Catherine Connolly serà la desena presidenta d’Irlanda després d’imposar-se a les eleccions celebrades aquest divendres amb un discurs clarament marcat pel seu compromís amb la causa palestina. Figura destacada al parlament per les seves crítiques contundents a la guerra de Gaza, Connolly ha denunciat reiteradament el que considera un “genocidi” per part d’Israel i ha assegurat que, com a cap d’Estat, viatjarà a Palestina per expressar personalment el suport d’Irlanda al poble palestí. Una de les seves declaracions més polèmiques ha estat afirmar que Hamàs és “part del teixit social del poble palestí”, una posició que ha generat fortes crítiques, fins i tot dins del seu propi país. El primer ministre irlandès, Micheál Martin, ja l’havia acusat el setembre passat de mostrar-se “reticent a condemnar inequívocament” l’atac del 7 d’octubre del 2023 contra Israel, en què Hamàs va matar prop de 1.200 persones. Tot i la controvèrsia, la seva postura ha connectat amb una part significativa de l’electorat irlandès.

L’elecció de Connolly com a presidenta d’Irlanda marca la tercera vegada que una dona assumeix aquest càrrec, seguint els passos de Mary Robinson i Mary McAleese. Tot i que la presidència irlandesa és formalment una posició amb poders constitucionals limitats i un rol eminentment protocol·lari —el poder executiu recau en el cap de govern—, es tracta d’una figura amb una gran capacitat per canalitzar i expressar l’estat d’ànim de la societat irlandesa. La victòria de Connolly, amb un perfil marcadament activista i amb posicions crítiques respecte a la política internacional i la injustícia global, diu molt sobre la direcció que pren el país en matèria de valors, consciència social i implicació amb causes globals. Amb la seva proclamació, Connolly posa fi al mandat de set anys del popular Michael D. Higgins, poeta, exministre de Cultura pel Partit Laborista i president durant dues legislatures, el màxim permès segons la Constitució irlandesa.

Les enquestes prèvies ja anticipaven la victòria de Connolly, de 68 anys, representant de l’esquerra irlandesa i figura independent de llarga trajectòria, crítica tant dins com fora del parlament. Coneguda per la seva postura escèptica envers la Unió Europea en un dels estats més proeuropeus del bloc, Connolly ha estat reiteradament qüestionada pels ministres del govern pel seu historial d’oposició als referèndums que pretenien aprofundir la integració d’Irlanda amb les institucions comunitàries. També ha estat una veu contundent contra l’augment de la despesa militar del país i ha criticat durament l’OTAN, a qui acusa d’exercir pràctiques bel·licistes, arribant fins i tot a comparar el recent rearmament d’Alemanya amb el de la dècada del 1930.

Centrada en la veu del poble

Tot i que les seves opinions polítiques —especialment les vinculades a Palestina, la Unió Europea o l’OTAN— han generat incomoditat i encesos debats a la cambra baixa irlandesa, aquestes no han centrat la campanya electoral amb què Connolly ha arribat a la presidència. Al contrari, la seva estratègia es va enfocar en temes més propers i cohesionadors, com la promoció de la cultura irlandesa i la voluntat d’ajudar els ciutadans a “trobar la seva veu” en un context polític i social cada vegada més polaritzat. Amb un to proper i una imatge personal allunyada de les formes presidencials tradicionals, Connolly també va captar l’atenció de les xarxes socials quan es va viralitzar un vídeo on apareixia fent tocs amb una pilota de futbol. Tot i que alguns van especular que les imatges havien estat manipulades amb intel·ligència artificial, l’exparticipant de maratons i triatlons va afirmar que l’habilitat li ve de família, “atlètica de mena”, i d’anys saltant a la corda.

Malgrat presentar-se com a candidata independent, Connolly ha aconseguit aplegar una àmplia coalició de suports entre les principals formacions de l’esquerra irlandesa. El Sinn Féin, principal partit de l’oposició, va optar per no presentar candidat propi i donar suport implícit a Connolly, una decisió compartida també pels socialdemòcrates i els laboristes. La seva elecció es produeix només un any després que el Sinn Féin no aconseguís trencar, com pretenia, l’hegemonia històrica de Fianna Fáil i Fine Gael, els dos partits que han governat Irlanda durant la major part del darrer segle. Amb una llarga trajectòria en política local, Connolly va ser regidora pel Partit Laborista durant 17 anys i va exercir com a alcaldessa de Galway fins al 2005. Va deixar el partit el 2007 i, després d’una campanya fallida el 2011, va aconseguir finalment ser elegida diputada independent l’any 2016. La seva arribada a la presidència coincideix amb un moment especialment convuls a Irlanda, marcat per una onada de disturbis diaris a la capital arran d’una presumpta agressió sexual a una nena de 10 anys davant d’un hotel de Dublín, uns fets que han tensat encara més el clima social i polític del país.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!