La inestabilitat política al territori nord-africà del Sahel (la zona de transició entre el Sàhara i la sabana, que engloba parts de països com el Senegal, Burkina Faso, Mauritània, Nigèria, Txad o Sudan) és una de les principals preocupacions en matèria de seguretat per al govern espanyol, ja que apunta a aquesta regió com una "amenaça real" per la possible emissió de terroristes gihadistes o d'"immigració irregular". Això ho assenyala l'Informe de Seguretat Nacional 2023 elaborat pel Departament de Seguretat Nacional del govern espanyol, que situa el Sahel, zona d'intensa proliferació de cops d'estat, moviments gihadistes i de tensió geopolítica neocolonial entre potències occidentals i Rússia, com una "zona prioritària" a tenir en compte per l'efecte que pugui tenir aquesta inestabilitat sobre els països del Magreb i la possible extensió dels conflictes a territoris limítrofs, com el golf de Guinea.
El document, el qual ha avançat Europa Press, incideix en "la necessitat d'estabilitzar aquesta zona per a evitar que grups gihadistes puguin disposar de bases des de les quals planificar accions terroristes contra objectius espanyols i europeus". Els països del Sahel, en particular Mali, Nigèria, Burkina Faso i Níger, són escenari des de fa anys d'una intensa activitat per part de grups gihadistes. Les filials d'Estat Islàmic i d'Al-Qaeda en aquesta regió d'Àfrica han deixat quasi 4.000 víctimes mortals en els darrers anys.
Cops d'estat militars, presència de Rússia i anticolonialisme contra França
L'informe de seguretat també fa ressò dels cops d'estat militars que hi ha hagut en la regió darrerament, amb un paper prominent de Rússia i els seus mercenaris Wagner com a presumptes instigadors, en una complexa barreja amb la política local anticolonialista contra França, país que ha tingut un gran pes per herència colonial en aquests països. Va haver-hi cop d'estat a Mali en 2020, a Burkina Faso en 2022 i a Níger el passat juny de 2023; per la qual cosa s'ha produït "la sortida del nombrós contingent francès a la regió, el començament de la retirada de les missions d'estabilització de Nacions Unides i l'inici de readaptació de les missions de la UE", apunta el document.
En aquest sentit, el document adverteix que "la inestabilitat i l'afebliment del front contraterrorista pot afavorir l'expansió i augment de les capacitats dels grups que operen en la zona". A més, incideix en el fet que les juntes militars que governen els tres països "estan adoptant altres opcions per a combatre al terrorisme, amb altres enfocaments, vinculats a l'ús desmesurat de la força i comptant, en alguns casos, amb l'ajuda de mercenaris russos", en referència a la presència, principalment en el cas de Mali, del Grup Wagner. Així les coses, Seguretat Nacional lamenta que "Occident continua disminuint la seva influència, enfront d'una Rússia que s'ha assentat com a soci prioritari de Mali i que intensifica el seu esforç per fer el propi amb Burkina Faso i Níger".
La greu situació humanitària "exacerba" la immigració irregular
Una altra de les conseqüències de la inestabilitat al Sahel és l'augment de la immigració irregular, segons destaca el document. La inseguretat "està exacerbant una situació humanitària ja per si mateix extremadament greu, on les poblacions continuen sent objecte d'atacs indiscriminats i persecució per la seva identitat ètnica o religiosa". A conseqüència d'això s'està produint "un notable increment dels fluxos migratoris irregulars". L'informe destaca l'augment de les arribades d'immigrants de manera il·legal a Espanya en l'últim any, un 95% més que en 2022 (56.039 immigrants), mentre que les arribades per via marítima van augmentar un 91%, amb les illes Canàries com a principal destinació. L'arxipèlag va viure un 154% més d'arribades durant 2023.
El paper d'Espanya: contingència, formació de tropes, DDHH i desenvolupament de la regió
Enfront d'aquesta amenaça al Sahel, "Espanya considera que els esforços en la lluita antiterrorista han de centrar-se en missions d'ensinistrament enfocades a capacitar a les forces armades i cossos de seguretat locals per a la contenció del terrorisme", resa el text. Una d'aquestes missions és precisament EUTM Mali, encarregada d'entrenar a les forces malianes i que roman bloquejada des de fa més d'un any. El contingent espanyol és el gruix de la mateixa i la UE haurà de decidir abans de maig sobre la seva continuïtat. Així mateix, el govern espanyol defensa "un enfocament integral a l'hora d'abordar els problemes regionals, tenint en compte no sols els aspectes de seguretat, sinó també de desenvolupament, governança i respecte dels drets humans".