Rússia accelera la construcció de la seva “internet sobirana”. Les autoritats han fet un pas més en l’estratègia de control digital eliminant del Sistema Nacional de Noms de Domini (NSDI) diverses plataformes estrangeres ja prohibides o bloquejades, entre elles WhatsApp, YouTube i Instagram, així com webs de mitjans qualificats d’“agents estrangers” com la BBC, Radio Liberty o Deutsche Welle.
La mesura no és només simbòlica. El NSDI és l’estructura creada pel Kremlin per duplicar el sistema global de dominis i gestionar de manera autònoma el trànsit d’internet dins del país. Forma part de la llei sobre la “internet sobirana”, en vigor des del novembre del 2019, que preveu un sistema nacional d’encaminament i eines de gestió centralitzada. En eliminar aquests dominis del registre rus, els usuaris deixen de poder localitzar determinats llocs web mitjançant la seva adreça IP, un pas tècnic que consolida l’aïllament digital.
Segons el projecte independent “On Connection”, que ha analitzat mig centenar de recursos, almenys tretze han vist esborrades les seves dades del sistema. És un moviment que reforça la voluntat del govern rus de tancar l’espai informatiu i reduir la dependència d’infraestructures occidentals.
Un bloqueig més profund
El bloqueig no és nou, però sí més profund. Des de l’inici de la invasió a gran escala d’Ucraïna, l’accés a nombrosos portals internacionals ha estat restringit o directament vetat. Les trucades a través de WhatsApp ja van ser bloquejades l’any passat, i el web d’Euronews també ha quedat inaccessible des de territori rus. Aquesta setmana, el regulador d’internet ha anunciat igualment restriccions al funcionament de Telegram, una plataforma amb una implantació massiva al país.
La justificació oficial insisteix que les empreses tecnològiques estrangeres incompleixen la legislació russa i permeten activitats que Moscou qualifica de “terroristes” o “criminals”. La normativa obliga les companyies a emmagatzemar les dades dels usuaris russos dins del país i a cooperar amb les autoritats en la retirada de continguts.
WhatsApp, propietat de Meta, ha denunciat públicament el que considera un intent d’aïllar més de cent milions d’usuaris russos i forçar-los a migrar cap a aplicacions estatals “sense garanties de privacitat”. L’empresa assegura que continuarà buscant vies per mantenir la connexió dels seus usuaris, tot i l’enduriment progressiu de les restriccions.
Des del Kremlin, el portaveu Dmitri Peskov ha deixat la porta oberta a eventuals acords, però amb condicions clares: diàleg i adaptació plena a la legislació russa. Sense això, ha advertit, no hi haurà marge per a cap entesa.
El resultat és una arquitectura digital cada vegada més tancada, on l’Estat controla les rutes del trànsit, els punts d’accés i la presència de plataformes globals. El projecte d’internet sobirana, concebut inicialment com a escut davant possibles ciberamenaces externes, es consolida així com una eina de control polític i informatiu. Rússia no només restringeix continguts: redefineix els fonaments tècnics de la seva connexió amb el món.