El Tribunal Suprem dels Estats Units ha anul·lat aquest divendres els aranzels que Donald Trump havia imposat a una llarga llista de països acollint-se a la Llei de Poders Econòmics d’Emergència Internacional (IEEPA). La decisió judicial suposa un cop de gran abast per al president nord-americà en declarar il·legal un dels eixos centrals de la seva guerra comercial. Amb una majoria de 6 a 3, l’alt tribunal —de composició majoritàriament conservadora— ha confirmat el criteri d’una instància inferior i ha conclòs que l’ús d’una norma pensada per a situacions d’emergència nacional excedia les competències presidencials. La sentència marca el primer gran revés judicial del segon mandat de Trump, després d’una etapa inicial en què el Suprem havia avalat altres punts clau de la seva agenda. La decisió, però, no s’entén sense posar noms i cognoms a la majoria i al bloc dissident de la cort.
John Roberts
Al capdavant del Tribunal Suprem des del 2005, després de ser proposat per George Bush fill, John Roberts és una de les figures centrals del conservadorisme institucionalista i sovint actua com a frontissa entre les dues ànimes ideològiques del tribunal. Criat a Indiana, va estudiar en un internat i els estius treballava en una fàbrica d’acer, un origen que contrasta amb el perfil elitista habitual del Suprem. És el tercer president més jove de la història del tribunal i s’ha distingit per una concepció formalista del paper judicial i per la defensa estricta de la separació de poders. Aquest enfocament ja es va evidenciar el 2012, quan va votar amb el bloc progressista per avalar el nucli de l’Affordable Care Act de Barack Obama. En la resolució sobre els aranzels, ha votat a favor d’anul·lar-los en assegurar que la funció del tribunal és aplicar l’article III de la Constitució, concloent que “la IEEPA no autoritza el president a imposar aranzels”.
Clarence Thomas
Clarence Thomas, el magistrat més veterà del Tribunal Suprem i membre de la cort des del 1991 després de ser designat també per Bush, s’ha posicionat en el bloc contrari a la il·legalització dels aranzels. Referent de l’ala conservadora més ideològica, va treballar al govern de Missouri i a Washington abans d’assumir la presidència de la Comissió per a la Igualtat d’Oportunitats en l’Ocupació, una agència que respon a les denúncies per discriminació a la feina. La seva arribada al Suprem va estar marcada per una audiència de confirmació especialment dura, amb acusacions d’assetjament sexual per part d’una exempleada, i va ser confirmat per un marge molt ajustat amb només 43 anys.
Sonia Sotomayor
Forma part del tribunal des del 2009, quan va ser incorporada a proposta d’Obama, i s’ha distingit per una defensa constant dels drets civils i de les minories, així com per una interpretació de la Constitució atenta a l’impacte social de les decisions judicials. Sovint autora de dissensos contundents en casos sobre immigració, drets electorals o la pena de mort, ha insistit reiteradament en la importància dels contrapesos institucionals, una idea que encaixa amb el seu vot a favor d’anul·lar els aranzels de Trump. A més, és una de les magistrades amb més projecció pública. Les seves memòries van entrar a la llista de més venuts del New York Times i fins i tot va aparèixer dues vegades a Barri Sèsam.
Neil Gorsuch
Neil Gorsuch, incorporat al Tribunal Suprem el 2017 després de ser designat per Trump, va ser rebut amb entusiasme pels conservadors, que el veuen com un defensor d’una interpretació estricta de la llei. Graduat a la Facultat de Dret de Harvard, on va coincidir a classe amb Obama, el magistrat s’ha projectat com una figura de coherència metodològica dins del bloc conservador. En el cas dels aranzels, tot i haver sigut nomenat pel magnat, ha votat a favor de la il·legalització i inclús ha publicat una opinió separada centrada en el paper del Congrés. “A través d’aquest procés [la sentència], la nació pot aprofitar la saviesa combinada dels representants electes del poble, no només la d’una facció o home”, ha escrit, en una defensa explícita de la separació de poders.
