Carregant...

La revolta estudiantil que sacseja França des de finals de setembre han deixat imatges virals i històries colpidores a les xarxes socials, però n'hi ha una que s'ha convertit en una de les protagonistes més visibles de les protestes. Són les imatges de Bally Bagayoko,  l'alcalde de Saint-Denis, ciutat als afores de París, un polític de 53 anys, membre de la França Insubmisa (LFI), el partit de Jean-Luc Mélenchon, que se situa entre l'esquerra i l'extrema esquerra, i que ha saltat a la primera línia mediàtica per haver fet d'escut humà i protegit als estudiants dels antidisturbis. El batlle ha defensat les reivindicacions dels estudiants i ha desafiat les autoritats franceses a comprovar personalment què hi ha darrere de les mobilitzacions. "Que vinguin a parlar amb els estudiants de secundària i comprovin per ells mateixos si aquests joves són instrumentalitzats o si simplement són capaços de pensar, organitzar-se i defensar les seves condicions d'estudi i el seu futur", ha reclamat, rebutjant les acusacions del govern que atribueixen a la França Insubmisa la radicalització de les protestes. Bagayoko considera legítimes les demandes dels alumnes i insisteix que la resposta ha de ser política i no policial. 

Del contenidor en flames a l'escut humà

Les imatges que s'han fet virals tenen dos focus diferents, el d'un contenidor en flames a les portes d'un institut i la d'un escut humà davant dels antidisturbis, que han desfermat una intensa controvèrsia. En unes apareix envoltat d'estudiants, somrient i ballant al costat d'un contenidor incendiat, una escena que els seus detractors han utilitzat per acusar-lo d'encoratjar els aldarulls, tot i que les imatges completes demostren que en realitat intentava tot el contrari, evitar que el foc afectés l'institut. En unes altres, gravades aquest dimarts a París, s'interposa físicament entre els joves manifestants i la policia, crida als agents que s'aturin i acaba afectat pels gasos lacrimògens. Dues escenes que han situat aquest alcalde, una de les figures emergents de l'esquerra francesa, al centre de la batalla política sobre el dret a la protesta, els límits de la violència i la resposta policial.

Les imatges més recents corresponen a la manifestació estudiantil del 6 d'octubre a París, convocada per exigir més recursos per a l'educació pública, la contractació de professorat i millores en uns centres que denuncien manca de personal, aules massificades i instal·lacions deteriorades. Bagayoko s'hi va presentar al costat d'altres dirigents de l'esquerra i va ser rebut amb aplaudiments pels estudiants. En un moment de tensió amb els antidisturbis, l'alcalde es va posar entre els policies i els manifestants, intentant evitar un enfrontament. Poc després, les càmeres el mostraven amb els ulls irritats pels gasos lacrimògens, mentre rebia una solució salina per alleujar-ne els efectes. Bagayoko va denunciar un "ús totalment desproporcionat de la força" contra els joves i va advertir del risc que l'escalada policial acabés provocant una tragèdia. 

El vídeo retallat  que va encendre la polèmica

La primera gran controvèrsia va esclatar el 28 de setembre, quan va començar a circular una gravació de quinze segons en què Bagayoko apareixia davant d'un institut de Saint-Denis, envoltat d'estudiants, al costat d'un contenidor incendiat. Les imatges el mostraven somrient i fent uns passos de ball mentre els joves l'aclamaven. Alguns mitjans i dirigents de la dreta i l'extrema dreta van difondre la seqüència com una prova que l'alcalde participava en els disturbis o, fins i tot, que havia alimentat l'incendi. El dirigent conservador Bruno Retailleau va arribar a advertir que l'accés al poder d'aquests polítics representaria "la fi de la República francesa", mentre que Laurent Wauquiez l'acusava de "jugar amb foc".

Però el vídeo estava retallat i la gravació completa demostrava una realitat ben diferent. Una verificació de TF1, publicada el 29 de setembre, va permetre reconstruir els fets gràcies a una seqüència de 47 segons enregistrada per un fotoperiodista davant de l'institut professional Frédéric-Bartholdi, de Saint-Denis. Les imatges mostren com Bagayoko s'acosta a un contenidor que ja està cremant, situat just al costat de les reixes del centre educatiu, i l'aparta dues vegades per evitar que el foc s'hi propagui. Els estudiants comencen a aclamar-lo precisament després d'aquesta intervenció. La cadena també va verificar una altra actuació seva per allunyar un focus d'incendi a l'institut Paul-Éluard. 

La reconstrucció dels fets va coincidir amb els testimonis recollits per l'agència AFP. Un estudiant de 16 anys va explicar que alguns joves havien començat a provocar incendis, però que l'alcalde havia intentat calmar la situació i els havia demanat que deixessin de calar foc. Per tant, no hi ha proves que Bagayoko provoqués l'incendi o encoratgés els estudiants a fer-ho; al contrari, les imatges disponibles mostren que intentava impedir que les flames afectessin els edificis escolars. L'alcalde va denunciar la difusió d'informacions falses i va defensar que qualsevol persona que hagués presenciat tota l'escena podia comprovar que no havia participat en els actes vandàlics. 

