Volodímir Zelenski afronta una situació poc habitual des que Rússia va envair Ucraïna el febrer del 2022. La decisió de remodelar profundament el govern ha desencadenat protestes als carrers de Kíiv, Lviv, Odessa i Dnipró després de la destitució del ministre de Defensa, Mikhailo Fédorov, de 35 anys, una de les figures més populars de l'executiu i considerada clau en la transformació tecnològica de l'exèrcit ucraïnès. Aquests canvis en el govern ucraïnès impulsats pel president, presentats oficialment com un intent de reforçar l'executiu davant una nova fase de la guerra amb Rússia, ha provocat les primeres protestes significatives contra el president des de l'inici de la invasió russa. La primera ministra, Yúlia Sviridenko, va presentar la dimissió després que el president Volodímir Zelenski anunciés la seva intenció de substituir-la en el marc d'una profunda remodelació del govern. La renúncia va ser posteriorment ratificada pel Parlament. Per substituir-la, el president ha proposat al controvertit Serguí Koretski, fins ara director de l'empresa estatal d'energia Naftogaz, amb l'objectiu de reforçar la gestió energètica i econòmica davant d'un hivern que es preveu especialment dur pels atacs russos contra les infraestructures.
Milers de persones es van concentrar aquest dijous a la capital i en les esmentades ciutats per mostrar la seva disconformitat i demanar a Zelenski que rectifiqui. Entre banderes ucraïneses i europees, els manifestants van cridar consignes com "Vergonya" i "Que torni Fedorov", convençuts que la seva destitució respon més a lluites internes pel poder que no pas a criteris militars. Alguns acusaven directament Zelenski d'apartar els dirigents més eficients. "Crec que la seva destitució és una bufetada a la cara del poble ucraïnès", afirmava una de les participants en la protesta. Una altra manifestant anava encara més enllà: "Zelenski té por de les persones eficaces".
Following the dismissal of Ukrainian Defense Minister Fedorov, protests have erupted in Kyiv, Ukraine. pic.twitter.com/LP9BQadzNG
— (((Tendar))) (@Tendar) July 16, 2026
Canvis que alimenten les crítiques de l’oposició
El president sosté que pretén "renovar" el Govern per afrontar una nova fase de la guerra. Zelenski defensa que el país entra en una nova fase del conflicte i necessita un govern més àgil i més orientat a la indústria militar, l'energia i la reconstrucció. Però els canvis també han alimentat les crítiques de l'oposició i d'alguns analistes, que hi veuen una concentració creixent del poder al voltant del seu cercle de confiança. La destitució de Fedorov ha sorprès perquè no anava acompanyada de cap escàndol conegut i perquè el mateix Zelenski n'havia elogiat recentment la gestió. Diversos mitjans apunten a tensions amb el comandant en cap de l'exèrcit, Oleksandr Sirski, i al fet que el pes polític creixent de Fedorov podia haver incomodat l'entorn presidencial. Tot apunta que l'actual ministre de l'Interior, Íhor Klimenko, assumirà la cartera de Defensa, fet que reforçarà el control polític del Govern sobre un ministeri clau en plena guerra. Tant el Financial Times com The Guardian assenyalen que Zelenski sembla reforçar un nucli de col·laboradors extremadament lleials i substituir figures que havien adquirit massa pes propi o una gran popularitat pública. Alguns experts consideren que el president prioritza cada cop més la cohesió política i el control intern en un moment de màxima pressió militar i diplomàtica.
Fedorov spoke this morning about his meeting with Zelenskyy: "He offered me a position as an adviser, to remain on the team. I declined the adviser role." He also confirmed clashing with Gen. Oleksandr Syrskiy (Ukraine's top military commander), and blamed Syrskiy for his ouster. https://t.co/ljnbhpqquC pic.twitter.com/ZCCIItPr5p
— Mike Eckel (@Mike_Eckel) July 16, 2026
Mentrestant, Zelenski es manté com a president més enllà del final del seu mandat ordinari, que havia d'expirar el maig del 2024. La llei marcial, vigent des de la invasió russa del febrer del 2022 i prorrogada periòdicament pel Parlament ucraïnès, prohibeix la celebració d'eleccions presidencials i legislatives mentre duri aquest règim excepcional.