Amy Coney Barrett
Va arribar al Tribunal Suprem el 2020, en els últims mesos del primer mandat de Trump, i en la sentència sobre els aranzels també s’ha alineat amb la majoria, votant a favor de la il·legalització. Tot i ser una de les tres designacions de l’actual president, la seva posició s’emmarca en la importància que atorga a la separació de poders i en el seu perfil com a defensora del textualisme, és a dir, la idea que els jutges han d’aplicar la llei tal com està escrita. Aquesta visió ja la va reivindicar en el seu discurs d’acceptació a la Casa Blanca: “Els jutges no són responsables polítics i han de ser decidits a deixar de banda qualsevol punt de vista polític que puguin tenir”. Nascuda en una família devotament catòlica i mare de set fills, Barrett s’ha convertit en una figura popular entre la dreta religiosa pels seus posicionaments previs sobre l’avortament i el matrimoni homosexual, alhora que ha provocat una oposició especialment vehement en l’esquerra nord-americana. De fet, durant la seva nominació es va fer popular la sèrie El conte de la serventa com a símbol de protesta, donat el seu vincle amb un grup patriarcal ultrareligiós anomenat People of Praise.
Brett Kavanaugh
Membre del Tribunal Suprem des del 2018 després de ser nominat per Trump, Brett Kavanaugh forma part del bloc minoritari contrari a la il·legalització dels aranzels. La seva arribada a la cort va venir precedida d’un dels processos de confirmació més controvertits dels darrers anys, marcat per acusacions de conducta sexual inapropiada als anys vuitanta. Després d’una audiència en què una de les seves acusadores va oferir un testimoni dramàtic del presumpte incident i en què Kavanaugh va defensar ferotgement la seva innocència, el Senat el va aprovar per un marge molt ajustat de 50 a 48. Gaudeix d’una llarga trajectòria dins de l’administració republicana, incloent-hi el seu pas com a assessor de la Casa Blanca durant el mandat de Bush. Alguns demòcrates i sectors progressistes s’han oposat al seu perfil per les seves posicions en àmbits com l’avortament, el medi ambient o el dret a les armes.
Elena Kagan
Elena Kagan, jutgessa del Tribunal Suprem des del 2010 després de ser proposada per Obama, forma part del nucli dur del bloc progressista i és una de les figures amb més pes intel·lectual dins de la cort. És la primera persona en dècades que va arribar al Suprem sense haver exercit prèviament com a jutgessa, després d’una trajectòria marcada pel seu pas com a primera degana de la Facultat de Dret de Harvard i, posteriorment, com a procuradora general dels Estats Units, la màxima representant del govern federal davant l’Alt Tribunal. Va ocupar el seu lloc a la banqueta amb 50 anys, fet que la projecta com una influència de llarg recorregut dins la institució. En la sentència sobre els aranzels, s’ha alineat amb la majoria en considerar que la IEEPA no permetia a Trump imposar mesures comercials d’aquesta magnitud sense l’aval del Congrés.
Samuel Alito
Criat a Nova Jersey en una família d’immigrants italians, va treballar com a fiscal del mateix estat federat i va servir a l’administració Reagan al Departament de Justícia. Malgrat mantenir un perfil públic baix, Alito ha estat una peça important del gir a la dreta del tribunal en àmbits com els afers empresarials, el finançament de campanyes i determinades qüestions racials durant l’última dècada. En el cas dels aranzels, s’ha posicionat a favor de Trump i ha votat en contra de la sentència.
Ketanji Brown Jackson
Incorporada al Tribunal Suprem el 2022 després de ser designada per Joe Biden, Ketanji Brown Jackson és la primera dona afroamericana que n’ha format part en els 233 anys d’història de la institució. Graduada a Harvard, destaca per una trajectòria poc habitual entre els magistrats del tribunal, amb una àmplia experiència com a advocada defensora pública. Aquesta experiència ha estat utilitzada per sectors conservadors per acusar-la de ser “tova” amb els criminals, especialment per la seva tendència a imposar penes per sota de les directrius federals en alguns casos quan era jutgessa de districte. La seva confirmació va arribar després que Biden es comprometés a nomenar una dona negra al Suprem. En la sentència sobre els aranzels, ha votat amb la majoria.