La violència "legítima" i la intervenció de la justícia

Més enllà de la manipulació del vídeo, Bagayoko també ha alimentat la controvèrsia amb les seves pròpies declaracions. El polític ha defensat que, en determinades circumstàncies, la violència pot ser "legítima", una afirmació que ha provocat un fort rebuig entre els seus adversaris i ha posat el focus sobre els límits del discurs polític davant dels aldarulls. El prefecte de policia de París va traslladar les seves manifestacions a la Fiscalia perquè n'examinés les possibles implicacions penals, tot i que aquest procediment no equival a una condemna.

Lluny de retractar-se, Bagayoko va insistir aquest dimarts, en una entrevista a RTL, que no retirava les seves paraules. "No renego de res", va assegurar, apel·lant a la història de França i al paper que hi han tingut els moviments de contestació social. Tanmateix, també va remarcar que desaprova els actes violents i va reclamar una "desescalada i una resposta política, no policial" a les reivindicacions dels estudiants. Aquesta posició ha reforçat el seu enfrontament amb el govern d'Emmanuel Macron, que acusa la França Insubmisa de contribuir a alimentar els disturbis, una acusació que el moviment de Mélenchon rebutja.

De fill d'immigrants malians a alcalde d'una de les grans ciutats

Per entendre la notorietat de Bally Bagayoko cal mirar més enllà dels últims vídeos. Nascut el 31 de juliol del 1973 a Levallois-Perret, prop de París, és el segon de set germans d'una família d'origen malià. El seu pare treballava a la indústria automobilística i la seva mare es dedicava a la llar. Quan tenia dos anys, la família es va traslladar a Saint-Denis, una ciutat popular i multicultural situada al nord de París. Va créixer al barri de Delaunay-Belleville i va estudiar a l'institut Paul-Éluard, precisament un dels centres que han protagonitzat les mobilitzacions actuals. Pare de quatre fills, va estudiar a la Universitat París 8, va treballar a l'empresa pública de transports parisencs RATP i va jugar a bàsquet semiprofessional, una disciplina en què també es va formar com a entrenador. La seva trajectòria política va començar fa un quart de segle, primer al costat dels comunistes que governaven Saint-Denis i posteriorment dins de l'espai polític de Mélenchon. Va ocupar diferents responsabilitats municipals i va ser vicepresident del Consell General de Seine-Saint-Denis entre el 2008 i el 2015. Després de passar per l'oposició municipal, el març del 2026 va aconseguir l'alcaldia.

La seva victòria va ser especialment significativa. Va obtenir el 50,77% dels vots en la primera volta de les municipals del 15 de març, derrotant el socialista Mathieu Hanotin, que governava la ciutat des del 2020. Es convertia així en el primer alcalde de la França Insubmisa al capdavant d'una ciutat de més de 100.000 habitants, i en una de les figures municipals més visibles del partit. El triomf a Saint-Denis, un municipi d'uns 150.000 habitants, va ser interpretat com un exemple de la capacitat del moviment de Mélenchon per mobilitzar els barris populars i una part de la població d'origen immigrant que tradicionalment havia donat suport a altres formacions d'esquerres.

El racisme, una altra batalla del seu mandat

L'arribada de Bagayoko a l'alcaldia ja havia desencadenat una tempesta política molt abans de les protestes estudiantils. Després de la seva victòria electoral del març, el nou batlle, un dels alcaldes negres més destacats de França, va ser objecte de comentaris racistes a la cadena conservadora CNews. En diversos programes es van utilitzar expressions que al·ludien als grans simis, al "mascle dominant" i a una suposada organització tribal per referir-se al polític i a la seva manera d'exercir el lideratge. La cadena va rebutjar les acusacions de racisme i va sostenir que algunes declaracions havien estat descontextualitzades. Bagayoko va presentar una denúncia per injúries racistes i difamació, mentre que la Fiscalia va obrir dues investigacions relacionades amb aquelles declaracions i amb l'assetjament racista que havia rebut a les xarxes socials. La controvèrsia va transcendir les fronteres partidistes i fins i tot el primer ministre francès, Sébastien Lecornu, va donar suport a les actuacions judicials. El 4 d'abril, Saint-Denis va acollir una concentració antiracista impulsada pel mateix alcalde, que va reivindicar la necessitat de combatre els prejudicis i la discriminació.

L'alcalde de Saint Denis, Bally Bagayoko (Europa Press)


La seva política municipal també ha aixecat polèmica. Una de les primeres decisions que va anunciar després d'arribar a l'alcaldia va ser impulsar un procés de desarmament de la policia municipal, en ruptura amb el model de seguretat del seu predecessor socialista. Bagayoko ha criticat la gestió policial de l'anterior govern local, mentre que els seus adversaris l'acusen de debilitar la resposta institucional davant de la delinqüència.