Rússia ha recuperat aquest cap de setmana el festival d’Intervisió, un certamen musical creat en plena Guerra Freda i que el Kremlin ha rellançat aquest any com a alternativa a Eurovisió, el concurs musical televisiu més gran del món. Si aleshores Intervisió va servir per projectar l’imaginari cultural del bloc socialista, avui reapareix com una eina de projecció política i diplomàtica, en un moment en què Moscou continua aïllada d’Occident arran de la invasió d’Ucraïna i la seva expulsió del concurs europeu.
La nova edició, celebrada a Moscou, ha comptat amb la participació de 23 països d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, a més de diverses exrepúbliques soviètiques. Nacions com Cuba, Veneçuela, Colòmbia, l’Índia, la Xina o Sud-àfrica van enviar representants, mentre que cap país de la Unió Europea va prendre part en la cita. Amb aquest desplegament internacional, el Kremlin vol mostrar la seva capacitat per articular un espai cultural propi que aplegui estats que encara mantenen vincles estrets amb Rússia o que es resisteixen a secundar les sancions internacionals. Segons Konstantin Ernst, director general de la televisió pública russa, l’esdeveniment podria haver arribat a una audiència potencial de 1.000 milions d’espectadors, molt per sobre dels 166 milions que va reunir Eurovisió a Suïssa el passat maig. Malgrat això, en plena emissió del certamen, el canal oficial de YouTube d'Intervisió, que emetia en directe l'esdeveniment, no passava dels 800 espectadors, fet que posa en dubte les dades difoses pel Kremlin.
Tot i les similituds amb el festival europeu —escenografia espectacular, ús de tecnologia avançada, presentacions amb banderes i retransmissió global—, Intervisió marca distància en dos aspectes fonamentals. En primer lloc, la cançó guanyadora no s’escull amb el sistema de votacions televisives per països, sinó mitjançant un jurat internacional designat pels organitzadors. I, sobretot, el certamen exclou qualsevol expressió vinculada al moviment LGTBI+, que el Kremlin associa amb els “valors decadents” d’Occident. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va remarcar que a Intervisió no hi hauria “perversions ni vexacions de la naturalesa humana” i que els artistes actuarien “tal com els van educar els seus pares i Déu els va crear”.
Els Estats Units es retiren hores abans de començar
La cita no va estar exempta de polèmica. La representant dels Estats Units, la cantant Vassy, d’origen australià i estatunidenc, va cancel·lar la seva actuació a última hora. Els presentadors van atribuir la seva absència a “pressions polítiques sense precedents del govern australià”, que haurien impedit la seva participació. La retirada va privar Moscou de comptar amb una artista d’Occident, fet que havia generat molta expectació i que simbolitzava la voluntat del Kremlin d’atreure figures de mercats musicals on la influència russa és pràcticament nul·la.
El festival es va inaugurar amb un missatge gravat del president Vladímir Putin, que va assegurar que Intervisió “serà un dels concursos més coneguts i estimats al món”. En el seu discurs, el mandatari va reivindicar Rússia com un país “obert a la comunicació i a la cooperació creativa”, tot i que, paradoxalment, el certamen es construeix sobre un discurs d’exclusió i de confrontació amb els valors europeus. El certamen, de fet, no només es presenta com un espectacle musical, sinó també com un instrument cultural que busca reforçar l’eix polític i ideològic de Moscou entre aquells països que es mantenen al marge de les sancions occidentals.