Els israelians que treballen a Ucraïna no fan ni cas a les crides que ha fet el seu govern perquè abandonin el país davant el risc que s'hi produeixi una guerra amb Rússia. Fins ara, dels 10.000 israelians que es calcula que viuen a Ucraïna, només 3.100 han tornat, i tot indica que la majoria no veuen que hi hagi un perill que justifiqui la repatriació, segons la premsa israeliana. El portaveu del ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, Lior Haiat, s'ha mostrat contrariat per aquesta tranquil·litat que mostren els seus conciutadans. "Ens preocupa la complaença dels israelians que romanen a Ucraïna. La valoració de la situació continua sent que encara hi ha una possibilitat d'escalada", ha advertit. A causa d'aquesta situació el ministeri d'Afers Exteriors ha obert una oficina a Lvov, a l'oest d'Ucraïna, fora de la zona perillosa fronterera amb Rússia, que s'utilitzarà tant per als serveis consulars d'emergència com en cas de necessitat d'evacuar l'ambaixada de Kíev.

No s'ha de confondre la qüestió dels israelians amb la dels jueus d'Ucraïna, que són al país amb una llarga tradició que ve l'edat mitjana. Va ser allà on es va instaurar el hassidime al segle XIX, encara que llavors era Polònia. Durant el nazisme milers i milers d'ells van ser massacrats i molts supervivents van marxar cap a Israel. Actualment es calcula que n'hi ha 43.000, però uns 200.000 es calcula que tenen origen jueu i podrien acollir-se a la llei del retorn israeliana, que els ofereix una llar. En cas de guerra, se'ls oferirà allotjament i dos àpats al dia en hotels i albergs d'arreu d'Israel de manera gratuïta, i amb les despeses pagades pel govern israelià, segons el Jerusalem Post. El Ministeri d'Alià i Integració té previst reservar centenars d'habitacions en cas d'un atac rus a Ucraïna i d'una hipotètica onada massiva d'immigració. 

Mentrestant, després de reunir-se amb els titulars de Defensa a Brussel·les, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha anunciat que l'Aliança està plantejant enviar reforçament militar a l'Est d'Europa després de mostrar-se molt escèptics per una suposada retirada de Rússia de la península de Crimea. Concretament, els grups de batalla de l'OTAN es troben a Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, liderats pel Regne Unit, Canadà, Alemanya i els Estats Units. França s'ha ofert a liderar un batalló a Romania, mentre que el Regne Unit ja ha anunciat que doblarà el nombre de soldats de terra, mar i aire desplegats a la zona. Segons ha dit Stoltenberg, el pla per desplegar nous grups de combat a l'est del continent està ara en mans dels comandaments militars de l'OTAN, que seran els que decidiran "l'abast i el potencial" del desplegament. D'altra banda, el secretari general de l'OTAN ha tornat a subratllar que no veuen "signes de desescalada sobre el terreny" ni "retirada de tropes ni equipament" per part de Moscou, i que, per tant, una invasió russa encara és "imminent".