Després de gairebé dos anys de conflicte i l'eliminació de diversos dels seus dirigents més destacats, Hamàs s'enfronta a una nova realitat que afecta profundament el seu funcionament intern i la seva capacitat de decisió. Segons el diari saudita Asharq Al-Awsat, des de l'assassinat de líders com Ismail Haniyeh i Yahya Sinwar, la direcció de Hamàs ha canviat el seu estil de lideratge i ha començat a consultar de manera més extensa amb altres faccions palestines abans de prendre qualsevol decisió important.
Fonts palestines apunten que aquest canvi en l’estratègia respon a la necessitat d’evitar que una sola organització –en aquest cas Hamàs– assumeixi tota la responsabilitat per les conseqüències d’un acord polític o militar. Per aquest motiu, actualment qualsevol proposta, especialment les que afecten les negociacions sobre altos el foc o acords amb Israel, es discuteix àmpliament amb grups com la Jihad Islàmica i el Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, destaca el portal israelià N12.
Estructura col·lectiva més cautelosa
Durant els anys en què Haniyeh i Sinwar lideraven Hamàs, les decisions es prenien de manera molt més centralitzada i ràpida. Els altres grups només eren informats posteriorment, i en molts casos, segons les mateixes fonts, les seves opinions ni tan sols eren considerades. Aquest estil de lideratge fort i directe ha desaparegut, deixant pas a una estructura col·lectiva més cautelosa.
Malgrat les dificultats actuals, portaveus de Hamàs han negat que existeixi un buit de lideratge dins de l’organització. Argumenten que la cooperació amb altres faccions palestines no és una mostra de debilitat, sinó un esforç per construir una postura palestina unificada. Tot i això, reconeixen que la manca de figures amb el carisma i l'experiència diplomàtica de Haniyeh ha tingut un efecte notable sobre la presa de decisions.
Un dirigent de Hamàs a Gaza va admetre que Haniyeh era una figura clau tant dins com fora de la Franja, i que va jugar un paper fonamental en elevar el perfil diplomàtic del moviment a escala internacional. Les seves bones relacions amb altres líders de Hamàs exiliats, com Musa Abu Marzouk, van permetre millorar la coordinació amb els actors estrangers i afavorir una línia més política i menys militar.
Buit important en l'organització
La mort de dirigents carismàtics, segons analistes i fonts internes, ha deixat un buit important en l'organització, no només pel que fa a la seva capacitat de lideratge sinó també a la seva influència en el procés de presa de decisions, ressalta el portal israelià. Aquest fet no significa que Hamàs estigui desorganitzat o paralitzat, sinó que ha hagut d’adoptar un enfocament més col·legiat i lent, prioritzant el consens abans d’actuar.
Les decisions sobre qualsevol proposta, com ara un possible alto el foc, passen ara per múltiples nivells de debat i revisió dins les estructures de Hamàs. Aquest procés, tot i garantir una posició comuna, també allarga significativament els temps de resposta, fet que complica les negociacions i pot afeblir la seva posició estratègica. En resum, tal com destaca el diari saudita, Hamàs ha hagut de transformar-se: d’una organització amb un lideratge fort i centralitzat a una que busca el consens i la col·laboració entre faccions, tot enmig de la incertesa i la pressió constant de gairebé dos anys de guerra.