El ministre que va transformar la guerra amb drons
Fedorov havia estat nomenat ministre de Defensa al gener, fa només set mesos, després d'anys dirigint la transformació digital d'Ucraïna. Durant aquest temps havia impulsat una profunda reforma de les Forces Armades basada en tres eixos: accelerar la producció nacional de drons, incorporar noves tecnologies al camp de batalla i reduir les baixes entre els soldats mitjançant sistemes d'atac a distància. La seva aposta pels drons de llarg abast ha estat una de les claus dels últims mesos de la guerra, en què Ucraïna ha aconseguit atacar refineries, bases militars i infraestructures estratègiques situades centenars de quilòmetres dins del territori rus. La seva destitució ha sorprès perquè arriba en un moment en què molts analistes consideren que Ucraïna ha estabilitzat el front després de mesos de dificultats i ha recuperat iniciativa, gràcies precisament a aquesta estratègia tecnològica.
Un comiat que sona a reivindicació
Lluny d'un missatge institucional, Fedorov va aprofitar el seu comiat a través de la xarxa X per reivindicar públicament la seva gestió. En una publicació molt extensa, va enumerar 22 fites assolides durant els seus set mesos al capdavant del Ministeri de Defensa, des de l'impuls als drons de combat fins a la modernització del sistema de compres militars, la incorporació de míssils Patriot, l'obertura del programa Drone Deal, la creació d'un centre d'intel·ligència artificial per a la defensa o la signatura d'un contracte per adquirir caces Gripen. Entre els èxits que destaca hi va haver impedir que les forces russes accedissin al sistema Starlink, haver impulsat la producció nacional de míssils i drons, haver incrementat l'eficàcia de les defenses antiaèries —amb una taxa d'intercepció de drons que, segons afirma, va passar del 83% al 91%— i haver contribuït a assegurar 40.000 milions de dòlars en suport militar internacional per a aquest any.
El missatge també ha cridat l'atenció per una absència significativa: Fedorov no esmenta en cap moment el president Volodímir Zelenski, malgrat que va ser ell qui el va nomenar ministre i qui ara n'ha impulsat la destitució. En canvi, sí que agraeix la feina del seu equip i el suport de la seva família. L'última frase tampoc no passa desapercebuda: "Continuaré treballant per derrotar l'enemic mitjançant l'asimetria, la velocitat de la innovació i el poder de l'organització. Continuarà." Una manera de donar a entendre que la seva etapa política encara no s'ha acabat.
It has been a great honor to serve the Ukrainian people as the Minister of Defense.
— Mykhailo Fedorov (@FedorovMykhailo) July 15, 2026
Here is what our team managed to achieve:
1. Disabled Starlink access for Russian forces.
2. Took over a Ministry of Defense with zero budget, took a risk, reallocated funds from payroll from… pic.twitter.com/18B5QQaeqL
Cap explicació oficial
El govern ucraïnès no ha ofert cap explicació concreta sobre la sortida de Fedorov. La polèmica encara va créixer més quan el sotscomandant de la Força Aèria, Pavlo Yelizarov, va presentar la dimissió en solidaritat amb Fedorov. "Per a mi ha estat un honor treballar amb Mikhailo Fédorov. El 2022 em vaig incorporar a les forces de defensa per guanyar la guerra, no per fer veure que feia alguna cosa", va escriure en la seva carta de renúncia. El mateix Fedorov també ha revelat que Zelenski li havia ofert convertir-se en assessor presidencial, una proposta que va rebutjar. El president ucraïnès també va anunciar una remodelació de la cúpula dels organismes de seguretat i de les forces de l'ordre, tot i que inicialment no va precisar quins càrrecs concrets es modificarien. El president va explicar que pretén assignar responsabilitats més específiques en matèria de política exterior i seguretat a diversos alts càrrecs.