Què està passant realment a Jordània. El príncep jordà Hamzah bin Hussein, fill del rei Hussein i la reina Noor i germanastre de l’actual monarca del país, Abd-Al·lah II, ha denunciat que està sota arrest domiciliari en un vídeo que el seu advocat ha fet arribar a la BBC. Però en el rerefons de la crisi que s'ha posat de manifest aquest cap de setmana hi ha la pugna per la continuïtat de la monarquia, segons apunten observadors del Pròxim Orient.

El rei Abd-Al·lah hauria pres la decisió de tallar les ales al seu germanastre Hamzah, que no para de consolidar-se, per afavorir les opcions del seu fill, el príncep hereu Hussein bin Abd-Al·lah. Consolida aquesta hipòtesi el fet que si el monarca tingués alguna prova real que el seu germanastre conspirava per enderrocar-lo l'hauria enviat a la presó, i no l'hauria posat només en arrest domiciliari. Ara li ha quedat, això sí, a l'hipotètic aspirant la sospita de conspirar amb agents exteriors.

Des de fa temps tant el germanastre com el príncep hereu Hussein estan competint per guanyar aliats entre la població de Jordània, que cal recordar que inclou uns 2 milions de palestins, la majoria amb ciutadania al país. Hamzah, de 41 anys, té un gran historial militar, i ha cultivat el suport de diversos dirigents tribals beduïns del país, que són l'elit governant. En canvi, el príncep Hussein estava fins ara molt més dèbil, però compta amb el suport del seu pare i està incrementant els gestos. Fa un mes va provocar una disputa amb Israel, que va ser aplaudida a Jordània, pel nombre de guàrdies de seguretat que volia que l'acompanyessin en una visita a l'Esplanada de les Mesquites (la muntanya del Temple per als jueus). Al final va anul·lar la visita.

Tot això passa en un moment delicat de Jordània. La Covid, i la retirada del turisme que la pandèmia ha comportat, han deixat el país en una situació delicada, amb una forta crisi econòmica, dificultats per fer front el dèficit i atur a l'alça. El mandat de Donald Trump també els va afectar. L'expresident va decidir retirar l'ajuda exterior a Jordània, però el Congrés dels EUA ho va tombar.

Una desestabilització de Jordània, fronterera amb Israel i amb pes en qüestions com l'Esplanada de les Mesquites, seria molt perillosa, i davant d'això tant el país hebreu, com els EUA, com els països del Golf i també el Marroc ha sortit a defensar l'actual rei jordà. L'esplanada està regida per l'ens islàmic Wakf jordà, encara que la policia israeliana en controla els accessos. Alguns observadors apunten també que al país hi ha incrementat la presència l'integrisme islàmic. 

Jordània no va establir la pau amb Israel, amb qui comparteix 300 kilòmetres de frontera, fins a l'any 1994. Però ara els dos països mantenen vincles estrets en seguretat, si bé les relacions polítiques han estat tenses els últims anys. Recentment Jordània va prohibir el vol del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, sobre el seu espai aeri, per fer la que hauria estat la seva primera visita oficial als Emirats Àrabs Units. Sense sobrevolar Jordània, el viatge hauria estat molt més llarg, i Netanyahu va optar per cancel·lar la sortida.

 

A la fotografia principal, el rei Abd-Al·lah II de Jordània / Euronews