El Ministeri de l'Interior de Rússia ha declarat aquest dilluns en cerca i captura el president del Tribunal Penal Internacional (TPI), Piotr Hofmanski, després que ordenés el passat mes de març la detenció del president rus, Vladímir Putin, per presumptes crims de guerra a Ucraïna. Tot i això, a la base de dades del ministeri no precisa el motiu exacte d'aquesta persecució a Hofmanski, més enllà d'assenyalar que així ho dictamina el Codi Penal rus.
A banda del president del TPI, Rússia també ha emès ordres de cerca i captura contra la vicepresidenta de l'organització, Luz del Carmen Ibáñez, així com el jutge del TPI, Bertram Schmitt. Aquestes peticions se sumen a la del passat mes de maig, quan Moscou va dictar una ordre pel fiscal del mateix tribunal, Karim Ahmad Khan, que va ser qui va ordenar la detenció de Putin.
El Tribunal Penal Internacional va emetre el 17 de març una ordre d'arrest contra Vladímir Putin com a "presumpte responsable" de la deportació il·legal d'infants i el seu trasllat cap a Rússia des de zones ocupades d'Ucraïna. Una acció que és considerada un crim de guerra pel Tribunal Penal Internacional. Així mateix, també va enviar una altra ordre contra la política russa María Lvova-Belove, comissionada presidencial per als Drets dels Infants a Rússia, amb la mateixa acusació.
Des del Kremlin van assenyalar que no reconeixen la jurisdicció d'aquest tribunal i que, per tant, consideraven "nul·la jurídicament" l'ordre d'arrest contra el president rus. Així, el Comitè d'Instrucció de Rússia va obrir un cas penal contra el fiscal i jutges del TPI encarregats d'emetre l'ordre, i va denunciar una persecució penal de Putin amb un "deliberat caràcter il·legal", argumentat que "no hi ha motius per imputar una responsabilitat criminal".
Per la seva part, el ministre d'Exteriors de Rússia, Serguéi Lavrov, va demanar al secretari general de l'ONU, António Guteres, que aportés proves d'aquesta acusació de segrest d'infants ucraïnesos per part del govern rus. De moment, però, a causa d'aquesta ordre de detenció, Putin no ha viatjat a l'exterior de Rússia, arribant a anul·lar el passat agost la seva participació en la cimera del grup BRICS, celebrada a Sud-àfrica. L'únic lloc on se l'espera és a la Xina, en un viatge planificat per aquest octubre, ja que es tracta d'un país que no ha signat l'Estat de Roma, el tractat fundacional del TPI.
Atac ucraïnès contra les flotes russes al mar Negre
Aquest mateix dilluns, les Forces d'Operacions Especials de les Forces Armades han confirmat la mort del comandant de la flota del mar Negre de les Forces Armades de Rússia, Viktor Sokolov, a conseqüència d'un atac ucraïnès sobre la caserna general de la flota russa en aquest territori. En total, han mort 34 oficials i ha deixat ferits a 105 soldats russos, encara que des del Kremlin només van informar d'un militar desaparegut. Divendres passat, tant Kíiv com Moscou van confirmar l'atac sobre aquestes instal·lacions situades a la ciutat de Sebastòpol, a la península de Crimea. Si bé la part russa va destacar que la majoria dels intents ucraïnesos van ser neutralitzats, des d'Ucraïna van subratllar l'èxit de la missió i, fins i tot, va ironitzar amb l'efectivitat de les defenses aèries russes.