però ni un s’ha desdit del seu suport.

Només dos republicans de renom ho han fet. Una és Meg Whitman, presidenta de Hewlett-Packard i ex candidata a governadora de Califòrnia. L’altre és el congressista Richard Hanna, que ara es retira. “Trump és una vergonya nacional”, ha dit. “Realment és aquesta la persona a qui entregarem els codis nuclears?”

Usar les nuclears

Aquest és justament el punt. El Trump president seria la persona que donaria l’ordre de disparar l’arsenal nuclear dels EUA. Els republicans estan en alerta total, alguns gairebé en pànic.

Aquest dimecres, Joe Scarborough, conductor del magazín polític del canal MSNBC “Morning Joe”, explicava que “Trump va preguntar sobre l'ús d'armes nuclears tres vegades en una hora a un expert en política exterior de nivell internacional. Un d’aquests cops va preguntar: si les tenim [les armes nuclears], per què no les fem servir?”.

Al programa hi havia l'exdirector de la CIA, general Michael Hayden, a qui li van preguntar si coneixia algun dels seus col·legues que aconsellés Trump. “Cap”, va respondre Hayden.

Això coincideix amb les declaracions de Tony Schwartz, un antic assessor de Trump que es va acomiadar de la campanya i insisteix que el candidat republicà no tolera cap consell. "Això és terrible per un president", rebla.

En una entrevista tot seguit al mateix canal, Trump va insistir al periodista Chris Matthews: “Per què les fabriquem [les armes nuclears] si no les volem fer servir”?

Un elefant

John Noonan, exassessor de Bush Jr. i de Romney i exoficial de la cadena de comandament de les forces nuclears dels EUA, va penjar una sèrie de 20 tuits on alerta de la frivolitat de Trump en fer aquestes declaracions. “Trump es carrega sis dècades de teoria de la dissuasió provada. El propòsit de tenir armes nuclears és que mai s'hauran de fer servir”, diu.

“El que realment em preocupa, com a ex oficial de l’arma nuclear, és la idea d'un narcisista caminant amb els codis nuclears”, afegeix Noonan. “La idea d'utilitzar armes nuclears contra Raqqa o Mossul [capitals d’Estat Islàmic], senzillament perquè no tenim altres aliats i és una solució simple i fàcil és repugnant”. Només el fet “d’indicar que estàs obert a utilitzar armes estratègiques [nuclears] com a solució tàctica significa tornar a escriure les regles. Rússia, la Xina i altres també respondran”.

“La dissuasió nuclear és qüestió d'equilibri”, conclou Noonan. “Trump [al que també anomena “boig”] és un elefant saltant amunt i avall sobre un costat del gronxador. És fotudament perillós”.