L'independentisme viu un "ascens espectacular" entre els joves del Quebec, segons una enquesta publicada aquesta setmana per La Presse —un dels principals diaris del país. Les dades d'un sondeig fet entre el juliol i l'agost a 1.000 enquestats revelen que més de la meitat (56%) dels joves entre 18 i 34 anys ara donen suport a la independència del Quebec, unes xifres que "recorden les de l'època del segon referèndum" —celebrat el 30 d'octubre del 1995. El mitjà de comunicació recorda que el juny ja es va detectar l'entusiasme dels joves pel sobiranisme, que les noves dades confirmen.
El president de l'empresa encarregada de l'enquesta (CROP), Alain Giguère, ha explicat que la "renovació" entre els joves de 18 a 34 anys és atribuïble a "una desil·lusió amb la capacitat d'Ottawa de fer alguna cosa per la seva vida". "Tenim la sensació que Ottawa pot fer cada cop menys coses o organitzar serveis per a nosaltres", ha afegit.
Francofonia, geografia i edat
Com era d'esperar, el suport a la independència és molt més alt entre els francòfons (50%) que entre els no francòfons (22%), fet que representa el criteri demogràfic que crea la dissonància més gran entre els enquestats. Però també hi ha diferències per zones: a l'àrea metropolitana de Montreal, el suport és del 38%; a l'àrea metropolitana de Ciutat de Quebec, del 45%; i a la resta del país, del 49%. Pel que fa a l'edat, ja hem vist com l'independentisme triomfa entre els joves, tot i que cau si atenem a totes les franges: en general, el 44% dels enquestats de totes les edats donen suport a la independència, mentre que el 56% hi estan en contra. Una vegada més, són xifres similars a les del període previ de la campanya del referèndum del 1995.
Tot i el 44% de sobiranistes, només un 41% votarien a favor de la independència en una consulta vinculant si se celebrés avui. "Aquesta és la diferència entre el somni i la realitat", ha apuntat Guiguère, que ha aclarit que "per passar de la fantasia a l'acció, hi ha una petita reserva". A més, el suport a l'independentisme cau fins al 37% entre els majors de 55 anys, ja que és un col·lectiu que busca seguretat o prudència econòmica —segons l'expert.
El conflicte aranzelari i la independència
Jacques Beauchemin, professor de sociologia a la Universitat de Quebec a Montreal (UQAM) i exassessor de l'exprimera ministra Pauline Marois (2012-2014), ha comentat a La Presse que "són xifres molt encoratjadores per als sobiranistes". "És un argument força considerable per al bàndol del sí", ha indicat, afegint que "els joves, amb el conflicte aranzelari, han redescobert les virtuts de les fronteres de la nació, com a base per promoure i defensar". Segons l'expert, els joves pensen el següent: "Amb el Quebec com a país sobirà, podríem organitzar la nostra lluita basant-nos en els interessos quebequesos, que no són necessàriament interessos canadencs".
En aquesta línia, el director de Programes de Dret Aplicat i Política i de la Universitat de Sherbrooke, Guillaume Rousseau, ha admès la seva sorpresa "per la força del vot a favor entre els joves" i ha assegurat que no recorda una "configuració" així des de l'escàndol del patrocini del 2002 —un greu cas de corrupció—, ni tan sols des de període del segon referèndum. "Evidentment, el discurs identitari del Partit Quebequès i dels sobiranistes no desanima els joves, com es podria pensar", ha dit.
La música, factor clau entre els joves
"Hi ha un moviment de fons que s'està gestant entre els joves. És un fenomen en comparació amb fa dos o tres anys. Ho veiem a les xarxes socials i als programes", ha assenyalat Marc-Antoine Lemay, presentador del pòdcast Génération OUI. I això té a veure amb la música. El juny, en un festival, la cantant Lou-Adriane Cassidy va oferir el micròfon a una multitud de joves que cridaven "Quebec, un país". En aquesta línia, les cançons d'esperit clarament sobiranista del raper kinji00 són molt populars. I, a les xarxes socials, proliferen els vídeos de discursos sobre el referèndum amb cançons dels Cowboys Fringants. Les preguntes que sorgeixen són: "Qui decidirà per nosaltres? El Canadà o el Quebec? Per què el Quebec no hauria de poder fer com els altres? Per què encara no hem triat crear un país i pertànyer-nos clarament a nosaltres mateixos?".
Per acabar, Giguère ha rebaixat expectatives i diu que pensar en la independència amb un 44% dels suports és "una mica optimista". "El 1980, no hi va haver cap augment del vot a favor durant la campanya com el 1995. No podem assumir que això torni a passar. Però alhora, és estrany que el suport s'esfondri", ha continuat. I Beauchemin ha insistit en la idea que l'eufòria es deu als aranzels dels Estats Units: "És massa ràpid per dir que la independència està feta. Això és el que diran els polítics, però no és tan senzill".