Canvi de plans a tots els nivells. La invasió russa d'Ucraïna ha causat un gir de 180 graus en la tradicional política de no-alineats de Finlàndia, que ara es dirigeix ​​amb pas lent, però ferm cap a la seva integració a l'OTAN, malgrat les greus i reiterades amenaces de Moscou. El debat sobre un eventual ingrés a l'Aliança Atlàntica ha estat un tema recurrent a totes les campanyes electorals de Finlàndia des de la caiguda de la Unió Soviètica, encara que fins ara existia un ampli consens per descartar "de moment" aquesta opció.

Un mes abans de començar la invasió, Finlàndia encara no veia clar l'ingrés a l'OTAN del país. La primera ministra finlandesa, Sanna Marin, va dir que veia "molt improbable" que el seu país demanés entrar a l'OTAN durant els quinze mesos que restaven de legislatura. Només un mes després, nou canvi de plans. La decisió del president rus, Vladímir Putin, de llançar una ofensiva a gran escala sobre Ucraïna va modificar completament la visió de Finlàndia del seu gegant veí de l'est, amb què comparteix 1.340 quilòmetres de frontera. "Aquest entorn de seguretat, al qual també pertanyia Rússia i sobre el qual construïm una estabilitat, ja no existeix", va dir Marin fa tot just una setmana al congrés del Partit Socialdemòcrata (SDP) que lidera.

Les coses, però, podrien accelerar-se. Dimecres el Govern presentarà al Parlament finlandès el seu informe tècnic sobre seguretat que obre el debat polític sobre l'adhesió a l'OTAN, segons hauria dit el mateix ministre d'Exteriors, Pekka Haavisto, aquest dilluns des de Brussel·les. 

L'opinió pública també canvia

Per a molts finlandesos, la Rússia de Putin s'ha convertit en un veí agressiu i impredictible, cosa que ha provocat un canvi radical a l'opinió pública respecte a l'OTAN. En aquest sentit, i per primera vegada en la història, la major part dels finlandesos (al voltant del 60 % segons diferents enquestes) veuria bé ingressar a l'OTAN. Una majoria que també s'estén als partits polítics. El Parlament, però, tindria l'última paraula. 

El consens és tan ampli que les autoritats finlandeses –inclòs el president de la República, Sauli Niinistö– han descartat convocar un referèndum per evitar una probable intoxicació del debat públic orquestrada des de Moscou, destaca Efe. Així, el Govern de Hèlsinki ha encarregat a un grup d'experts l'elaboració d'un informe que analitzi en profunditat els avantatges i els riscos d'un eventual ingrés a l'OTAN, que serà presentat dimecres que ve per al debat parlamentari posterior. L'objectiu, segons va explicar divendres la primera ministra, és prendre una decisió abans de finals de juny, poc abans de la cimera de l'OTAN que se celebrarà a Madrid. Segons la mateixa agència, i tot i que oficialment el procés amb prou feines ha començat, alguns mitjans de comunicació, entre ells el tabloide Iltalehti, asseguren que tant el president Niinistö com el Govern de coalició que lidera Sanna Marin ja han pres la decisió de sol·licitar-ne l'ingrés.

Què diu l'OTAN?

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha reiterat diverses vegades que tant Finlàndia com Suècia, l'altre país nòrdic no-alineat, serien benvingudes a l'Aliança si decideixen unir-se. Ara bé, aquesta sol·licitud hauria de ser ratificada per tots i cadascun dels 30 països membres de l'OTAN, de manera que l'Executiu finlandès està temptejant per endavant si compta amb la unanimitat necessària. Un dels punts clau per a Finlàndia és aconseguir garanties de seguretat per part de l'OTAN per al període que va entre la sol·licitud d'ingrés i la ratificació de tots els països aliats. Perquè en aquell moment, encara no estaria coberta per la clàusula de defensa col·lectiva (el famós article 5 de l'Aliança).

Finlàndia suspèn el servei postal amb Rússia i Bielorússia

El servei estatal finlandès de correus Posti va anunciar aquest divendres que ha decidit suspendre tots els intercanvis postals amb Rússia i Bielorússia a partir de l'11 d'abril, segons ha informat la mateixa empresa i recull Europa Press. En un comunicat, Posti ha indicat que el servei postal amb aquests dos països quedarà suspès, per la qual cosa no es procedirà a enviar cartes i paquets a causa de "circumstàncies excepcionals". Finlàndia suspèn el servei postal amb Rússia i Bielorússia en plena guerra d'Ucraïna.

Així mateix, tampoc no arribaran al país les cartes i paquets enviats des de territoris de Rússia i Bielorússia. Aquells enviaments que es vegin afectats seran retornats als remitents en qüestió. El servei postal finlandès ja havia suspès el 15 de març els serveis comercials i internacionals de correu exprés per a les empreses i consumidors de Rússia i Bielorússia.

 

Imatge principal: el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, atenent la premsa durant una visita del canceller alemany, Olaf Scholz / Efe