Els Estats Units han anunciat la retirada de 5.000 soldats desplegats a Alemanya. El moviment suposa el més rellevant fins ara de la Casa Blanca pel que fa a la seva presència militar a Europa i arriba en un context de confrontació entre el president nord-americà, Donald Trump, i el canceller alemany, Friedrich Merz, especialment arran de la guerra amb l’Iran. Washington també ha criticat reiteradament altres aliats europeus, com Espanya i Itàlia, per la seva contribució limitada tant en l’àmbit militar com en el suport a les operacions nord-americanes, però el pas fet amb Alemanya suposa un abans i després en matèria de seguretat al Vell Continent. De fet, el nombre de tropes als territoris alemanys tornarà aproximadament al nivell anterior a la invasió a gran escala d'Ucraïna per part de Rússia el 2022.

Segons dades del Departament de Defensa, hi havia 36.436 militars nord-americans a Alemanya al desembre de l'any passat, només per darrere del Japó a escala global. En conjunt, els Estats Units mantenen prop de 68.000 efectius assignats de manera permanent a bases europees, d’acord amb les xifres del Centre de Dades de Personal de Defensa (DMDC), una xifra que no inclou les forces rotacionals desplegades en missions o exercicis puntuals. Aquesta presència es distribueix en una extensa xarxa d’instal·lacions, amb 31 bases permanents i 19 enclavaments militars addicionals als quals Washington té accés, segons un informe del Congrés nord-americà.

Alemanya ha estat històricament el principal centre de presència militar nord-americana al continent, amb un pic de prop de 250.000 soldats durant la Guerra Freda a l’antiga Alemanya Occidental. Actualment, la infraestructura més destacada és la base aèria de Ramstein, operativa des del 1952 i considerada la més gran dels Estats Units a Europa. El Pentàgon no ha concretat encara si els 5.000 soldats que abandonaran Alemanya tornaran al continent americà o seran redistribuïts en altres punts d’Europa. Paral·lelament, també s’ha cancel·lat el desplegament previst d’un batalló de foc de llarg abast. 

Base Aèria de Ramstein / Cos d'Enginyers de l'exèrcit dels EUA
Base Aèria de Ramstein / Cos d'Enginyers de l'exèrcit dels EUA

Més enllà d’Alemanya, altres països europeus concentren una presència rellevant de tropes nord-americanes. És el cas d’Itàlia, amb efectius desplegats des del final de la Segona Guerra Mundial i repartits entre l’exèrcit, la Marina i la Força Aèria. Segons dades del DMDC, a finals del 2025 hi havia 12.662 soldats destinats a bases com Vicenza, Aviano, Nàpols i Sicília. També destaca el Regne Unit, amb 10.156 militars nord-americans, principalment de la Força Aèria, distribuïts en tres instal·lacions.

Presència nord-americana a Espanya

Pel que fa a Espanya, la presència militar dels Estats Units és més reduïda però estratègica, amb bases de la Marina i de la Força Aèria situades a prop de l’estret de Gibraltar. Segons el DMDC, a finals del 2025 hi havia 3.814 militars assignats de manera permanent. Tot i això, aquesta presència ha quedat en entredit arran de les tensions polítiques amb el govern espanyol. Trump també ha amenaçat Pedro Sánchez amb retirar aquests efectius després que es negués a autoritzar l’ús de les bases de Rota i Morón en el marc de la guerra amb l’Iran.

A l’Europa de l’Est, la presència nord-americana combina efectius permanents amb desplegaments rotatoris vinculats a la dissuasió davant Rússia. A Polònia hi ha 369 militars assignats de manera estable, als quals s’afegeixen uns 10.000 efectius rotacionals finançats a través de la Iniciativa Europea de Dissuasió (EDI). A Romania, els Estats Units mantenen 153 membres en servei actiu de forma permanent, amb presència a instal·lacions com Mihail Kogălniceanu, Camp Turzii i Deveselu, a més de forces rotatives. En el cas d’Hongria, el desplegament és més limitat, amb 77 efectius permanents distribuïts en dues bases, tot i que també acull missions d’exercicis i rotacions periòdiques.