El president rus, Vladímir Putin, ha tornat a posar Kaliningrad al centre de la tensió entre Rússia i Occident. Així, el líder rus ha advertit ara que Moscou està disposat a utilitzar "totes les armes" del seu arsenal, incloses les nuclears, si l’enclavament rus al Bàltic fos atacat. La declaració arriba després de diversos exercicis militars de l’OTAN a la regió i enmig de l’augment de les tensions entre Rússia i l’Aliança Atlàntica. Segons destaca l’agència AP, Moscou ja havia advertit a finals del mes passat que consideraria una possible temptativa de bloqueig de Kaliningrad com una escalada que requeriria una resposta.
Per què Kaliningrad?
Però què té d’especial aquest tros de Rússia que sembla gairebé despenjat del mapa? Kaliningrad és un enclavament rus, és a dir, una part del territori d’un estat que no té continuïtat terrestre amb la resta del país. Es troba entre Polònia i Lituània, dos membres de l’OTAN, i té sortida al mar Bàltic. És, en termes geogràfics, una mena d’illa russa en territori europeu.
La seva situació actual és conseqüència directa de la Segona Guerra Mundial. Abans de 1945, la regió formava part de Prússia Oriental i la seva capital era Königsberg. Després de la derrota de l’Alemanya nazi, el territori va passar a la Unió Soviètica i la ciutat va ser rebatejada com a Kaliningrad. Quan l’URSS es va dissoldre el 1991, la regió va quedar separada físicament de la resta de Rússia per les noves fronteres dels estats independents.
Kaliningrad, envoltada per països de l'OTAN
La situació es va complicar encara més amb l’expansió de l’OTAN. Polònia i Lituània es van incorporar a l’Aliança el 1999 i el 2004, respectivament. Això va convertir Kaliningrad en un territori rus envoltat per països membres de l’OTAN. Segons explica la mateixa Aliança Atlàntica, aquesta posició fa que la regió tingui una importància especial per a la defensa dels països bàltics i per al control del mar Bàltic.
I aquí entra en joc un altre punt geogràfic especialment sensible: el corredor de Suwałki. És una estreta franja de territori entre Polònia i Lituània que connecta els països bàltics amb la resta del territori de l’OTAN i que, al mateix temps, separa Kaliningrad de Bielorússia, aliada de Moscou. Segons l’Aliança Atlàntica, garantir aquesta connexió és essencial per poder reforçar militarment Estònia, Letònia i Lituània en cas de crisi.
El bastió militar de Putin
Kaliningrad, a més, no és només una raresa geogràfica. Rússia hi ha construït durant dècades un important bastió militar. La regió acull la seu de la Flota del Bàltic i disposa de sistemes de míssils, defensa aèria i altres capacitats militars. L’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS) considera Kaliningrad una peça important de les capacitats russes per limitar l’accés militar al Bàltic.
Però l’enclavament també té una vulnerabilitat evident: està físicament separat de la resta de Rússia. El seu subministrament depèn de les connexions marítimes i de les rutes que travessen territori de la Unió Europea. Aquesta dependència ha estat especialment delicada des de l’inici de la guerra d’Ucraïna i de l’aplicació de les sancions europees contra Rússia.
La paradoxa de Kaliningrad és, precisament, que la seva força i la seva feblesa són la mateixa cosa: la seva situació geogràfica. Petita per quedar despenjada de la resta de Rússia, però estratègica per convertir-se en una de les peces més delicades del tauler militar europeu.