Polònia ha tornat a alçar la veu aquest divendres davant un nou episodi de tensió amb Rússia al mar Bàltic. La Guàrdia Fronterera ha denunciat que dos avions de combat del Kremlin han sobrevolat a molt baixa altitud la plataforma petroliera Petrobaltic, situada en aigües internacionals, però dins la zona de seguretat que Varsòvia considera crítica per a la seva infraestructura energètica. L’incident ha tingut lloc poques hores després que Estònia alertés d’una incursió similar de caces russos en el seu espai aeri, en el marc d’una escalada de provocacions militars que preocupa cada cop més els aliats de l’OTAN. “Els serveis de seguretat polonesos supervisen constantment la situació a la infraestructura marítima crítica, fins i tot més enllà de les aigües territorials poloneses”, ha afirmat la unitat marítima de la Guàrdia Fronterera a través de les xarxes socials. Varsòvia ha informat que s’ha notificat l’incident a les Forces Armades i a altres serveis de seguretat, tot i que per ara no s’han revelat més detalls sobre les maniobres dels aparells russos.
La tarda de divendres ha estat marcada per un nou capítol de provocacions per part del Kremlin, amb incursions simultànies denunciades tant per Estònia com per Polònia. Aquest doble episodi reforça la percepció que Vladímir Putin està posant a prova, de manera deliberada, els límits de tolerància i resposta de l’OTAN, que, ara per ara, continua responent amb declaracions però sense accions concretes. Les reaccions dels aliats més exposats han estat contundents. El ministre d’Afers Estrangers de Lituània, Kęstutis Budrys, ha assegurat que “Rússia amenaça directament la seguretat euroatlàntica” i ha reclamat una transformació del model actual de patrullatge aeri al Bàltic cap a un sistema de defensa aèria permanent: “L’aliança està sent posada a prova militarment. Cal afilar la postura de l’OTAN fins al punt que ningú gosi provar la nostra dissuasió”.
❓ Què pretén Putin amb les continuades violacions de l’espai aeri de l’OTAN?
En la mateixa línia s’ha expressat el ministre ucraïnès Andrii Sybiha, que ha qualificat la incursió com “una amenaça directa a la seguretat transatlàntica” i ha reclamat una pressió política i econòmica “esclafadora” sobre Moscou. Per la seva banda, la cap de la diplomàcia europea i ex primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, ha descrit la violació de l’espai aeri com “una provocació extremadament perillosa” i ha advertit que “Putin està posant a prova la determinació d’Occident”. “No podem mostrar feblesa”, ha sentenciat.