Una malaltia poc coneguda que es transmet per picades d'insectes s'ha tornat mortal i les autoritats sanitàries estan fent saltar les alarmes. Fins a l'1 d'agost d'enguany s'han registrat més de 8.000 casos del virus d'Oropuche. La majoria d'ells han estat a Sud-amèrica, però les infeccions també s'estan propagant en països on no s'havia vist mai, i s'han registrat en casos relacionats en viatges als Estats Units i Europa.
L'Organització Panamericana de la Salut, braç regional de l'Organització Mundial de la Salut, ha emès una alerta epidemiològica pel virus d'Oropuche i ha elevat el nivell de risc per a la salut pública a “alt” per a la regió de les Amèriques. “Encara que històricament la malaltia ha estat descrita com a lleu, la propagació geogràfica en la transmissió i la detecció de casos més greus subratllen la necessitat d'una vigilància més gran i caracterització de possibles manifestacions més greus”, ha dit l'agència en un comunicat.
Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels EUA també han emès un avís de salut advertint els proveïdors d'atenció mèdica i les autoritats de salut pública que estiguin atents a nous casos i recomanant que les dones embarassades evitin viatjar a les àrees afectades. Almenys 21 viatgers nord-americans que van tornar de Cuba van donar positiu al virus Oropouche, han dit des dels Centres de Control i Detecció dels EUA aquest dimarts.
Què és el virus d'Oropuche?
El virus d'Oropuche rep el nom del poble de Trinidad i Tobago on va ser descobert el 1955. Des d'aleshores, s'han registrat uns 500.000 casos. Però el coneixement sobre la malaltia és limitat, i la revista mèdica The Lancet fins i tot la va qualificar d'“amenaça misteriosa” en un editorial recent. Segons el CDC, al voltant del 60% de les persones infectades desenvolupen símptomes similars als causats pel dengue o el zika, com l'aparició sobtada de febre, calfreds, mal de cap, dolor muscular i rigidesa a les articulacions. Altres símptomes poden incloure dolor ocular, sensibilitat a la llum, nàusees, vòmits, diarrea, fatiga i granellada. En casos rars, la malaltia pot infectar el sistema nerviós i causar meningitis i encefalitis.
El virus d'Oropuche prové d'una família viral diferent de la del Zika, però planteja moltes de les mateixes preocupacions i també incògnites similars. “Aquest és un gran exemple perquè pensem com va ser quan vam veure que el Zika s'introduïa en aquest país”, ha dit Janet Hamilton, directora executiva del Consell d'Epidemiòlegs Estatals i Territorials. “No comprenem completament el seu cicle de vida ni el seu cicle de transmissió, i sembla que afecta les dones embarassades”, ha afirmat “És exactament per això que realment necessitem aprendre'n més”.
Com es propaga?
El virus es transmet a les persones a través de picades d'insectes, especialment de mosquits, un tipus de mosca diminuta i certs tipus de mosquits. És endèmica de la regió de la conca amazònica d'Amèrica del Sud, en particular a les zones boscoses, on la transmissió es manté en un cicle entre insectes i altres hostes com rosegadors, mandrosos i aus. De vegades se l'anomena “febre de la mandra”.
Les persones que visiten aquestes zones poden ser picades per un insecte infectat i transmetre la malaltia a zones més urbanes. El canvi climàtic i la desforestació creen més oportunitats perquè les persones interactuïn amb insectes infectats i augmentin el risc de propagació, segons l'Organització Panamericana de la Salut.
El brot actual s'està propagant ràpidament a països on se sap que circula el virus i en nous llocs. S'han notificat casos de transmissió local a Bolívia, Brasil, Colòmbia, Cuba i Perú. No hi ha evidència de transmissió local als Estats Units, però s'han notificat diversos casos en persones que han viatjat a llocs on s'està propagant.